Confinament (20)

2 d’abril

Diria que ahir feia un dia d’un gris encara més fosc que el d’abans-d’ahir si no fos que les barreges possibles de blanc i negre són infinites i jo no afino gaire, en matèria de matisos.

Ahir, veient la informació del temps, pensava que a TV3 podien perfectament fer un ERTO als seus meteoròlegs. No els hi desitjo pas, pobres, des d’un punt de vista econòmic, sinó que el contemplo per la utilitat pública que tenen aquests dies. Abans del confinament, esperàvem la seva aparició a la pantalla per saber si haurien d’agafar el paraigua, a l’hora d’anar a treballar, els qui treballen. O si els jubilats tindríem un bon dia de sol per anar a la plaça a seure en un banc. Però ara tant ens fa el temps que farà dijous, si no podem sortir a caminar. O per Pasqua, si no podrem anar enlloc. Òbviament aquest pensament és un disbarat, producte de les moltes hores que tenim el cap desocupat. Una de les moltes ximpleries que se’ns acuden quan el pensament vaga lliure, al seu aire. Per cert, que diu el Tomàs Molina que aquesta situació de pluja i neu en segons quins llocs, encara durarà un parell de dies.

Un lector fidel del meu blog va resoldre ahir mateix el dubte que jo tenia amb relació a la Covid-19. És femení perquè fa referència a la malaltia, al nom com ha estat batejada per l’Organització Mundial de la Salut. És un acrònim de Corona-Virus-Disease, malaltia del coronavirus en anglès. El 19 final correspon a l’any en què va ser descrita. Quant al meu lector, no puc dir que sigui virtual, que és ben real. Només ens hem vist un cop en persona, i va ser en una manifestació multitudinària a la Gran Via de Barcelona. Era en relació amb el procés, però no recordo altres detalls que el fet que ens havíem citat prèviament. Ell feia fotos, molt bones, però és un perfeccionista difícil d’acontentar i ha deixat molt de banda aquesta seva afició. Últimament escriu, també. De les coses que li passen. I del que pensa. I del que sent. I de música, que en sap un niu. És una persona cultivada el Xavi, però fa dies que no treu el cap pel seu blog i ahir li vaig preguntar. Diu que estan bé (ell i els seus pares, ja grans, amb qui viu) i que escriu, però no ho publica perquè tot el que li surt és molt negatiu i no vol transmetre als altres la seva tristesa. I a mi em sap greu que estigui trist i que no escrigui, però el respecto. Ja tornarà a lluir el sol també per ell. El seu nom bloguer és “Fotoquarts” i hi ha un vincle a la dreta d’aquest text. Una abraçada, Xavi!

Ahir vaig saber de més companys caminadors afectats pel virus. La informació és confusa, sobretot perquè arriba de manera indirecta i molt escarida. I quan recorro als afectats, ells no sempre estan en situació de respondre al meu interès i els aclariments i les precisions tarden a arribar. És normal. Així que, a tall de resum, perquè quedi constància per a consultes posteriors, diré que, ara com ara, sembla que només tenim un amic en situació preocupant a l’Hospital General de Catalunya i que la resta es recupera lenta però satisfactòriament, ja sigui als hospitals, ja a casa seva.

Salut, camarades, que aviat ens podrem veure perquè tot anirà bé!