Edimburg

Epístola

“Recordo que m’aterria no saber-me la lliçó si aquell professor de dits com botifarrons em feia sortir a la pissarra i em preguntava. Si et pegava, la mà et quedava marcada a la cuixa, si et picava a la cuixa, perquè a més d’un li havia fet sang en haver-li colpejat a la cara. Em feia tanta por, que era capaç de renunciar al joc i a l’esbarjo amb els amics al carrer, que era com ens distrèiem abans, per assegurar-me que havia memoritzat la lliçó amb tots els seus ets i uts.” Continua la lectura de Epístola

Cereal a La Muntanyeta

Gran Bros

“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros

El tomàquet insensat

“L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.” Continua la lectura de El tomàquet insensat

Confinament (52)

Ha sigut un diumenge tranquil, avui. Bé, de fet, cada dia ho és en el confinament, però vull dir que després de dos dies amb novetats doloroses, avui hem tornat a la calma. Potser la novetat destacable és que avui, per fi, no ha fet vent. La temperatura ha estat alta, seguint la tendència dels darrers dies, però a primera hora, dins la franja en la qual podem sortir a estirar les cames l’Anna i jo, encara es pot caminar sense angúnies. I així i tot, avui ja he fet bona part del recorregut fins al Mirador de Montserrat en … Continua la lectura de Confinament (52)