Confinament (23)

5 d’abril

Paisatge del Xavi Romero amb firma

Avui sí, avui el sol ha vingut a despertar-nos i ja hi era quan ens hem llevat de bon matí. Els homes del temps han encertat el seu vaticini i aquí el tenim, alegrar-nos la vida.

Com és dissabte -recorda que, ara, l’avui de l’escriptor és l’ahir del lector-, he començat el dia passant l’aspirador per tota la casa, que això ja compta com a exercici. I després, havent esmorzat, he baixat al pati a posar en pràctica una idea que em rondava pel cap de fa dos o tres dies i, amb escombres, galledes, torretes, hamaques, butaques de jardí i escales de tisora, he muntat una pista d’obstacles casolana perquè caminar no resulti tan monòton com anar amunt i avall, o fer voltes a un perímetre.

Però abans d’inaugurar-la, he fet els banys, que això també representa fer exercici. Després he atès trucades de la família i he gravat el vídeo d’un primer recorregut per la pista que he presentat als amics, per what’s up, per a fer-los dentetes. En fi que, quan he esclafat l’ampolla de Woll-Damm contra la tanca per a inaugurar oficialment la instal·lació, ja era l’una de migdia passada, i feia un bo que he hagut de quedar-me en màniga curta per a fer les primeres sèries. Quinze, n’he fet, i he acabat ben suat.

Al cap de poc m’ha cridat l’Anna, “El dinar és a taula!”, i hem dinat a la terrassa. Feia una mica d’aire, però s’hi estava molt bé. Som com llangardaixos. I després la migdiada, interrompuda per la notícia que s’ha demanat que aixequin el confinament perimetral que pesa sobre part de la Conca d’Òdena. Alegria, missatges, trucades…

Però al final, què? Per una banda, ho ha d’aprovar el Ministerio de Sanidad, perquè cal no oblidar que Sánchez va recentralitzar totes les competències i ara ja no tenim ni autonomia. I per l’altra, a efectes pràctics dels ciutadans afectats, no canvia res, perquè continuem tancats a casa. Així que, com si res no hagués passat, hem continuat amb la nostra rutina excepcional. Pel·lícula, berenar i, amb la primera fresca del vespre, nova sessió d’exercici, cinquanta pistes. Dutxa, sopar, Telenotícies, sèrie policíaca i a dormir.

***

Han passat les hores. Ara ja és diumenge per tothom. El rellotge biològic ha tornat a despertar-me. Són les 7. Vull llevar-me. Vull atendre la meva cita diària amb el blog i amb Facebook.

Em costa, estic cruixit.

2 respostes a “Confinament (23)

  1. Bona tarda, Ricard, desde fa uns dies que llegeixo els teus comentaris, que diariament espero per veure que expliques, diunidó dels interesants comentaris de tot el que fas, o et proposes de fer. Admiro la teva fácil escriptura comentant el que penses, m’agradaría ser una mica com tú, peró de moment, en contento en seguir les teves cuites casolanes.
    Endavant i aveure si ens retrobem aviat per fer camins amb caminar de veterans.
    Salutacions de Mª Carme I meva

    Jaume Sayós

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s