Fa cinc anys, el senyor Poblet va decidir apuntar-se a estudiar francès. En Guillaume va ser el seu primer professor. Avui s’han trobat al carrer. “Bonjour mon ami!”, li ha dit el senyor Poblet. “La vie est belle?, ha respost el francès. I, immediatament, el … Continua la lectura de Guillaume
El senyor Poblet està preocupat a causa del peu dret. Quan camina, sovint li fa mal, sobretot quan ja acumula uns quants quilòmetres, i això, amb el repte del Camí de Cavalls en l’horitzó més pròxim, el té una mica … Continua la lectura de Els Vigatans
Finalment vaig poder parlar amb en Jesús i felicitar-lo per l’aniversari. El tractament que està rebent no li tornarà la memòria, però sembla que alenteix el progrés de la malaltia. Això és bo i me n’alegro molt per ell, és … Continua la lectura de 2022: dijous, 10 de març
La colònia ucraïnesa de l’Anoia ha organitzat un punt de recollida d’ajuda humanitària per socórrer els compatriotes agredits per Putin. Ahir hi vaig anar; els portava tres abrics i una manta, i una bossa plena de material sanitari bàsic, per … Continua la lectura de 2022: dimarts, 1 de març
El dijous passat vaig acabar molt cansat i amb mal de peus. Vaig estar cruixit dos dies i de tant malhumor que no vaig tenir esma ni d’escriure quatre ratlles sobre aquella excursió. Vam pujar el cim de la Creu … Continua la lectura de 2022: dimarts, 22 de febrer
He llegit tres vegades aquest conte i no he trobat el moment en què l’autora justifica la reaparició de Renée en la vida de Bobby Farraday. Jo no acabava d’entendre que això passés sense una prèvia explicació raonable. Tampoc no entenia que succeís … Continua la lectura de 2022: dimecres, 16 de febrer
He acabat de llegir “Abans de les cinc som a casa”. M’ha agradat molt aquest llibre. He après moltes coses sobre diaris, entre d’altres, que hi ha molts més dietaristes que no ens pensem i que els sociòlegs atribueixen gran … Continua la lectura de 2022: divendres, 11 de febrer
Jo estava content perquè, considerant la dificultat que per a mi representa, havia remuntat prou bé els primers tres-cents metres de desnivell, els que separen l’aparcament del Castell de Montesquiu de la part més alta del Pla del Revell, que … Continua la lectura de 2022: dijous, 3 de febrer
Avui he rebut un missatge d’una cadena de perfumeries. Em recorden que aviat serà el meu aniversari, com si el meu cos no se n’encarregués prou de fer-ho. Però cal que reconegui que són molt amables perquè continuen pensant en … Continua la lectura de 2022: dimarts, 1 de febrer
Jo em pensava que després del dia que vam anar a la Roca del Bolet —Figuerola d’Orcau, Pallars Jussà— ja no passaria tant fred aquest hivern, però m’equivocava. Avui hem deixat el cotxe a 8,5 graus sota zero, just al … Continua la lectura de 2022: dimarts, 25 de gener
Hem començat a caminar amb 4 graus sota zero. La gebrada era molt considerable, i els tolls del camí estaven glaçats i les roderes de fang endurides com si fossin de pedra. Fins i tot l’aigua de la riera, allà … Continua la lectura de El Molí de Brotons
Savis com ja ens hem fet a aquestes altures de la vida, ja sabem el que volen dir les Ítaques. N’hi ha d’altres, de camins per etapes. I de més propers. Jo faria algun —o un tros—, per la travessia en si i per la convivència, perquè Ítaca només és l’excusa per fer la travessia, sense ella no sortíem.
Continua la lectura de Amics
Cal gaudir la caminada, la companyia i fruir del privilegi de ser en un entorn com el del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A més a més, no té sentit arribar massa d’hora a un destí, els refugis, on no es pot fer altra cosa que reposar forces, relaxar-se i descansar.
Continua la lectura de Carros de Foc
Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.
