Jo estava convençut que el moment en què l’Engràcia havia sentit l’udol connectava somni i realitat, però no sabia encara com distingir una cosa de l’altra, ni de quina manera lligar-les. Vaig passar encaboriat tota la tarda, donant voltes als meus pressentiments sense ser capaç d’arribar a cap conclusió concloent. Només tenia clar que em calia saber què era el pergamí, o què coi deia. I, per altra banda, com més s’acostava l’hora d’anar al llit, menys ganes tenia de posar-m’hi al mateix temps que l’Engràcia. Em venien al cap les seves riallades de quan parlava amb la Lucrècia i … Continua la lectura de Confinament (41)

M’ha costat molt apagar l’incendi. L’Engràcia estava molt enfadada perquè es pensava que el seu ficus es moriria. No havíem tingut fills i, d’alguna manera, les plantes havien ocupat el seu lloc. I d’entre totes les que teníem escampades pel pis i la terrassa, la seva preferida era aquell ficus. Li parlava, l’aviciava. N’estava orgullosa i, sempre que tenia ocasió, explicava cofoia els progressos que feia a les nostres amistats, i l’exhibia. Per calmar-la, he hagut de confessar que m’hi havia pixat. Perquè entengués que no m’havia pogut contenir, he hagut de dir-li que, en el somni, jo em trobava … Continua la lectura de Confinament (40)

  —Bonaventura, què fas? –ha dit la dona- Des que he sortit al saló que estàs palplantat davant del ficus. Que no et trobes bé? Estàs molt pàl·lid! Acabava de trobar un pergamí i una nota insinuadora firmada per la Lucia. De l’ensurt he vessat tot el cafè sobre l’escriptori, i a continuació he col·legit que tot plegat no havia sigut un malson, que la Lucia era real, que jo havia estat de debò a Je-ne-sais-pas-où-sur-Mer i bevent com un lladre a l’”Obert fins a la matinada”. I que havia agafat una trompa del quinze i que… havia pixat sobre … Continua la lectura de Confinament (39)

Continua… Ni bec mai ni sóc un home dur. A més, el whisky no m’agrada, així que no sé per què em vaig demanar un whisky. I, com que el vaig demanar doble, ho diré un altre cop, no sé per què em vaig demanar un whisky! Ni la foscor que imperava al local dissimulava l’evidència que la cambrera no era jove. Per a mi tenia una edat difícil de precisar, però conservava un bon cos i resultava evident, fins i tot a un imbècil com jo, que havia sigut molt bonica. Aquell pensament em va entristir; m’adonava que la … Continua la lectura de Confinament (37)

Continua… Al cap d’un instant tan breu que jo no havia tingut ni temps ni ganes de badar boca, la Lucia es va tombar triomfant cap a mi brandant el maleït dossier que tant maldava trobar. —Ho veu? –va dir burleta. Prou que ho veia, és clar! Jo hauria jurat mil vegades -què dic mil? Cent mil!-, que aquell dossier no hi havia sigut mai en el meu despatx, però em feia mal l’entrecuix i vaig preferir callar. De fet, tant era, perquè la Lucia no m’hauria escoltat. No parava atenció més que a aquell embalum de lligalls i pergamins … Continua la lectura de Confinament (36)

Relat Quan jo era director, fa molts anys, un dia es va presentar a l’oficina una inspectora de policia. Recordo que, quan l’interventor va tustar la porta del despatx demanant permís per a entrar i anunciar la visita, jo, incrèdul -i estúpid afegiria ara-, li vaig demanar si estava segur que era una dona. —Naturalment que ho estic! -va contestar ell tot ofès. L’interventor que jo tenia en aquella oficina era un mestretites i no ens enteníem massa bé, però això són figues d’un altre paner. Ja he dit que fa molts anys d’aquell incident i, en el meu descàrrec, … Continua la lectura de Confinament (35)

3 d’abril El meu amic bloguer ha comentat l’entrada d’ahir i m’ha emocionat. A més de confirmar-me que el motiu del seu silenci rau en la indignació que sent per com l’Estat està especulant amb la vida de les persones amb una gestió superba i de cabdillatge (és com la qualifica), desitja que els meus amics caminadors afectats per la malaltia es recuperin promptament i em dedica una fotografia seva. “És un paisatge àrid, sec, inert. Crec que, en certa manera, reflecteix la solitud social que estem vivint en aquests moments”, diu. I afegeix que el paisatge no és la … Continua la lectura de Confinament (21)

