La camisa

Ja he tornat de canviar la camisa.

Divendres era la meva onomàstica i dissabte ho vam celebrar amb el meu germà petit i la seva dona. Ells viuen a Barcelona i no ens veiem sovint. Per això m’agrada convidar-los sempre per aquestes dates, perquè amb aquesta excusa compartim una estona més. Amb la vida que portem, ens calen excuses fins per a veure’ns amb la família. També celebràvem el meu aniversari; dissabte vinent compliré seixanta-sis anys i penso que això és motiu de joia.

El fet és que enguany els vaig convocar al Mercantic, el vintage village de Sant Cugat del Vallès i vam estar passejant entremig de tota mena d’andròmines, antigues i noves, abans d’anar a dinar sense sortir del recinte, que allà també hi ha restauració.

I penso que tots plegats vam passar un bon dia junts. Nosaltres hi havíem estat un cop abans i ja sabíem una mica a què anàvem. Però ells no, que no hi havia anat mai i no tenien ni idea. I em va fer molt feliç veure com de bé s’ho passaven avançant amb parsimònia en mig de tants reclams per la vista com hi ha allà.

A mi, el lloc que més m’agrada de tots és la nau on hi ha el teatre, que també és bar – cafeteria, connectat amb la llibreria. No sé dir a quants llibres dóna cabuda; en algun lloc ho diu, però no recordo amb exactitud els milers d’exemplars de tota mena que omplen les seves postades. Llibres antics, de totes les èpoques i de totes les temàtiques imaginables. Allà estant hom té la sensació de ser en un lloc irreal, fruit de la imaginació d’un novel·lista. És impressionant. I molt bonic. I molt desconegut, encara. Perquè vaig penjar unes fotografies a Facebook i algunes persones em preguntaven on era i jo els ho he dit i els ho recomano.

Després vam anar a dinar a La Taverna Catalana, restaurant que, a priori, responia al que jo buscava per a l’ocasió. No va defraudar les expectatives, és un lloc acollidor, i allà vam menjar bé, a bon preu i vam estar ben atesos.

Els meus germans, per la seva banda, em van regalar una camisa i un jersei. Em van agradar molt, però en arribar a casa i provar-me’ls, va resultar que la camisa m’anava massa baldera i vaig decidir canviar-la per una de talla més petita.

Avui he anat a la botiga i ara ja la tinc.

One thought on “La camisa

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.