Títol per les entrades

Eleccions a la vista

Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.
Continua la lectura de Eleccions a la vista

Títol per les entrades

Dilluns

“És una excursió molt bonica, per camins i corriols molt emboscats i frescos, curulls de flors silvestres que alegren la vista, farcits de romaní, farigola, espígol o sajolida, segons els trams, que, gentils, alliberen les seves aromes al pas dels caminadors. A més, cal comptar la benedicció de l’aigua que corre generosa i incessant per rieres i torrents després de les pluges d’aquesta primavera.” Continua la lectura de Dilluns

Cereal a La Muntanyeta

Gran Bros

“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros

Cosa de bruixes

A causa d’un petit accident domèstic, el Nico no ha pogut acudir a la cita per prudència, però nosaltres hem seguit amb els plans que el Ramon tenia al cap per avui i hem fet la ruta de 8 km que comença i acaba a Cal Roca de la Pedrissa, on hem deixat el cotxe aparcat. Primer hem anat a les Casetes d’en Mussons, i després hem passat a tocar de la Masia del Roca —molt arreglada perquè l’han convertit en allotjament rural, diuen— i per la Vinya del Pont abans de retornar a l’inici pel camí de Can Sabater. … Continua la lectura de Cosa de bruixes

Estic content

Hauria d’estar content. Al ritme que van les visites al blog, aviat arribaran a les 30.000. Però això no és l’important, que només té a veure amb el temps que fa que és actiu. L’important és que els últims mesos està rebent una mitjana superior a les 30 visites diàries, mitjana que no està gens malament, entenc jo. I estic content. Hauria d’estar content perquè ahir no em van fer gens de mal els peus. Bé és cert que ahir no vam sortir a caminar però, abans del massatge de dijous, haver caminat uns quants quilòmetres afavoria l’aparició del dolor, … Continua la lectura de Estic content

Dissabte

El nivell de desconfinament en què ens trobem des de fa uns dies, en comportar la llibertat (que estem aprofitant) de sortir a fer exercici, ha provocat una reestructuració del meu temps i de les activitats a què el dedicava. I així i tot, hi ha dies que sembla que duren més i altres en què sembla que em falta temps, cosa que vol dir que encara no m’he adaptat convenientment. He hagut de canviar de lloc les estones que dedico a escriure, que ara no tenen encara un horari ben definit. Abans, quan no podíem sortir de casa més … Continua la lectura de Dissabte

Avorriment

Ahir a la tarda vaig veure “La casa torta” una pel·lícula basada en la novel·la homònima de l’Agatha Christie que vaig gravar fa uns dies al canal TNT per a poder-la veure a una hora més convenient. Arribat el moment, l’Anna em va fer notar que ja l’havíem vista al cinema, que ella la recordava perfectament i la vam deixar de banda. Primer em vaig posar a llegir, però estant sol a casa, amb aquell silenci pesant que hi ha quan l’Anna treballa a la feina, al cap d’una estona m’abaltia. Així que, per espavilar-me, vaig baixar al pati a fer un parell de … Continua la lectura de Avorriment

La Font Trobada

Diumenge va ser un dia trist i gris i plovia al matí, quan acostumem a sortir, i plovia al vespre, quan tornàvem a tenir l’oportunitat de fer-ho. Així que, tret de quan vam anar a buscar el pollastre a l’ast, no vam trepitjar el carrer en tot el dia, no vam sortir a caminar. Però ahir em vaig resquitar. Ja que l’Anna tornava a la feina a la feina i no em podria acompanyar, vaig quedar amb un amic per anar a caminar junts. Ens vam trobar a les 7 del matí, al passeig, al Verdaguer. L’única cosa segura era … Continua la lectura de La Font Trobada

Astràgal

Una de les diverses vegades que em vaig despertar la nit de divendres, somiava. No sé què somiava, però recordo clarament que em vaig llevar per anar al lavabo amb la paraula “astràgal” incrustada al cap. És una paraula que havia sentit de vegades sobre la que tenia la vaga idea que designa a un os de l’esquelet humà. *** Últimament, em fan mal els peus. Que em facin més mal o menys depèn dels dies, però no sé de què depèn que em facin mal. El dolor que sento és difícil d’explicar i no em sembla que estigui associat … Continua la lectura de Astràgal

Confinament (28)

Ahir era el quart dijous que no sortíem a caminar. Potser per això els companys eren més presents que mai mentre feia exercici al pati. Potser per això ja m’enyorava de no matinejar tant i ahir començava abans a fer tombs. I segur que era per començar abans que caminant veia el sol com avançava fins a esclafar els seus primers raigs contra la façana de ponent de la plaça del Gasogen. Mentre voltava sota l’esguard impassible de la xemeneia, enyorava camins que he petjat, i, torturat per l’aïllament, delirava roques on només hi ha butaques, arbres abatuts pel llamp … Continua la lectura de Confinament (28)

Confinament (24)

6 d’abril Ahir també feia bon dia, com estava previst. Finalment, em vaig llevar, a dos quarts de vuit, anima’t per l’Anna, que ja tampoc podia dormir. Per combatre el cruiximent no hi ha res millor que fer exercici i a això m’hi vaig posar abans de dutxar-me. Vaig caminar mitja hora, completant entre 25 i 30 circuits. De mica en mica vaig millorant la col·locació dels obstacles, de manera que em facin fer ziga-zagues i moviments que recordin, ni que sigui de lluny, gests i posicions del cos que hem de fer quan anem per camins de muntanya i … Continua la lectura de Confinament (24)

Confinament (23)

5 d’abril Avui sí, avui el sol ha vingut a despertar-nos i ja hi era quan ens hem llevat de bon matí. Els homes del temps han encertat el seu vaticini i aquí el tenim, alegrar-nos la vida. Com és dissabte -recorda que, ara, l’avui de l’escriptor és l’ahir del lector-, he començat el dia passant l’aspirador per tota la casa, que això ja compta com a exercici. I després, havent esmorzat, he baixat al pati a posar en pràctica una idea que em rondava pel cap de fa dos o tres dies i, amb escombres, galledes, torretes, hamaques, butaques … Continua la lectura de Confinament (23)