2 d’abril Diria que ahir feia un dia d’un gris encara més fosc que el d’abans-d’ahir si no fos que les barreges possibles de blanc i negre són infinites i jo no afino gaire, en matèria de matisos. Ahir, veient la informació del temps, pensava que a TV3 podien perfectament fer un ERTO als seus meteoròlegs. No els hi desitjo pas, pobres, des d’un punt de vista econòmic, sinó que el contemplo per la utilitat pública que tenen aquests dies. Abans del confinament, esperàvem la seva aparició a la pantalla per saber si haurien d’agafar el paraigua, a l’hora d’anar … Continua la lectura de Confinament (20)

1 d’abril Ahir el dia també es llevava ben gris, i no ho dic només pel cel. Mentre esmorzava llegia l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb. Alertava de l’autoritarisme que s’està apoderant de tot el planeta. Amb l’argument que la solució d’una crisi com la de la Covid-19 requereix decisions ràpides i mà ferma, molts governs estan recorrent a estratagemes més o menys legals per a retallar drets i llibertats als seus països. Partal els enumerava i ja són molts. I Espanya no és una excepció, ja que les mesures adoptades pel Gobierno en decretar l’estat d’alarma representen, de facto, … Continua la lectura de Confinament (19)

31 de març Ahir era dilluns però ningú no podia anar ja al seu lloc de treball habitual si no és que la seva feina és essencial per a combatre el virus o garantir la subsistència de la població. De bon matí ja hi havia un cel ben gris, però encara no feia fred. El fred havia anunciat que arribaria més tard. Però aquell cel i l’ambient melangiós que generava em feien pensar en el Ministro de Sanidad, de qui encara no he parlat mai però en qui he pensat sovint aquests dies. Serà que el senyor Illa en sembla … Continua la lectura de Confinament (18)

30 de març No havia comentat aquí el canvi de rumb que el Gobierno de España ens va comunicar dissabte en relació amb el coronavirus. No val la pena. S’han perdut dues setmanes i bastants vides que ja no es poden recuperar, però val més tard que mai. Diuen que rectificar és de savis, però no sé si és el cas. Més aviat penso que és l’esmena d’una persona altiva aclaparada per les evidències, que intenta salvar els mobles i no perdre més crèdit entre els seus votants. La meva opinió és que la gestió del Gobierno ha sigut nefasta, … Continua la lectura de Confinament (17)

29 de març El tedi que se’ns enganxa com una ombra en aquesta reclusió forçosa s’està revelant com un gran evocador de records. Feia temps que a l’Anna li venia de gust de fer una coca de forner. No és el dolç que més m’agrada, però a ella sí, i com sigui que havia trobat una recepta, l’altra tarda es va atrinxerar a la cuina, que no és massa gran. Però aquesta no és la raó per la qual no hi entro quan ella feineja. El procés d’amassar és un ritual que transporta a l’Anna a una dimensió desconeguda per … Continua la lectura de Confinament (16)

28 de març Els amics m’han renyat carinyosament perquè els ha semblat notar una certa tristesa en les meves paraules escrites d’ahir. No els falta raó, perquè, després de tot, això no deixa de ser el diari d’un confinament i, com a tal, reflecteix els diversos sentiments i estats d’ànim que em provoca aquesta experiència inesperada. I, no obstant la reprimenda, m’animen a escriure coses més alegres, que exaltin l’esperit. He reflexionat sobre això. Ja m’agradaria tenir l’enginy necessari per a escriure cada dia una entrada divertida en el meu quadern, però no l’hi tinc, el meu talent és el … Continua la lectura de Confinament (15)

27 de març He descorregut la cortina del finestral i ara entra una mica més de claror a la sala d’estar. Més enllà del vidre no es veu cap senyal de vida. Un vent suau mou les fulles dels arbres i el serrell del tendal. M’hi fixo més bé i al carrer Esquiladors, arribant a l’Escola de l’Ateneu camina una dona amb paraigua. Plou i fa fred. Cau una aigüeta fina i delicada que en altres llocs deu ser neu. Una llum grisa ho amara tot de melangia, perquè, a més, el silenci és total, a aquesta hora, quan hauria … Continua la lectura de Confinament (14)

