De vàndals i altres salvatges

Assolir el cim és emocionant i fa que t'oblidis de cop de l'esforç que hi has aplicat i del patiment que has superat per arribar-hi. La visió de la natura en l'estat més salvatge que la podem trobar avui dia, és tan aclaparadora que fa evident la nostra insignificança. Assolir alguns cims és decebedor i … Continua llegint De vàndals i altres salvatges

Rin Tin Tín and Rusty

M'he trobat la Carme al carrer i li he dit que anava al barber. Al barber?, ha preguntat. I m'ha mirat estranyada, com si no fos normal que anem al barber els qui tenim poc cabell. A qui no li agrada que li acaronin el cap unes mans expertes mentre tallen i igualen els cabells? … Continua llegint Rin Tin Tín and Rusty

La Rasa dels Sis Gats

"Sacamantecas" és el nom amb què la imaginació popular designa el monstre de forma humana que s'alimenta del greix que obté dels nens que captura. Se'l descriu com a alt, prim i amb un sac a l'espatlla, raó per la qual també se'l coneix com a "hombre del saco". I, en segons en quins llocs, … Continua llegint La Rasa dels Sis Gats

Singularitat

Jo anava a classe de francès per carrers estrets. Em trobava en un pas de vianants vigilant que no m'aixafés algun vehicle quan m'he adonat que un colom que em venia a sobre evitava topar amb mi. Simplement ha retardat l'aterratge amb un hàbil moviment de les ales. Una maniobra automàtica, com ho són les … Continua llegint Singularitat

Pòpia

Malgrat la insistència dels darrers dies, avui, quan m'he llevat, la boira ja no hi era i, en sortir al carrer, no m'ha engolit i he pogut saber on anava. O això em pensava jo, perquè al final he acabat implorant que s'acabés la pujada a la Pòpia del Montgròs (668,2 m), on m'han portat … Continua llegint Pòpia

Ca l’Estruc i Sant Pere d’Ardesa

Un nou flagell assota la humanitat aquests dies. El coronavirus, procedent de la Xina, s'escampa per tot el planeta i preocupa les autoritats, alarma a la població i, fins i tot, amenaça de suspensió el Mobile Wold Congress, tot i els milionaris interessos que mou. Mentrestant, aquí encara són visibles els estralls de la borrasca … Continua llegint Ca l’Estruc i Sant Pere d’Ardesa

La camisa

Ja he tornat de canviar la camisa. Divendres era la meva onomàstica i dissabte ho vam celebrar amb el meu germà petit i la seva dona. Ells viuen a Barcelona i no ens veiem sovint. Per això m'agrada convidar-los sempre per aquestes dates, perquè amb aquesta excusa compartim una estona més. Amb la vida que … Continua llegint La camisa

Per la Serra de La Llacuna

No tenia bon dia, avui, el cronista. De primer, ha confós la passejada amb una excursió i això vol dir que s'ha llevat més d'hora del que calia. Però no acaben aquí les seves afliccions perquè també ha sortit de casa abans i a ¾ de set ja era al monument del General Vives, que … Continua llegint Per la Serra de La Llacuna

Alguns homes bons

El sol incipient jugava amb els núvols i amb sa llum mandrosa encara, els tenyia de roig i de gris i provocava tal efecte encisador que jo mirava embadalit a través de la finestra el cel blau pur que servia de llenç a l'artista. Arran de terra, els ceps i els cellers m'esmunyien de la … Continua llegint Alguns homes bons

Per terres de l’Alta Anoia

El Molt Honorable President ha perdut el seu escó i ha anunciat que convocarà eleccions així que s'aprovin els pressuposts d'enguany. No obstant aquesta nova pertorbació, el temporal Glòria ja és història i, tot i que les seves conseqüències encara són visibles en els llocs del territori més afectats pel seu pas, una relativa calma … Continua llegint Per terres de l’Alta Anoia