Pensament encadenats

Hospital d'Igualada.
Vista posterior de l’Hospital d’Igualada

Per què hi ha un mirall a tots els ascensors? Per estalviar la sensació de claustrofòbia que un espai tan reduït pot provocar en algunes persones? Per a permetre els últims retocs als vanitosos? Per poder mirar de cua d’ull als veïns que ens hi trobem?

Serà pel que serà, però a mi, quan m’ho pregunto, mai no em dóna temps d’esbrinar-ho perquè abans de trobar la resposta ja he arribat a destinació i tal com surto de la cabina se m’oblida l’enigma. Visc a la planta baixa de l’edifici i només em cal l’ascensor per a baixar a l’aparcament, un trajecte ben curt, d’un pis, el mínim possible.

Avui l’he hagut d’agafar, per anar a mirar la roda del darrere del conductor, que l’Anna ahir, tornant de la feina, va descobrir-ne un clau clavat, i jo ja havia parlat amb el mecànic i m’havia fet unes recomanacions que em disposava a complir. Però avui no m’ha donat per preguntar-me la raó del mirall, sinó que, en veure-m’hi reflectit, m’he recordat de Robinson Crusoe, per l’aspecte tan deixat que m’ha semblat que presentava, per la barba llarga i mal perfilada. Justament avui tenia cita amb el barber, la primera després de l’estricte confinament, que tot i que ja fa dies que ha pogut obrir, jo no he tingut pressa en anar-hi, que hi ha qui té més cabell que jo i, per tant, també més necessitat.

I, conseqüentment, m’he quedat més tranquil sabent que aviat s’arreglaria el desajust còsmic que representa per mi no fer bona fila, però no he pogut evitar pensar en Robert Louis Stevenson, a qui he confós, ho confesso, amb l’autèntic autor de la novel·la del nàufrag més conegut de la història, que és Daniel Defoe, a qui esmento per la deferència de deixar les coses tan clares com són, no perquè em calgui disculpar-me per l’errada, ja que sóc molt conscient de les enormes limitacions que em guarneixen i de les llacunes de la memòria que l’edat s’hi entesta a afegir-hi.

El cert és que en qui he pensat a continuació de Robinson ha sigut Stevenson —sembla un rodolí però és casualitat—, fill d’Edimburg, la capital d’Escòcia, on ens vam escapar l’Anna i jo per a passar el cap d’any. Escòcia, a més, és la destinació que havíem decidit per a les nostres vacances d’estiu d’enguany, i jo ja estava en converses amb una agència de viatges d’Edimburg negociant un tomb de vuit dies pel país, que ens va sorprendre la pandèmia amb epicentre a Igualada, i la reclusió diversos cops perllongada. I a hores d’ara, hem decidit deixar la nostra descoberta per a una ocasió més propicia, que ara encara no és ni sensat ni còmode moure’s pel món.

I reflexionant sobre tot plegat, he recordat que aquest matí, caminant per la ciutat amb l’Anna —avui l’he acompanyat en un dels seus meteòrics circuits, 5 km en una hora. Buf!, acostumat a caminar a un ritme més baix en distàncies més llargues, he arribat a casa amb una llengua de pam—, justament hem parlat d’això, i del fet que aquest estiu toca fer país i vacances de proximitat. No sabem on, encara, que tot és molt confús, però “sempre ens quedarà Sant Carles de la Ràpita”, d’on era son pare i on sa mare conserva la propietat d’un pis.

I aleshores he recordat que de bon matí, abans inclús d’haver anat a caminar, he llegit l’entrada de la Mar, en la qual ens convida a visitar el poble —dedueixo que hi és nascuda també, però si més no hi viu—, i que he pensat que estaria bé, pel que he dit abans de fer país i també perquè Els Hostalets de Bas pinten bé i sembla que ha de ser un poble bonic en un entorn admirable. I m’he dit que li prendria la paraula i que aquest estiu hi anirem a passar un dia, a conèixer el poble i les seves gents.

Els cotxes d’avui són molt intel·ligents i se les saben totes. Amb el clau clavat, el nostre no ens ha avisat en cap moment que la roda perdés pressió, però això no vol dir que no sigui llest sinó que, probablement, el clau fa de tap i la pèrdua és tan mínima que el vehicle encara no la detecta. Jo no he pogut treure de cap manera el clau de la roda i, com és natural, tampoc no he pogut seguir les instruccions que m’havia donat el mecànic per telèfon per comprovar si la roda perdia pressió després d’haver-lo tret. Així que no he perdut més temps i he tornat al pis, que es feia tard per anar al barber i encara havia d’estendre la bugada que havia deixat acabant-se. A l’ascensor m’he tornat a trobar amb el Robinson i li he dit que aprofités que això ja se li acabava.

He anat al barber caminant. Estan bé, ell i tota la seva família, una mínima part de la qual era present al local en forma d’ajudant del mestre de vuit anys que, cada cop que son pare deixava una pinta, l’agafava rabent per a netejar-la. Ha estrenat local, al mateix carrer de Sant Simplici, més espaiós, més lluminós. Després d’haver-nos reconegut malgrat les màscares i d’haver intercanviat salutacions i bons desitjos, de seguida m’ha tret del dubte que em venia preocupant tot el camí quan m’ha dit que em tragués l’emboç, que com volia que m’arreglés la barba amb la màscara posada.

En acabat, torna cap a casa a buscar el cotxe al garatge! A casa m’hi he trobat la sogra, que havia vingut a veure’ns aprofitant la passejada de la seva franja horària i de miracle ha trobat els nens a casa, perquè havien sortit a esmorzar amb el seu pare, l’altre. He agafat la sogra per acompanyar-la. El Robinson ja no hi era, en el seu lloc he trobat un senyor ben plantat i de certa edat que s’esforçava a amagar la panxa. He deixat la sogra a casa seva, i per fi he arribat al taller. Hi havia mecànics amb mascares que desinfectaven els cotxes abans d’entrar-hi. El clau no era un clau, era un caragol petit, però prou llarg per a haver foradat la cambra i ha calgut posar-l’hi un pegat.

Quan finalment he arribat a casa, estava exhaust i, a l’ascensor, un senyor ben plantat i de certa edat que s’esforçava a amagar la panxa m’ha preguntat: Per què hi ha un mirall a tots els ascensors?

Una resposta a “Pensament encadenats

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s