L’afició a la lectura del senyor Poblet mai ha arribat a aquests extrems, però quan fa balanç i rememora temps pretèrits, conclou que ha llegit bastant. Des de jove, des de petit quan agafava els minúsculs volums de l’Enciclopedia Pulga de la modesta biblioteca del seu pare, que els col·leccionava.
Continua la lectura de Lletraferits distants
Pérez Galdós descriu una època molt allunyada de la nostra i per tant no ens resulta fàcil de posar-nos en la pell dels protagonistes i entendre els mecanismes psicològics que provoquen els seus comportaments i les seves creences. Com a crònica d’un temps passat, està bé perquè ens permet conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.
Continua la lectura de Turment
Però em resultava molt difícil i no veia la manera d’escriure una novel·la llarga. Sovint em calia tot un matí d’intensa feina per a escriure un paràgraf. Continua la lectura de Hemingway
Amélie Nothomb —Fabienne Claire Nothomb, en realitat— és belga i escriu en francès, idioma en què es va publicar “Estupor i tremolors” per primer cop el 1999. Prestada per la Biblioteca Central d’Igualada pel seu posterior debat en un club de lectura que no s’ha pogut celebrar a causa de la pandèmia de coronavirus, jo he llegit la traducció al català, de 112 pàgines, que va fer l’Antoni Dalmau per l’editorial Labutxaca del Grup 62 i que es va publicar el 2017.
Continua la lectura de L’última novel·la que he llegit, de moment
Manresa o Balsareny? Sembla que el senyor Poblet s’ha begut l’enteniment, oi? Doncs no, no se l’ha pas begut, perquè el Petit Comitè ahir va resseguir la Séquia de Manresa des del seu origen a Balsareny fins al Parc de l’Agulla de la capital bagenca, on aboca la seva aigua.
Continua la lectura de Una jornada memorable
La correspondència creuada entre tots dos exiliats també traspua l’enyor del país abandonat, i en el cas de l’autor argentí, la tristesa per l’absència de notícies del fill periodista perdut a les entranyes d’un convuls Con Sud.
Continua la lectura de Una història entranyable i trista
La meva esposa deia que ja n’estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig.
Continua la lectura de Declaració d’un pare
Després jo vaig anar al jardí, a veure la nina que hi tinc enterrada al costat de l’arbre, i la vaig treure i la vaig acariciar i la vaig renyar perquè no s’havia rentat les mans per dinar i després la vaig tornar a enterrar, i vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés.
Continua la lectura de Redacció, de Quim Monzó
Un cop repartida l’herència, els tres porquets van sortir de cal notari amb la seva bossa de diners a la mà i van decidir d’anar-se’n a viure a un altre bosc, ben lluny de la porqueta i el seu mal caràcter. I quan en van trobar un que els va agradar, van decidir que cadascú viuria a casa seva, al seu aire i amb el seu estil de vida.
Continua la lectura de Els porquets i el llop
Vinc de fer el cafè amb un amic. Probablement ha sigut un dels cafès més llargs de la meva vida, perquè hem parlat llargament de famílies i de coses que no ens agrada com són.
Continua la lectura de Dones
M’agrada que els meus lectors s’interessin pel que escric, però aquestes preguntes m’han semblat insolents.
Continua la lectura de Obra
En fi, el fet que volia destacar és la meva tendència al resum, que va més enllà del meu gust per l’escriptura i que em porta a prescindir de tot allò que és accessori en qualsevol situació.
Continua la lectura de “Telegramista”
