Estranya desaparició d’un excursionista

Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista

Arribem

“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.” Continua la lectura de Arribem

Avancem

“El metge es diu Josep i és un xicot jove en comparació amb nosaltres dos. Deu tenir uns quaranta anys i és nascut a Igualada, casualment. M’ho deia dilluns mentre seguíem pels passadissos de l’hospital la llitera on anava el José Luis camí del quiròfan. És molt eixerit, correcte i agradable. I molt planer en les seves exposicions, capaç d’explicar coses tan complexes com la intervenció que li anava a fer al José Luis, de manera entenedora per a qui no sap res de cardiologia, en el poc temps que costa arribar des de l’habitació, on el va venir a buscar amb un portalliteres, fins a la porta dels quiròfans, on ens vam acomiadar.“ Continua la lectura de Avancem

Confinament (57)

Porto gairebé dos mesos escrivint una entrada al blog cada dia i ja fa dies que penso que tard o d’hora s’acabarà aquesta sèrie ininterrompuda. Aquests escrits van néixer, sobretot, com una manera d’ocupar les que ja preveia com a llargues hores de confinament i amb l’esperança que, de mica en mica, constituïssin una mena de diari d’una experiència que ja aleshores, al principi de tot, resultava inaudita. Suposo que només els més savis en la matèria podien pronosticar que les coses arribarien tan lluny. Jo m’hi vaig lliurar amb entusiasme, però, francament, no imaginava que el repte esdevindria tan … Continua la lectura de Confinament (57)

Confinament (53)

A primera hora he sortit a caminar, sol aquesta vegada que avui és dilluns, i és feiner i l’Anna treballa, i he refet el camí d’ahir cap al Mirador de Montserrat amb la intenció de continuar anella verda enllà fins on em portés, que és un tram que no fa gaire que és obert i no havia tingut ocasió de fer. Ara ja sé que mena a Can Roca, allà on Igualada marxa cap a Òdena. Des d’allà he tornat a casa fent ziga-zagues per l’asfalt. Segons el Wikiloc he caminat 6,37 km i he salvat un desnivell de 106 … Continua la lectura de Confinament (53)

Confinament (52)

Ha sigut un diumenge tranquil, avui. Bé, de fet, cada dia ho és en el confinament, però vull dir que després de dos dies amb novetats doloroses, avui hem tornat a la calma. Potser la novetat destacable és que avui, per fi, no ha fet vent. La temperatura ha estat alta, seguint la tendència dels darrers dies, però a primera hora, dins la franja en la qual podem sortir a estirar les cames l’Anna i jo, encara es pot caminar sense angúnies. I així i tot, avui ja he fet bona part del recorregut fins al Mirador de Montserrat en … Continua la lectura de Confinament (52)

Confinament (51)

Ens hem trobat al Ramon a La Masuca. M’ha semblat que estava emocionat; venia de casa de sa mare i l’ha trobat desconsolada. És normal, aquesta nit s’ha mort la tieta del Ramon (de gran, per causes naturals, res a veure amb el virus), la germana amb qui la dona estava més unida. Des de la mort del seu marit, els fonaments de la seva vida s’han esfondrat en uns pocs mesos. Nosaltres anàvem al mercat a fer una petita compra, abans de tornar a casa després de la primera sortida d’esbarjo permesa de tot el confinament. Feia bo i … Continua la lectura de Confinament (51)

Confinament (50)

A 53 anys ha mort un conegut a qui apreciàvem i la tristesa ha enterbolit i entelat el record de Beltane. A primera hora, la Paula s’ha posat en contacte amb nosaltres per a dir-nos-ho. Estava molt afectada perquè les filles de l’Amadeu han sigut alumnes seves a l’Acadèmia Dell’Arte i ella també el coneixia i sabia, com nosaltres, que era una bona persona. Avui fa justament un any que érem participant de la celebració de Beltane. El viatge a Tintagel i Glastonbury va esdevenir una experiència iniciàtica impossible d’oblidar, una primera incursió en un món totalment nou i desconegut … Continua la lectura de Confinament (50)

Confinament (49)

Aquestes notes veuran la llum un dia de festa: l’1 de maig, dia del treball. Hauria de ser un dia de reivindicació, de defensa dels nostres drets com a assalariats i, en el cas d’Espanya, de reconquesta dels que els governs de Mariano Rajoy ens han usurpat els últims anys. No podrà ser, perquè estem confinats i no podrem manifestar-nos. Però no ens enganyem, encara que ho poguéssim fer, no ho faríem. La nostra falta de combativitat ha quedat palesa amb escreix els últims anys. Per això precisament ens han pogut arrabassar el que ja era nostre després de tantes … Continua la lectura de Confinament (49)

Confinament (48)

Ja fa més d’un mes que tenim la primavera (astronòmica) amb nosaltres i encara fa fresca als matins. És normal, és el que toca per l’època, i per això jo cada dia surto al pati a fer exercici amb un polar lleuger i una gorra de llana que vaig comprar de record en el viatge a Noruega de fa dos anys. Quin país més bonic, Noruega, a l’estiu! I com de bé han superat aquesta crisi per haver pres mesures dràstiques des del principi, abans no s’estengués el virus. Han tingut pocs morts i ja fa uns dies que tornen … Continua la lectura de Confinament (48)