Confinament (21)

3 d’abril

El meu amic bloguer ha comentat l’entrada d’ahir i m’ha emocionat. A més de confirmar-me que el motiu del seu silenci rau en la indignació que sent per com l’Estat està especulant amb la vida de les persones amb una gestió superba i de cabdillatge (és com la qualifica), desitja que els meus amics caminadors afectats per la malaltia es recuperin promptament i em dedica una fotografia seva. “És un paisatge àrid, sec, inert. Crec que, en certa manera, reflecteix la solitud social que estem vivint en aquests moments”, diu. I afegeix que el paisatge no és la modalitat fotogràfica en què se sent més còmode. Ja que me l’ha regalat i és meva, no em cal el seu permís per a il·lustrar amb ella, d’ara endavant, la sèrie d’escrits diaris del meu confinament. Ahir, el Xavi ja va fer una nova entrada.

Estem d’enhorabona, ja tenim una cosa més en què ocupar el nostre temps: la declaració de l’IRPF. El Ministerio de Hacienda del Gobierno de España s’ha afegit a l’allau d’iniciatives que s’està produint arreu per a fer-nos més distret el confinament a què en veiem obligats, i ha posat en marxa la campanya de la Renda corresponent a 2019. Ha fet cas omís de les peticions que se li han fet des de diferents sectors, que consideren que les circumstàncies actuals compliquen el procés de declaració a molts contribuents. L’excusa que dóna el ministeri és que un percentatge elevadíssim de declaracions són a retornar i que, no suspenent la campanya, els espanyols podran rebre abans les devolucions. Curiós argument quan el que caldria fer és revisar els criteris de càlcul, les bases de cotització i el que faci falta per evitar que tants ciutadans avancin els seus diners a l’erari públic i hagin d’esperar tot un any a què aquest els hi retorni. Perquè alguna cosa no funciona quan són tants els contribuents que esperen ansiosos la devolució dels seus diners.

El ministre de Transporte, Movilidad y Agenda Urbana del Gobierno de España sempre m’ha semblat una persona sibil·lina, burleta, múrria, moguda per obscures intencions. No tinc arguments racionals per a fonamentar aquesta impressió, així que hauré de recórrer a la intuïció, aquesta cosa a la qual paro més atenció cada dia, perquè cada dia que passa és manifesta més esmolada i precisa. Deu ser cosa de l’edat, que no ens fa més vells sinó més experts i més savis.

Doncs bé, seriós i circumspecte com correspon a la situació en què ens trobem (ha de representar el paper que toca), el senyor José Luis Ábalos deia als periodistes que no li semblava coherent accedir a la gratuïtat dels peatges de les autopistes que se li demana des de Catalunya: “no afavorirem la mobilitat quan el que es volem és reduir-la”, venia a dir.

Per si no havia quedat palès en la sol·licitud, des de la Generalitat han hagut de recordar-li que la mesura només pretén fer la vida més agradable i econòmica als treballadors d’activitats considerades essencials.

I és que només als necis cal aclarir-los les obvietats.

One thought on “Confinament (21)

  1. Ricard ets un crac i això ho sabem tots els que et llegim.

    La foto va ser un regal i en totes les seves conseqüències, és teva i pots fer amb ella tot el que et plagui, fins i tot posar l’autoria i saps que per a mi és prescindible.

    No vull comentar res d’aquesta colla d’assassins, només que al meu entendre es mereixen un Nuremberg.

    Una abraçada

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s