El Pujol de la Guàrdia

La Conca d’Òdena vista des del Pujol de la Guàrdia

Després de molts dies de no fer-ho, avui el senyor Poblet ha tornat a calçar-se les botes d’anar a caminar i ha sortit a la muntanya. No s’ha posat les de canya alta, que són rígides i gruixudes, sinó les sabates d’estiu, que són més baixes i més flexibles i no fan tanta calor.

El senyor Poblet no és amant de fer excursions en aquest temps, no li agrada sufocar-se. Encara té presents els mals de cap amb què arribava a casa seva quan era jove a causa del sol i de la calor de tot el dia a l’aire lliure. Però aleshores el senyor Poblet era inexpert i hi anava malgrat tot perquè per res del món s’hauria perdut l’oportunitat de divertir-se amb la seva colla.

Ara el senyor Poblet ja és gran i fa molts anys que va haver d’acceptar definitivament que no li senta bé tanta calor, i renuncia a caminar tan aviat com arriben les rigoroses temperatures dels mesos d’estiu. I tanmateix ahir havia tingut un rampell i havia decidit sortir. Els dies se’m fan molt llargs, tancat a casa, pensava.

I va recuperar la ruta del Pujol de la Guàrdia, que és la muntanya més alta de Vilanova del Camí amb els seus 488 m, que havia fet feia uns mesos amb altres caminadors tan veterans com ell, perquè volia posar-se a prova després de més d’un mes d’absoluta inactivitat muntanyenca. Últimament, el senyor Poblet està molt filosòfic i li venia de gust caminar en silenci per a recollir-se i concentrar-se en els seus pensaments, així que, ligero de equipage, com diria Machado, amb un entrepà de fuet de Ca la Nuri i una ampolleta d’aigua en una motxilla petita, ulleres de sol i gorra, i la cartografia en el mòbil, s’ha posat en marxa.

Sortint des de Can Titó, fins al cim, que es troba a 3,5 km de camí, el desnivell que se salva és de 200 m, només, però ell recordava algunes rampes que se li havien fet dures de pujar, sobretot les últimes, que són també les suposadament més còmodes, perquè la Colla Excursionista de Vilanova del Camí les ha condicionat amb graons irregulars que eviten que el camí es malmeti fàcilment amb la pluja i alhora faciliten l’accés al cim.

El senyor Poblet ha acabat molt content perquè les cames no li han fet més figa de la que ja esperava, i perquè així i tot ha sigut capaç d’arribar a tocar el pal de la senyera sense haver hagut d’aturar-se més que dos o tres breus cops per a fer algunes fotografies. Després d’esmorzar al peu del pujol a l’ombra dels pins en un replà del bosc, les coses han sigut diferents. Tot i que el camí és emboscat i per tant sobretot ombrívol, ja feia calor i les cames li pesaven per l’esforç ja fet i, cap al final, ja estava sufocat i tenia ganes d’arribar.

El senyor Poblet ha trobat que la ruta, en conjunt, és molt bonica, com ja li havia semblat en l’anterior ocasió. Però el tros que més li agrada és el que, després d’haver coronat el pujol, careneja i s’enfila encara una estona per la Serra de la Guàrdia abans de tornar a baixar cap al Pla de Can Titó travessant El Cosconar.

Al final, en dues hores exactes, el senyor Poblet, ha caminat poc més de 8 km i ha acumulat un desnivell de 271 m. Ell considera que no està pas malament.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s