Cal gaudir la caminada, la companyia i fruir del privilegi de ser en un entorn com el del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A més a més, no té sentit arribar massa d’hora a un destí, els refugis, on no es pot fer altra cosa que reposar forces, relaxar-se i descansar.
Continua la lectura de Carros de Foc
Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.
Continua la lectura de Eleccions a la vista
“És una excursió molt bonica, per camins i corriols molt emboscats i frescos, curulls de flors silvestres que alegren la vista, farcits de romaní, farigola, espígol o sajolida, segons els trams, que, gentils, alliberen les seves aromes al pas dels caminadors. A més, cal comptar la benedicció de l’aigua que corre generosa i incessant per rieres i torrents després de les pluges d’aquesta primavera.” Continua la lectura de Dilluns
“Així que, vist l’èxit, hauré de deixar que sigui l’inspector Rebus qui es dediqui a l’art de la deducció, tan ennoblit pel gran Sherlock Holmes, i dedicar-me jo a una altra cosa que sàpiga fer. Reconec humilment que els anys no passen en va. Com més gran em faig, més ocupat tinc el disc dur.” Continua la lectura de Memòria
“Parla de l’habilitat que tenen algunes persones per aconseguir que semblin fantàstiques les històries que expliquen, encara que les històries siguin reals o basades en fets que han passat. Jo la considero una habilitat tan notable que desitjaria posseir-la, però em penso que és innata i no gens fàcil d’adquirir, si és que és possible.” Continua la lectura de Big fish
“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros
“Avui hem anat a petjar el cim del Pujol de la Guàrdia (488 m), a cavall entre els municipis de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, una magnífica talaia a quatre aigües, des de la que hom té magnífiques vistes, en particular sobre Igualada i Montserrat.” Continua la lectura de Nuvolositat violenta
“Avui és dijous i hem recuperat en petit comitè una mica dels dijous de sempre. I, després de menjar-nos al Calvari el primer entrepà a la muntanya en molt de temps, hem celebrat el retrobament i la recuperació d’una certa normalitat fent un cafè de termos beneit amb unes gotes de conyac que han arribat degudament camuflades en un flascó amb comptagotes, que no era cosa de passar-se perquè havíem de baixar.” Continua la lectura de El Calvari
“La veritat és que ja tinc moltes ganes que siguin les 7 d’un dijous i trobar-me de nou amb tota la gent de la UEC. De moment, però, no és possible, i segurament encara tardarem a poder aplegar-nos en grups nombrosos ni que sigui per anar a la muntanya. Així ho hem d’acceptar.” Continua la lectura de Poca broma
“I ha sigut quan anàvem de tornada, que he rebut un missatge del Ramon, que ja era a casa seva. «Què és correcte, cap de setmana o fi de setmana?», deia. Pobre Ramon, quines cabòries li vénen, a la seva edat! Però la pregunta, tot i que se la fa algú a qui tant fa diumenge com dimecres perquè està jubilat, té la seva lògica.” Continua la lectura de Cap de setmana
A causa d’un petit accident domèstic, el Nico no ha pogut acudir a la cita per prudència, però nosaltres hem seguit amb els plans que el Ramon tenia al cap per avui i hem fet la ruta de 8 km que comença i acaba a Cal Roca de la Pedrissa, on hem deixat el cotxe aparcat. Primer hem anat a les Casetes d’en Mussons, i després hem passat a tocar de la Masia del Roca —molt arreglada perquè l’han convertit en allotjament rural, diuen— i per la Vinya del Pont abans de retornar a l’inici pel camí de Can Sabater. … Continua la lectura de Cosa de bruixes
Hauria d’estar content. Al ritme que van les visites al blog, aviat arribaran a les 30.000. Però això no és l’important, que només té a veure amb el temps que fa que és actiu. L’important és que els últims mesos està rebent una mitjana superior a les 30 visites diàries, mitjana que no està gens malament, entenc jo. I estic content. Hauria d’estar content perquè ahir no em van fer gens de mal els peus. Bé és cert que ahir no vam sortir a caminar però, abans del massatge de dijous, haver caminat uns quants quilòmetres afavoria l’aparició del dolor, … Continua la lectura de Estic content
