Traïcions

David Nel·lo

El mussol ha acabat de llegit Les amistats traïdes, el llibre que li va regalar l’Anna per Sant Jordi emmascarat. Ho ha fet de bon matí, en llevar-se, amb la fresca que entrava per la balconera de la sala d’estar esborronant-li la pell. La lectura li ha complagut, perquè és una novel·la que es llegeix fluidament i perquè la trama es desenvolupa entorn del món de la creació literària. Fins on som capaços d’arribar per aconseguir l’èxit? Una novel·la sobre l’amistat, l’amor i els límits de l’ambició. Són els telegrames de la contraportada que resumeixen el tema de fons, que no és nou. Al mussol, li sembla un resum correcte, excepció feta de l’amor, que, encara que hi apareix, no li sembla un tema central.

Pel mussol en David Nel·lo ha estat una descoberta. No sabia de la seva existència com a escriptor, molt menys de la seva trajectòria, ja dilatada, a hores d’ara. L’autor és cinc anys més jove que ell i el mussol sent enveja perquè considera que en David si ha sabut esmerçar els seus esforços en allò que li agradava fer, per a, finalment, aconseguir el reconeixement. No, no és que el reconeixement sigui allò que busca qui escriu ni la causa de l’enveja del mussol, no. Però obtenir-lo després de tant d’esforç i tants sacrificis deu resultar molt gratificador, pensa. I se sent frustrat per no haver sabut organitzar adequadament les seves prioritats quan era el moment. I penedit d’haver-se traït a si mateix abandonant els estudis de periodisme que havia iniciat seguint l’impuls, incert encara aleshores, que sentia de fer-se escriptor. En aquell temps era jove i tenia tota la vida al davant, i l’energia i la força necessàries per a obrir-se camí. Ara ja és massa tard, ara ha de conformar-se amb el seu diari i el seu blog i confiar que algun dia li vindrà una idea que serà capaç de desenvolupar per a convertir-la en un relat curt, que és el que li agrada, el que li agrada dir que li agrada o el que diu que li agrada perquè sap que mai no serà capaç de fer res de més entitat. Ara ha de conformar-se a posar ordre a pensaments i reflexions i amb donar-los-hi la coherència necessària perquè resultin entenedors i l’ajudin a no oblidar del tot totes les coses que la vida li ha proporcionat.

Ell mai no guanyarà el Premi Sant Jordi. Ni tan sols s’hi presentarà. De la seva obra mai ningú podrà dir Una història inquietant que, des d’un estil impol·lut i una tensió endimoniada, excel·leix en l’actualització de temes i motius clàssics de la tradició literària i en l’homenatge implícit a la llengua i a la traducció, com diu el comentari del jurat per a justificar la concessió del premi amb relació a Les amistats traïdes de David Nel·lo.

Una resposta a “Traïcions

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s