Continua la lectura de Eleccions a la vista
“És una excursió molt bonica, per camins i corriols molt emboscats i frescos, curulls de flors silvestres que alegren la vista, farcits de romaní, farigola, espígol o sajolida, segons els trams, que, gentils, alliberen les seves aromes al pas dels caminadors. A més, cal comptar la benedicció de l’aigua que corre generosa i incessant per rieres i torrents després de les pluges d’aquesta primavera.” Continua la lectura de Dilluns
Abans de continuar, convé que deixi constància de la mala passada que ahir em jugava el subconscient. El llibre de Ian Rankin que protagonitza l’inspector Rebus no es titula Black & White sinó Black & Blue.
Continua la lectura de Memòria
“Parla de l’habilitat que tenen algunes persones per aconseguir que semblin fantàstiques les històries que expliquen, encara que les històries siguin reals o basades en fets que han passat. Jo la considero una habilitat tan notable que desitjaria posseir-la, però em penso que és innata i no gens fàcil d’adquirir, si és que és possible.” Continua la lectura de Big fish
“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros
“Avui hem anat a petjar el cim del Pujol de la Guàrdia (488 m), a cavall entre els municipis de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, una magnífica talaia a quatre aigües, des de la que hom té magnífiques vistes, en particular sobre Igualada i Montserrat.” Continua la lectura de Nuvolositat violenta
Avui és dijous i hem recuperat en petit comitè una mica dels dijous de sempre. I, després de menjar-nos al Calvari el primer entrepà a la muntanya en molt de temps…
Continua la lectura de El Calvari
“La veritat és que ja tinc moltes ganes que siguin les 7 d’un dijous i trobar-me de nou amb tota la gent de la UEC. De moment, però, no és possible, i segurament encara tardarem a poder aplegar-nos en grups nombrosos ni que sigui per anar a la muntanya. Així ho hem d’acceptar.” Continua la lectura de Poca broma
“I ha sigut quan anàvem de tornada, que he rebut un missatge del Ramon, que ja era a casa seva. «Què és correcte, cap de setmana o fi de setmana?», deia. Pobre Ramon, quines cabòries li vénen, a la seva edat! Però la pregunta, tot i que se la fa algú a qui tant fa diumenge com dimecres perquè està jubilat, té la seva lògica.” Continua la lectura de Cap de setmana
A causa d’un petit accident domèstic, el Nico no ha pogut acudir a la cita per prudència, però nosaltres hem seguit amb els plans que el Ramon tenia al cap per avui i hem fet la ruta de 8 km que comença i acaba a Cal Roca de la Pedrissa, on hem deixat el cotxe aparcat. Primer hem anat a les Casetes d’en Mussons, i després hem passat a tocar de la Masia del Roca —molt arreglada perquè l’han convertit en allotjament rural, diuen— i per la Vinya del Pont abans de retornar a l’inici pel camí de Can Sabater. … Continua la lectura de Cosa de bruixes
Hauria d’estar content. Al ritme que van les visites al blog, aviat arribaran a les 30.000. Però això no és l’important, que només té a veure amb el temps que fa que és actiu. L’important és que els últims mesos està rebent una mitjana superior a les 30 visites diàries, mitjana que no està gens malament, entenc jo. I estic content. Hauria d’estar content perquè ahir no em van fer gens de mal els peus. Bé és cert que ahir no vam sortir a caminar però, abans del massatge de dijous, haver caminat uns quants quilòmetres afavoria l’aparició del dolor, … Continua la lectura de Estic content
El nivell de desconfinament en què ens trobem des de fa uns dies, en comportar la llibertat (que estem aprofitant) de sortir a fer exercici, ha provocat una reestructuració del meu temps i de les activitats a què el dedicava. I així i tot, hi ha dies que sembla que duren més i altres en què sembla que em falta temps, cosa que vol dir que encara no m’he adaptat convenientment. He hagut de canviar de lloc les estones que dedico a escriure, que ara no tenen encara un horari ben definit. Abans, quan no podíem sortir de casa més … Continua la lectura de Dissabte
