2022: divendres, 25 de febrer 

No, el menú de 13,75 € no incloïa cap menja típica del dia sinó uns plats més aviat escassos però de qualitat molt correcta. El Capritx és un petit local a tocar de la cripta, circumstància que vam agrair després de la llarga i costeruda caminada i la subsegüent visita a la Colònia Güell.

Era Dijous Llarder i l’ermita de Sant Ramon era curulla de canalla. Nenes i nens hi havien anat a menjar-se la truita acompanyats dels seus mestres. Algú va dir que havien pujat caminant, com nosaltres. Però ells corrien i cridaven mentre nosaltres encara esbufegàvem. Sant Ramon és al cim d’un turó que limita amb tres termes, Viladecans i Sant Boi i Sant Climent de Llobregat. Aquells nens podien haver arribat des de qualsevol d’ells, o des de Sant Coloma de Cervelló, que és d’on venien nosaltres.

El lloc és un esplèndid mirador sobre tot el Baix Llobregat i el seu parc agrari. I, tot i que ahir hi havia un tel que enterbolia una mica l’horitzó, es podia veure com els avions arribaven i marxaven del Prat. I hi vam estar una estona, badant, ubicant els llocs que érem capaços d’identificar.

El Ramon va poder ofrenar una espelma al seu sant demanant que dimarts tot vagi bé. L’ermita, construïda a finals del segle XIX, era oberta i el Càndid, que rondina sempre perquè totes les esglésies que trobem en les nostres caminades són tancades, ahir no va dir res i hi va entrar i em penso que també va encendre una llàntia.

No vaig fer gaires fotos. És com una constatació que la fotografia també és un estat d’ànim i, quan m’ho passo malament, no tinc ganes de fer fotos. Ahir també vaig patir per salvar els 465 m de desnivell, en les últimes rampes. L’entorn tampoc no m’ajudava a animar-me. Ens movíem massa a prop de la civilització, pel meu gust. Ciutats molt poblades enganxades les unes a les altres. Urbanitzacions grans i anàrquiques. Molta gent pels camins, més que mai. Ciclistes, corredors, altres caminants… En fi, déu sap que tot això ja m’ho esperava i que va ser per acompanyar al Ramon que hi vaig anar. Per ell era un dia especial perquè sap que s’acosta a un punt que serà d’inflexió. Hi ha silencis eloqüents i sovint callem coses més importants que les que diem. Em consta que li feia molta il·lusió fer aquesta sortida i jo no podia, no volia fallar-li. Des del punt de vista de la companyonia, va ser un dia rodó, perfecte.

Com va de ràpida la vida! Partit Popular i Casado ja han passat a un segon pla. Tornant, ens vam assabentar que les tropes russes havien traspassat les fronteres d’Ucraïna; havia començat la guerra.

Abans de quarts de cinc, tot érem a casa sans i estalvis. Que en som d’afortunats!

Ricard, Càndid, Jaume, Ramon, Magí i Jordi a l’ermita de Sant Ramon.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s