Confinament (57)

Porto gairebé dos mesos escrivint una entrada al blog cada dia i ja fa dies que penso que tard o d’hora s’acabarà aquesta sèrie ininterrompuda. Aquests escrits van néixer, sobretot, com una manera d’ocupar les que ja preveia com a llargues hores de confinament i amb l’esperança que, de mica en mica, constituïssin una mena de diari d’una experiència que ja aleshores, al principi de tot, resultava inaudita. Suposo que només els més savis en la matèria podien pronosticar que les coses arribarien tan lluny. Jo m’hi vaig lliurar amb entusiasme, però, francament, no imaginava que el repte esdevindria tan … Continua la lectura de Confinament (57)

Confinament (53)

A primera hora he sortit a caminar, sol aquesta vegada que avui és dilluns, i és feiner i l’Anna treballa, i he refet el camí d’ahir cap al Mirador de Montserrat amb la intenció de continuar anella verda enllà fins on em portés, que és un tram que no fa gaire que és obert i no havia tingut ocasió de fer. Ara ja sé que mena a Can Roca, allà on Igualada marxa cap a Òdena. Des d’allà he tornat a casa fent ziga-zagues per l’asfalt. Segons el Wikiloc he caminat 6,37 km i he salvat un desnivell de 106 … Continua la lectura de Confinament (53)

Confinament (52)

Ha sigut un diumenge tranquil, avui. Bé, de fet, cada dia ho és en el confinament, però vull dir que després de dos dies amb novetats doloroses, avui hem tornat a la calma. Potser la novetat destacable és que avui, per fi, no ha fet vent. La temperatura ha estat alta, seguint la tendència dels darrers dies, però a primera hora, dins la franja en la qual podem sortir a estirar les cames l’Anna i jo, encara es pot caminar sense angúnies. I així i tot, avui ja he fet bona part del recorregut fins al Mirador de Montserrat en … Continua la lectura de Confinament (52)

Confinament (51)

Ens hem trobat al Ramon a La Masuca. M’ha semblat que estava emocionat; venia de casa de sa mare i l’ha trobat desconsolada. És normal, aquesta nit s’ha mort la tieta del Ramon (de gran, per causes naturals, res a veure amb el virus), la germana amb qui la dona estava més unida. Des de la mort del seu marit, els fonaments de la seva vida s’han esfondrat en uns pocs mesos. Nosaltres anàvem al mercat a fer una petita compra, abans de tornar a casa després de la primera sortida d’esbarjo permesa de tot el confinament. Feia bo i … Continua la lectura de Confinament (51)

Confinament (50)

A 53 anys ha mort un conegut a qui apreciàvem i la tristesa ha enterbolit i entelat el record de Beltane. A primera hora, la Paula s’ha posat en contacte amb nosaltres per a dir-nos-ho. Estava molt afectada perquè les filles de l’Amadeu han sigut alumnes seves a l’Acadèmia Dell’Arte i ella també el coneixia i sabia, com nosaltres, que era una bona persona. Avui fa justament un any que érem participant de la celebració de Beltane. El viatge a Tintagel i Glastonbury va esdevenir una experiència iniciàtica impossible d’oblidar, una primera incursió en un món totalment nou i desconegut … Continua la lectura de Confinament (50)

Confinament (49)

Aquestes notes veuran la llum un dia de festa: l’1 de maig, dia del treball. Hauria de ser un dia de reivindicació, de defensa dels nostres drets com a assalariats i, en el cas d’Espanya, de reconquesta dels que els governs de Mariano Rajoy ens han usurpat els últims anys. No podrà ser, perquè estem confinats i no podrem manifestar-nos. Però no ens enganyem, encara que ho poguéssim fer, no ho faríem. La nostra falta de combativitat ha quedat palesa amb escreix els últims anys. Per això precisament ens han pogut arrabassar el que ja era nostre després de tantes … Continua la lectura de Confinament (49)

Confinament (48)

Ja fa més d’un mes que tenim la primavera (astronòmica) amb nosaltres i encara fa fresca als matins. És normal, és el que toca per l’època, i per això jo cada dia surto al pati a fer exercici amb un polar lleuger i una gorra de llana que vaig comprar de record en el viatge a Noruega de fa dos anys. Quin país més bonic, Noruega, a l’estiu! I com de bé han superat aquesta crisi per haver pres mesures dràstiques des del principi, abans no s’estengués el virus. Han tingut pocs morts i ja fa uns dies que tornen … Continua la lectura de Confinament (48)

Confinament (47)

Falten dos dies per un club de lectura que no serà i just avui he aconseguit acabar “La conquista del aire”. Em ratifico en tot el que he dit anteriorment, que, resumint és que la Belén Gopegui escriu molt bé (ho dic sense cap mena de sarcasme), però la seva novel·la no m’ha agradat gens. No sé, no he pogut deduir-ho de la lectura, a quin aire es refereix la conquesta que dóna títol al llibre. L’aire és la mescla de gasos que compon l’atmosfera. L’aire es mou per causes naturals i diem que fa aire, si l’aire es desplaça … Continua la lectura de Confinament (47)

Confinament (46)

Diu el Ramon que aquesta setmana ha fet un curs molt complet de meteorologia i que els n’han parlat dels núvols i de com distingir-los, que n’hi ha de moltes menes. Jo no hi entenc, però penso que els núvols que ens cobreixen avui són com el gos de l’hortolà, que no menja ni deixa menjar. Han caigut quatre gotes quan jo caminava salvant obstacles al pati. Abans d’escriure-la, m’he documentat expressament entorn de l’expressió que es refereix al gos de l’hortolà. Jo coneixia la versió castellana, però no estava segur que la traducció literal fos l’equivalent correcte. Resulta que … Continua la lectura de Confinament (46)

Confinament (45)

Són les 7 del matí d’un dilluns feiner i confinat, encara, i no plou. Tampoc no va ploure ahir, malgrat les previsions que ho feien probable a partir de la tarda, sobretot. *** És 27 d’abril, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, així que felicitats a totes aquelles que celebren la seva onomàstica. *** Ahir hi havia una prova de foc. Els nens podien sortir al carrer per primer cop des que ens van tancar a les cases. Jo no vaig veure el fenomen, perquè no vaig sortir de casa i perquè la terrassa se’ns aboca a … Continua la lectura de Confinament (45)

Confinament (44)

  És diumenge i és d’hora, però ja clareja. Jo sempre em llevo d’hora, i això que estic jubilat i no tinc gens de pressa i tant se me’n dóna quin dia sigui. I ara, confinats, encara més, que estar confinat és com estar jubilat però en bèstia. *** La bona notícia d’avui serà que els nens de fins a catorze anys podran sortir per primer cop en sis setmanes. A passejar durant una hora si van acompanyats d’un adult i per anar, com a màxim, a un quilòmetre de casa seva. Res de jugar amb els amics que es … Continua la lectura de Confinament (44)