Confinament (18)

31 de març

Ahir era dilluns però ningú no podia anar ja al seu lloc de treball habitual si no és que la seva feina és essencial per a combatre el virus o garantir la subsistència de la població.

De bon matí ja hi havia un cel ben gris, però encara no feia fred. El fred havia anunciat que arribaria més tard.

Però aquell cel i l’ambient melangiós que generava em feien pensar en el Ministro de Sanidad, de qui encara no he parlat mai però en qui he pensat sovint aquests dies. Serà que el senyor Illa en sembla una persona grisa? Probablement, però no em refereixo a les seves capacitats, que en allò que és especialitzat, sigui el que sigui, deu ser brillant. He dit persona grisa en el sentit que tinc la sensació que li falta llum i que ha perdut l’esma. Em sap greu dir-ho d’una persona que no em queia malament, tot i que no comparteixo les seves idees. Però és que sempre que el veig em transmet la profunda tristesa que sembla habitar en la seva ànima.

També em sap greu perquè fa la impressió que li han encolomat aquest ministeri com a premi de consolació. I m’ha decebut per haver-se prestat a la transacció, i per haver acceptat complagut un càrrec que no és més que una aparent compensació pels serveis prestats. Illa ha estat moneda de canvi entre la casa matriu i la sucursal a la qual pertany i representa.

Aquests dies de crisi sanitària pertoca al ministre donar la cara, evidentment. Però des del punt de vista comunicatiu el senyor Illa no sembla la persona més adient. Un ministre ha de ser, sobretot, transparent quan facilita informació, però també hauria de saber transmetre optimisme per aixecar els ànims dels ciutadans que administra. I energia i fermesa per encoratjar-los a complir les mesures que decreta.

I, després de fer aquesta reflexió, vaig pensar en el Lee Marvin cantant desmenjadament “Wandering Star”, vés a saber per què. I com que tinc temps, vaig buscar a l’Spotify la cançó de “La llegenda de la ciutat sense nom” i la vaig afegir a una llista de reproducció de cançons que m’han acompanyat durant els anys viscuts i m’agraden. I després, encara vaig buscar la lletra i la traducció. Hi ha una estrofa que ve a dir que:

“La llar està feta per a sortir d’ella a la recerca dels nostres somnis.

I per a tornar-hi després, si no hem tingut una mica de sort i els somnis no s’han fet realitat”.

És una adaptació meva i és lliure, no literal. Em va semblar que és una frase realista i bonica. I també escaient al moment que vivim.

També va ploure, ahir. Una pluja discontínua i no massa forta en cap cas, va acompanyar una certa davallada de la temperatura. I vàrem anar al súper, a reposar existències que escassejaven.

És curiós com esmolem el nostre enginy en situacions precàries per tal ocupar-nos el temps.

L’Anna volia anar al Mercadona a buscar un parell de coses que només troba allà i es va oferir a fer la compra. Si hi hem d’anar d’un en un, allò alterava els meus plans d’escapolir-me una estona, però no li vaig dir res. Havent dinat, jo m’havia abaltit mentre ella acabava una feina a l’ordinador. Quan va venir a seure al sofà jo ja m’havia espavilat i aleshores vaig veure la manera de sortir-me’n amb la meva: vaig esperar que ella s’endormisqués per esmunyir-me com una guineu que fuig. “Per anar avançant”, em deia que li diria per justificar-me. I me’n vaig anar a fer la compra que volia fer allà on la volia fer. En realitat, el que pretenia era sortir de casa i ocupar una estona comprant i endreçant la compra després. Ja de tornada, mentre ho posava tot al seu lloc, ella marxava a buscar el que li calia.

I, encara, mentre era fora, per a no avorrir-me, vaig fregar la cafetera fins a deixar-la lluent com una patena. Falta li feia, perquè vaig haver de rascar una bona estona per aconseguir eliminar la crosta de pòsit que es fa al fons.

Qui m’ho havia de dir! Buscar-me excuses per matar el temps fent coses que no em plauen!

És ben veritat que d’aquesta experiència en sortirem ben canviats!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s