26 de març Caminar pel nostre pati és poc més que caminar per la cinta lliscant d’un gimnàs. Mai he sigut un bon soci de gimnàs perquè no m’agrada fer les activitats que s’hi poden fer. Ho he intentat un parell de cops a la meva vida i sempre he acabat donant-me de baixa al cap de pocs mesos, per inassistència, tan bon punt com s’havia esvaït la il·lusió dels bons propòsits. Jo sóc més de caminar a l’aire lliure. Ho vaig fer de jove una temporada, amb la colla, quan els caps de setmana eren, com a molt, de … Continua la lectura de Confinament (13)

25 de març Comença una nova jornada que no sembla que hagi de ser millor que la d’ahir. Ahir s’obrien clarianes, almenys a estones, però el cel d’avui és totalment gris i, tal com pinta, no sembla que hagi d’escampar. Serà un dia trist. Jo tinc la impressió que ahir tots estàvem pansits. I penso que el factor climatològic hi té a veure, però que no és l’únic, perquè també crec que la durada de la reclusió comença a fer efecte en el nostre ànim, que està soscavant les nostres reserves d’energia i la nostra capacitat de resistència. Durant el … Continua la lectura de Confinament (12)

24 de març Al “Successor designat” un sabotatge de les forces del mal li ha deixat la capital del país a les fosques. Els generadors de la Casa Blanca s’han posat en marxa automàticament, però només tenen autonomia per 8 hores. El president dels Estats Units (Kiefer Shuterland) com més sota pressió treballa més lúcid és, i sempre sap com trobar la llum al final del túnel. Encara que el túnel faci ziga-zaga i estigui farcit de dificultats, inconvenients i obstacles, li sobrarà temps per a resoldre la crisi. Jo aniria més enllà, ell és la llum, el far, la … Continua la lectura de Confinament (11)

23 de març La llista de propòsits es va reduint progressivament. L’àlbum de Lisboa avança a poc a poc, però sense pausa, i m’agrada com està quedant. Ja tinc compaginades 50 de les 64 pàgines que tindrà. Vam fer moltes fotografies, a Lisboa, quan hi vam anar a finals de l’octubre passat. Temps de castanyes, temps de castanyeres, que allà també n’hi ha pel carrer. Ara, veient les imatges, m’adono que, malgrat algunes dificultats que ens van sorgir, va ser una bonica escapada. I carregada de melangia, perquè ja era tardor i per la ciutat, que regalima nostàlgia. Ahir vaig … Continua la lectura de Confinament (10)

22 de març No puc dir que Pedro Sánchez em decebés en la seva compareixença perquè, senzillament, no hi confio. No m’he amagat mai de dir que em cau fatal i no ho faré ara. El trobo altiu, arrogant, cregut… hipòcrita. És ben plantat, però amaga la seva intransigència amb les vanes promeses de diàleg que fa, amb veu mel·líflua i gesticulació calculada. Cal no oblidar que aquesta intransigència de què parlo és la mateixa que va dinamitar en primera instància l’entesa amb els seus actuals socis de govern, abocant al país a noves eleccions. Des de l’1 d’octubre que … Continua la lectura de Confinament (9)

21 de març Fidel a la seva cita dels últims dies, l’enrampada m’ha despertat a dos quarts de sis del matí. Deu ser una de les conseqüències de la inactivitat. Si més no, així ho penso, ja que mai havia tingut rampes a les cames tan freqüents i regulars com aquesta setmana. M’he llevat, és clar, per a ajudar amb el moviment a què passés més aviat. I he anat al bany, i he fet un riu, però m’he tornat a ficar al llit, perquè avui és dissabte i dissabte no es matina, he pensat. Contràriament al que em passa … Continua la lectura de Confinament (8)

20 de març Amb la precisió que abans només s’atribuïa a la rellotgeria suïssa, els meteoròlegs anunciaven ahir l’arribada de la primavera un cop passades les quatre d’aquesta matinada i abans de les cinc. He tornat a llevar-me d’hora i per poc no la sorprenc entrant a casa. Les mateixes fonts anunciaven una davallada de les temperatures que, aparentment, posaria en dubte el fet del canvi d’estació, inqüestionable des dels punts de vista astronòmic i matemàtic. I és que la primavera, com més va, més imprevisible es torna, com el nostre jovent abans d’emancipar-se, que va i ve, entra i … Continua la lectura de Confinament (7)

