Ha sigut un diumenge tranquil, avui. Bé, de fet, cada dia ho és en el confinament, però vull dir que després de dos dies amb novetats doloroses, avui hem tornat a la calma. Potser la novetat destacable és que avui, per fi, no ha fet vent. La temperatura ha estat alta, seguint la tendència dels darrers dies, però a primera hora, dins la franja en la qual podem sortir a estirar les cames l’Anna i jo, encara es pot caminar sense angúnies. I així i tot, avui ja he fet bona part del recorregut fins al Mirador de Montserrat en samarreta, sense abric.
Avui també hi havia molta gent, aprofitant que és diumenge, ja que suposo que a qui treballi li serà més difícil encaixar l’esport durant la setmana. Pel que he vist, tothom observava un comportament exquisit, respectant l’espai dels altres. Molts esportistes sense mascareta, seguin el dictat del sentit comú, que diu que no és bo respirar l’aire que s’exhala de manera continuada i, molt menys, quan el cos està sent sotmès a un esforç. Però encara n’hi ha que en porten i algú hauria d’encarregar-se de recordar-los-hi que és una pràctica nociva que pot perjudicar seriosament la salut.
Nosaltres ens les hem posades al mirador per il·lustrar que la fotografia ha estat feta en temps de pandèmia.
A la tarda hem vist una pel·lícula. L’estan posant al canal TNT i es titula “Perduda”, una producció de 2014 de 143 minuts, que són més del que seria recomanable. I això no obstant, la cinta, que és de suspens, aconsegueix mantenir l’interès fins al final. Per això m’ha decebut que no estigui ben resolta, per més que estigui ben interpretada per Ben Affleck i Rosamunde Pike, nominada per optar a millor actriu en diversos festivals, entre els quals el dels premis Oscar.
***
Tenim una terrassa àmplia, però el nostre pis no és gran. Anomeno despatxet al lloc on acostumo a escriure, una tauleta integrada en una llibreria escassa a la qual ja li calia una reordenació de l’espai. Avui m’hi he dedicat i el resultat és que m’he de desprendre d’una colla de llibres que he llegit i sé que ja no tornaré a llegir. Riu-te’n, però la Mari Kondo al meu costat sembla una aficionada amb les seves teories sobre l’ordre i l’espai a casa.
He fet una relació d’aquests llibres que es pot consultar aquí: Llibres que regalo.
Si esteu interessats en algun títol, us podeu posar en contacte amb mi per a dir-m’ho. Us el reservaria fins que passi la pandèmia i ens puguem veure per a fer el lliurament. Un missatge privat via Messenger de Facebook, estaria bé. O qualsevol altre sistema que estigui a l’abast vostre i el meu.
El mussol d'Aqualata 