Títol per les entrades

La fageda i la moixina

És bonic anar per camins i corriols coberts per una catifa de fulles tan espessa que les botes no toquen a terra. Així és la pràctica totalitat de la ruta que ahir va fer el senyor Poblet, una meravella de passejada que passa per la Fageda d’en Jordà, màgica encara que els faigs estiguin ja desproveïts de ses fulles per afrontar la cruesa de l’hivern.
Continua la lectura de La fageda i la moixina

Títol per les entrades

Saldes, Pedraforca, bolets

El senyor Poblet va triar aquest indret per la fascinació que sent per aquesta muntanya, tan poc sovintejada per ell, per altra banda. I no és que la volgués coronar, que no ho ha fet mai perquè, com és sabut al senyor Poblet li fan molta por les altures, sobretot algunes com les dels cims del Pedraforca, sinó que notava que li calia retre-li una nova visita. Continua la lectura de Saldes, Pedraforca, bolets

Títol per les entrades

Setmana gris

Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris

Títol per les entrades

Repte

“Sempre es desperta espontàniament entorn de la mateixa hora i ja fa estona que s’ha llevat i ha obert de bat a bat totes les portes i finestres del pis per a ventilar les habitacions i donar pas a la fresqueta de la nit abans no fugi, i no les tancarà fins que el sol no haurà pres volada i començarà a acaronar la façana posterior de l’edifici, la que dóna a la plaça del gasogen, allà on la xemeneia de Can Pasqual, inamovible, guaita la vida com un soldadet de plom que fa guàrdia a les portes de palau.” Continua la lectura de Repte

Títol per les entrades

El Pujol de la Guàrdia

“Últimament, el senyor Poblet està molt filosòfic i li venia de gust caminar en silenci per a recollir-se i concentrar-se en els seus pensaments, així que, ligero de equipage, com diria Machado, amb un entrepà de fuet de Ca la Nuri i una ampolleta d’aigua en una motxilla petita, ulleres de sol i gorra, i la cartografia en el mòbil, s’ha posat en marxa.” Continua la lectura de El Pujol de la Guàrdia

El Puig d’Aguilera

La casa pairal pren el nom Can Macià a mitjan segle XIX, però apareix esmentada en documents del segle XVI. El 1627 apareix nomenada com a Mas Rossinyol de Moragues en capbreus. Un capbreu és una anotació abreujada feta per un fedatari, mitjançant la qual un pagès tenidor reconeix els béns immobles quin domini útil a llarg termini li ha cedit el senyor a canvi del pagament anual d’un cànon o cens. El 1933, la propietat va construir les caves per a vins escumosos que actualment es comercialitzen amb gran acceptació sota la denominació Bohigas. La finca de Can Macià … Continua la lectura de El Puig d’Aguilera

Setmana atapeïda

Setmana complicada, atapeïda. N no ha fet net i això ha provocat noves anades a Sant Pau, tres en quatre dies. I, a casa, estrictes mesures de control de la medicació, de la cura de la pell i de tot el que està en contacte amb ella. Un calvari per N i una feina feixuga per la resta. Tant de bo ens la poguéssim estalviar; voldria dir que el problema ha desaparegut. Ara N està més bé. Els antibiòtics estan sent efectius. Els haurà de prendre durant un mes i mig, per a assegurar-nos que la infecció no rebrota. L’enemic … Continua la lectura de Setmana atapeïda