De màscares

“I va i ell, el doctor Almirante, li pregunta a la periodista de Tot Barcelona: Vostè creu que és necessari un semàfor en una cruïlla? I es respon: Si tothom es parés i mirés cap a les dues bandes i donés preferència a qui ve per la dreta, no caldrien els semàfors. Però, com que no tothom compliria això, podem semàfors, que només són necessaris per a algunes persones.” Continua la lectura de De màscares

Corones

“Així que, a diferència de Pedro Sánchez, sentiria vergonya de viure en un país que consent el que es consent a Espanya i, sent socialista, que ja no ho sóc, se’m regiraria l’estómac de veure que els meus electes només són capaços de dir paraules que enfarfeguen amb les quals, suposadament, defensen l’honestedat i la justícia, però no tenen el coratge de revoltar-se contra l’ordre establert i actuar perquè les coses millorin efectivament, ara que estan al govern i poden.” Continua la lectura de Corones

Coses veres

“Ahir vaig acoblar a l’ordinador l’equip de música que tenia quan l’Anna i jo vam decidir de viure junts. Fa anys que el teníem arraconat i em sabia greu perquè és una minicadena que sempre havia sonat molt bé i m’agradava. Ara puc sentir en condicions qualsevol cosa que s’emeti per Internet mentre treballo o estudio. Tinc instal·lada a l’ordinador una aplicació a través de la qual puc sintonitzar centenars d’emissions d’arreu del món, de tota mena. Ara mateix sento música lounge, que no em molesta per a concentrar-me en l’escriptura.” Continua la lectura de Coses veres

Beck

“El matrimoni format per Maj Sjöwall i Per Wahlöö va concebre una sèrie de novel·les que tenien a una brigada de policia com a protagonista. Abans de posar-se a treballar van definir les línies mestres del projecte i, quan s’hi van posar, no s’hi van apartar ni un mil·límetre. El resultat, deu novel·les de trenta capítols cada una que serien publicades a raó d’una per any. Van titular la sèrie com La història d’un crim (en singular).” Continua la lectura de Beck

Bypass

“Vistos els esdeveniments amb la perspectiva que donen les vint-i-quatre hores transcorregudes i la claredat que proporciona el descans reparador de tota una nit de dormir en el llit propi després d’un dia llarg d’esperes, nervis i incertituds que ni tan sols l’inspector Martin Beck va aconseguir apaivagar amb les seves indagacions, podria dir que sí, que es va revelar com un mal auguri.” Continua la lectura de Bypass

Gol

“També em pregunto si és important saber el percentatge exacte d’encert d’un jugador en les passades als seus companys a més de 30 metres de distància que traspassen la ratlla del mig del camp tenint el sol de cara. O saber si el penal que va transformar Messi ahir —que representava el gol 700 de la seva carrera— era calcat al de Panenka o només una versió. Que algú faci el comentari està bé, però que la cosa arribi als nivells d’ahir al vespre ho trobo ridícul.” Continua la lectura de Gol

Zirkus

“Però ja estic més animat. Ahir, un lletraferit conegut meu posava en marxa un projecte Verkami per a reunir fons que financin la publicació Zirkus, un recull d’històries vinculades al món del circ, escrites per ell, Ricard Closa, bellament il·lustrades per Teresa Suau, una altra artista local. Jo vaig fer una aportació i em va canviar l’humor. I és que participar d’un bell projecte com aquest anima, no?” Continua la lectura de Zirkus

John Rebus

John

“Ets una bona persona, John, i t’estimes la justícia i t’agrada tant la feina que fas, que t’ha costat el matrimoni i la família. Ara ets descregut i solitari, espantes la gent que t’envolta perquè estàs desencisat amb la vida i amb el món, i ofegues la teva frustració en la beguda. I no obstant això, jo t’entenc, John, i t’aprecio i per això mai no et retrec el que fas que no m’agrada. Ara, si actués com ho fas tu, faria un comentari sarcàstic i feridor i donaria per acabada la conversa.” Continua la lectura de John

Campanes

“Amb relació a l’expressió sord com una campana, he buscat una mica d’informació. No és que no l’hagi sentida abans, que sí que l’he sentida, sinó que sempre m’ha cridat l’atenció perquè mai m’ha fet la impressió que les campanes puguin ser sordes. És clar que hi haurà qui em dirà que s’hi tornen de tant soroll com fan. El fet és que jo sempre dic sord com una tàpia, que és un equivalent a tots els efectes, però una tàpia ni fa soroll ni escolta.” Continua la lectura de Campanes