19 de març Avui es compleix la primera setmana de confinament i estem de dol perquè s’ha mort en Josep, a casa seva. Sé que estava malalt i que, recentment, l’havien sotmès a una operació delicada de la qual es recuperava a l’hospital. Així ens ho explicava el seu germà fa quinze dies, un dijous quan marxàvem d’excursió. Vull creure que l’alta hospitalària significa que es trobava més bé, prou per marxar a casa, i que el seu decés no té a veure amb l’epidèmia. O que la situació d’emergència que vivim, focalitzada en el nostre hospital, aconsellés evacuar-lo perquè … Continua la lectura de Confinament (6)

18 de març Ahir vaig tornar a sortir al carrer. Vaig anar al supermercat i vaig tornar content. Bé, content no és la paraula més adient. Tenint en compte que les úniques alegries que ens permetem en la situació que estem vivint són les frivolitats que compartim per arrencar-nos un somriure, seria més ajustat dir que vaig tornar satisfet, a casa. Als carrers hi havia molt poca gent que anava sola on fos. Jo vull creure que a fer alguna de les coses que calen fer fora de casa per a continuar confinats a casa, com feia jo. També hi … Continua la lectura de Confinament (5)

17 de març Ahir vam completar 24 hores sense posar els peus al carrer, ni per a llençar residus als contenidors, ni per anar a comprar ni una trista barra de pa. Pel que fa als primers, a casa en fem pocs perquè només som dos i justament havia fet net el dia abans. Pel que fa a les provisions, hem descobert que al congelador tenim menges per aguantar alguna setmana sense comprar-ne i aprofitarem per a buidar-lo. És dur estar tantes hores sense poder sortir. Sort que l’Anna treballarà a casa i ens farem companyia, encara que no ens … Continua la lectura de Confinament (4)

16 de març Avui ja és el quart dia del confinament a casa. Ja he pogut donar per fetes algunes de les coses de la llista que vaig confeccionar el primer dia. Ahir, al matí, amb la intenció d’estirar les cames, vam sortir a caminar una estona. Com que estem tot el dia junts a casa i dormim al mateix llit, pel carrer i pels camins anàvem despreocupats, l’un a prop de l’altre, tot i que sense tocar-nos, sense ni donar-nos la mà. Vam trencar així el confinament estricte a casa nostra. De manera involuntària, perquè ens pensàvem que caminar … Continua la lectura de Confinament (3)

15 de març Ahir a la nit el sofà remugava. Estem seguint “Sucesor designado”, una sèrie d’acció tan trepidant que de vegades ens estressa de tants problemes com ha de resoldre el protagonista, que és un president dels Estats Units a qui interpreta amb contenció Kiefer Sutherland. Tanmateix, la sèrie ens agrada i ens té enganxats i ahir vam veure quatre capítols després dels quals, reunits en assemblea general extraordinària, l’Anna i jo hem decidit dosificar-nos veient un cada vuit hores, per a no emprenyar el sofà. Avui és el 3r dia del confinament i he tornat a despertar-me tan … Continua la lectura de Confinament (2)

14 de març Avui és el segon dia de confinament i és d’hora, encara. A aquestes hores, qualsevol altre dia hi hauria més moviment al carrer que veig des de la terrassa. Avui és dissabte i aquesta calma és més normal, però ahir l’ambient a Igualada semblava més el d’un diumenge d’estiu que no pas el d’un dia plenament feiner. Només vaig sortir una estona, a la tarda, a comprar pa per si ens calia per sopar i vernís per envernissar la caseta de fusta del jardí, perquè he pensat que aquesta situació que ens ha tocat viure em permetrà … Continua la lectura de Confinament (1)

Déu meu! Durant anys he tingut a casa un exemplar de “L’agulla daurada”, de la Montserrat Roig, i mai no havia gosat de llegir-lo. Em penso que era de quan les caixes d’estalvis regalaven llibres per Sant Jordi. Ara, les caixes d’estalvis no existeixen, ja. I el llibre tampoc no hi és, a casa. El devia regalar en algun trasllat, convençut que mai no el llegiria, perquè hi ha títols que no em resulten gens atractius, no sé per què, i aquest sempre n’havia sigut un. Avui l’he començat pel pròxim club de lectura. Després del prefaci “A manera d’avís”, … Continua la lectura de 2020, 7 de gener