Entrada fixada
Jo havia quedat bocabadat, tot i que no havia badat boca, i marxava desencisat perquè esperava un diagnòstic i la doctora no me n’havia donat cap. Però, això no obstant, em semblava que ella havia intuït l’origen del meu problema i l’atenció que m’havia dispensat no m’havia desagradat gens.
Continua la lectura de Terapia emocional
Intentaré ser breu i no fugir d’estudi. Tornant a allò que importa, segons explicaven els nostres veïns, la força dels meus plors i la perseverança amb què jo plorava eren capaços de desballestar la més numantina resistència.
Continua la lectura de El dia més important
El mapa em serveix per a seguir els moviments dels personatges sense desorientar-me massa segons avança la trama. La novel·la no és nova, té pràcticament vint anys, i no obstant el temps transcorregut des de la seva aparició mai no n’havia sentit a parlar. Ni del llibre ni de la seva autora.
Continua la lectura de On ets, Mar?
I és aquest benestar que sent quan es troba allà el que propicia que el nostre home es lliuri amb plaer a l’evocació del temps de la seva infantesa, quan els seus pares el duien al barber del barri, i acluqui els ulls. Mai li havia agradat com li tallava els cabells aquell home rodanxó, ben curt i amb un serrell que a penes…
Continua la lectura de La barberia
Magnífic mai ha sigut simpàtic a ningú. I, tret del seu periple estudiantil, ningú li ha parat mai la més mínima atenció. Ara, els seus companys d’oficina eviten la seva companyia tant com poden, i només es relacionen amb ell quan algun assumpte fa inevitable la seva participació i no els queda altre remei.
Continua la lectura de El dia del judici
L’afició a la lectura del senyor Poblet mai ha arribat a aquests extrems, però quan fa balanç i rememora temps pretèrits, conclou que ha llegit bastant. Des de jove, des de petit quan agafava els minúsculs volums de l’Enciclopedia Pulga de la modesta biblioteca del seu pare, que els col·leccionava.
Continua la lectura de Lletraferits distants
Pérez Galdós descriu una època molt allunyada de la nostra i per tant no ens resulta fàcil de posar-nos en la pell dels protagonistes i entendre els mecanismes psicològics que provoquen els seus comportaments i les seves creences. Com a crònica d’un temps passat, està bé perquè ens permet conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.
Continua la lectura de Turment
Però em resultava molt difícil i no veia la manera d’escriure una novel·la llarga. Sovint em calia tot un matí d’intensa feina per a escriure un paràgraf. Continua la lectura de Hemingway
Amélie Nothomb —Fabienne Claire Nothomb, en realitat— és belga i escriu en francès, idioma en què es va publicar “Estupor i tremolors” per primer cop el 1999. Prestada per la Biblioteca Central d’Igualada pel seu posterior debat en un club de lectura que no s’ha pogut celebrar a causa de la pandèmia de coronavirus, jo he llegit la traducció al català, de 112 pàgines, que va fer l’Antoni Dalmau per l’editorial Labutxaca del Grup 62 i que es va publicar el 2017.
Continua la lectura de L’última novel·la que he llegit, de moment
Manresa o Balsareny? Sembla que el senyor Poblet s’ha begut l’enteniment, oi? Doncs no, no se l’ha pas begut, perquè el Petit Comitè ahir va resseguir la Séquia de Manresa des del seu origen a Balsareny fins al Parc de l’Agulla de la capital bagenca, on aboca la seva aigua.
Continua la lectura de Una jornada memorable
La correspondència creuada entre tots dos exiliats també traspua l’enyor del país abandonat, i en el cas de l’autor argentí, la tristesa per l’absència de notícies del fill periodista perdut a les entranyes d’un convuls Con Sud.
Continua la lectura de Una història entranyable i trista
La meva esposa deia que ja n’estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig.
Continua la lectura de Declaració d’un pare
