Saldes, Pedraforca, bolets

El senyor Poblet va triar aquest indret per la fascinació que sent per aquesta muntanya, tan poc sovintejada per ell, per altra banda. I no és que la volgués coronar, que no ho ha fet mai perquè, com és sabut al senyor Poblet li fan molta por les altures, sobretot algunes com les dels cims del Pedraforca, sinó que notava que li calia retre-li una nova visita. Continua la lectura de Saldes, Pedraforca, bolets

Setmana gris

Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris

Repte

“Sempre es desperta espontàniament entorn de la mateixa hora i ja fa estona que s’ha llevat i ha obert de bat a bat totes les portes i finestres del pis per a ventilar les habitacions i donar pas a la fresqueta de la nit abans no fugi, i no les tancarà fins que el sol no haurà pres volada i començarà a acaronar la façana posterior de l’edifici, la que dóna a la plaça del gasogen, allà on la xemeneia de Can Pasqual, inamovible, guaita la vida com un soldadet de plom que fa guàrdia a les portes de palau.” Continua la lectura de Repte

El Pujol de la Guàrdia

“Últimament, el senyor Poblet està molt filosòfic i li venia de gust caminar en silenci per a recollir-se i concentrar-se en els seus pensaments, així que, ligero de equipage, com diria Machado, amb un entrepà de fuet de Ca la Nuri i una ampolleta d’aigua en una motxilla petita, ulleres de sol i gorra, i la cartografia en el mòbil, s’ha posat en marxa.” Continua la lectura de El Pujol de la Guàrdia