Ahir a la tarda vaig veure “La casa torta” una pel·lícula basada en la novel·la homònima de l’Agatha Christie que vaig gravar fa uns dies al canal TNT per a poder-la veure a una hora més convenient. Arribat el moment, l’Anna em va fer notar que ja l’havíem vista al cinema, que ella la recordava perfectament i la vam deixar de banda. Primer em vaig posar a llegir, però estant sol a casa, amb aquell silenci pesant que hi ha quan l’Anna treballa a la feina, al cap d’una estona m’abaltia. Així que, per espavilar-me, vaig baixar al pati a fer un parell de … Continua la lectura de Avorriment
Diumenge va ser un dia trist i gris i plovia al matí, quan acostumem a sortir, i plovia al vespre, quan tornàvem a tenir l’oportunitat de fer-ho. Així que, tret de quan vam anar a buscar el pollastre a l’ast, no vam trepitjar el carrer en tot el dia, no vam sortir a caminar. Però ahir em vaig resquitar. Ja que l’Anna tornava a la feina a la feina i no em podria acompanyar, vaig quedar amb un amic per anar a caminar junts. Ens vam trobar a les 7 del matí, al passeig, al Verdaguer. L’única cosa segura era … Continua la lectura de La Font Trobada
Una de les diverses vegades que em vaig despertar la nit de divendres, somiava. No sé què somiava, però recordo clarament que em vaig llevar per anar al lavabo amb la paraula “astràgal” incrustada al cap. És una paraula que havia sentit de vegades sobre la que tenia la vaga idea que designa a un os de l’esquelet humà. *** Últimament, em fan mal els peus. Que em facin més mal o menys depèn dels dies, però no sé de què depèn que em facin mal. El dolor que sento és difícil d’explicar i no em sembla que estigui associat … Continua la lectura de Astràgal
Ahir era el quart dijous que no sortíem a caminar. Potser per això els companys eren més presents que mai mentre feia exercici al pati. Potser per això ja m’enyorava de no matinejar tant i ahir començava abans a fer tombs. I segur que era per començar abans que caminant veia el sol com avançava fins a esclafar els seus primers raigs contra la façana de ponent de la plaça del Gasogen. Mentre voltava sota l’esguard impassible de la xemeneia, enyorava camins que he petjat, i, torturat per l’aïllament, delirava roques on només hi ha butaques, arbres abatuts pel llamp … Continua la lectura de Confinament (28)
6 d’abril Ahir també feia bon dia, com estava previst. Finalment, em vaig llevar, a dos quarts de vuit, anima’t per l’Anna, que ja tampoc podia dormir. Per combatre el cruiximent no hi ha res millor que fer exercici i a això m’hi vaig posar abans de dutxar-me. Vaig caminar mitja hora, completant entre 25 i 30 circuits. De mica en mica vaig millorant la col·locació dels obstacles, de manera que em facin fer ziga-zagues i moviments que recordin, ni que sigui de lluny, gests i posicions del cos que hem de fer quan anem per camins de muntanya i … Continua la lectura de Confinament (24)
5 d’abril Avui sí, avui el sol ha vingut a despertar-nos i ja hi era quan ens hem llevat de bon matí. Els homes del temps han encertat el seu vaticini i aquí el tenim, alegrar-nos la vida. Com és dissabte -recorda que, ara, l’avui de l’escriptor és l’ahir del lector-, he començat el dia passant l’aspirador per tota la casa, que això ja compta com a exercici. I després, havent esmorzat, he baixat al pati a posar en pràctica una idea que em rondava pel cap de fa dos o tres dies i, amb escombres, galledes, torretes, hamaques, butaques … Continua la lectura de Confinament (23)
Per la represa he optat pel Camí de les Vinyes, que va des del barri de Sant Pere a Òdena, o viceversa. És una pista ampla i de bon caminar, el traçat té poc desnivell i les vistes són àmplies i agradables.
Continua la lectura de Caminar
El mussol d'Aqualata 