Confinament (19)

1 d’abril

Ahir el dia també es llevava ben gris, i no ho dic només pel cel. Mentre esmorzava llegia l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb. Alertava de l’autoritarisme que s’està apoderant de tot el planeta. Amb l’argument que la solució d’una crisi com la de la Covid-19 requereix decisions ràpides i mà ferma, molts governs estan recorrent a estratagemes més o menys legals per a retallar drets i llibertats als seus països. Partal els enumerava i ja són molts. I Espanya no és una excepció, ja que les mesures adoptades pel Gobierno en decretar l’estat d’alarma representen, de facto, la supressió de l’estat de les autonomies.

M’agradaria saber si Covid-19 és masculí o femení. És només per curiositat, perquè al principi tothom li deia el Covid-19, però últimament he observat que els presentadors dels Telenotícies li diuen la Covid-19 i no sé a què es deu.

Bé, encara no sé el motiu, però en passar el text pel corrector ja em diu que hi ha un error de concordança i que he de dir la Covid-19.

Fa dos dies que vaig acabar de maquetar els àlbums de Lisboa i d’Edimburg. Ara em plantejo retrocedir una mica més en el temps, fins al maig de 2019, i començar a muntar el de l’escapada a Glastonbury. En aquesta ciutat anglesa se celebra anualment un festival d’arts escèniques que atrau moltíssima gent. Enguany celebrava el 50è aniversari, però ha hagut de ser suspès pels organitzadors a causa de la pandèmia. Glastonbury és popular pel festival, però també per ser el lloc on es creu que les llegendes ubiquen la mítica illa d’Avalon. És una població molt petita i molt mística. Allà hi conviuen en harmonia totes les creences espirituals que hom pugui imaginar.

La nostra va ser una visita iniciàtica, per la celebració celta de Beltane, el primer de maig. Els camps ja estan sembrats; és el moment més fèrtil del planeta i dones i homes desitgen una bona collita. Per demanar la benedicció de la Terra fan un homenatge a la deessa i li agraeixen amb alegria anticipada que escolti les seves pregàries.

Estic en condicions d’asseverar que un no marxa indiferent de Glastonbury per més escèptic que sigui.

Quant al llibre que llegeixo, continuo avançant, però amb penes i treballs. A l’autora li reconec molt de mèrit per l’esforç que hi esmerça per dibuixar el perfil psicològic de cada personatge, i per la meticulositat amb què ens explica els detalls de les seves vides, però cada dia em cansen més aquestes lectures que aprofundeixen tant en les raons que mouen als protagonistes que no deixen cap marge de maniobra a la imaginació del lector. Confesso que em costa llegir “La conquista del aire”.

Se’ns ha acabat la sèrie. El successor designat ja no haurà de suportar mai més que li diguin que no és un representant legítim, perquè ara ha estat elegit. Però els guionistes han obert la porta a una continuació, ja s’han cuidat prou bé de deixar penjats uns quants enigmes que requeriran explicació. La tercera temporada no ha estat malament. Les crisis aboquen al president a un ritme frenètic, com en les anteriors. Fins sembla mentida que hi puguin haver tants conflictes que requereixin la seva atenció i sobre els quals, a més, hagi de prendre decisions que sempre són complicades. No deixa de ser un producte televisiu per a consum del gran públic i, no obstant això, he trobat que el to patriòtic i propagandístic no és tan notori com en les temporades anteriors.

Ara haurem de buscar un altre fulletó que seguir. Au, torna a començar! Quina mandra!

Però tota la ficció del món no aconseguiria eclipsar, ni de bon tros, ni superar la realitat esperpèntica del nostre país. Mentre dinàvem (ara que l’Anna fa jornada continuada dinem a les tres) sentíem les notícies, i resulta que el Tribunal Supremo espanyol ha prevaricat advertint d’una suposada prevaricació, i de les conseqüències que aquesta comportaria, a les Juntes d’Avaluació Penitenciària si decideixen permetre que els presos polítics catalans passin el confinament a casa seva. La màxima instància judicial del país, aquella que presumeix d’imparcialitat i d’independència, advertint a qui ha de prendre una decisió, quan la decisió encara no s’ha pres i, per tant, no és ni suposadament censurable. No serà que el Tribunal Supremo vol influir en el dictamen? No és prevaricació per part seva, això? I un escàndol?

Viure (a Espanya) per veure!

Sort que després vam fer una vídeo-xerrada amb els col·legues i ens vam fer un fart de riure, que si no…

3 respostes a “Confinament (19)

  1. A veure si puc aclarir el teu dubte.

    Vaig llegir (crec que a Vilaweb) que s’ha de dir la COVID. En femení perquè ens estem referint a la malaltia, no al virus que la provoca. La D final de COVID fa referència a la veu anglesa “disease” (malaltia) per tant és un mot femení.

    Salut company

    Liked by 1 person

      1. No es mereixen Ricard

        Estem bé. Gràcies per preguntar, Ja vaig llegint que vosaltres també esteu bé i m’alegra saber-ho.

        Escric però no ho faig públic, tot el que escric és profundament negatiu i no vull transmetre el meu malestar, prefereixo esperar que tot això passi.

        Una abraçada ben forta

        Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s