2022: dissabte, 26 de febrer

He llegit a primera hora que ja es combat als carrers de Kíev.

Ahir al vespre, a la plaça de l’Ajuntament hi havia convocada una concentració en contra de la guerra. Res efectiu, una cosa testimonial que, com a molt, servirà de momentània reconfortació dels qui pateixen en la distància les conseqüències d’aquesta absurda agressió.

Quan vam arribar, les terrasses eren plenes de gent que feia una cervesa. Era d’hora. Després va anar arribant més gent. Quan la breu colònia ucraïnesa va començar a fer els seus parlaments, a la plaça érem tants asseguts com drets. Pocs van deixar la cervesa i es van acostar a manifestar el seu rebuig a Putin. Aquesta indiferència fa forts a personatges tan detestables com ell.

Ahir, l’Halina estava abatuda i trista. I molt preocupada per la sort que puguin córrer els seus familiars i amics. En arribar a casa em deia al caire del plor que no entenia que els designis d’un país com Rússia puguin estar en mans d’un desequilibrat. Els designis del món, de fet, deia. Rússia té una gran força militar i el dret de vetar qualsevol resolució que li sigui contrària a l’ONU. Jo tampoc no ho entenc i em sembla injust que el país de l’Halina estigui a mercè dels capricis d’un senyor.

Abans de marxar, va tenir, per fi, notícies de sa mare. Indirectes, a través de veïns, però va saber que és viva i que es troba bé. Les comunicacions són difícils i inestables; l’angoixa creixent. De la sogra no en sap res i m’explicava que viu en un lloc envoltat de tres bases militars, que són, en aquests moments, l’objectiu prioritari de les bombes russes.

No hi ha dret!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s