Idiomes

Fa unes quantes setmanes que em desperto a mitjanit i ja no puc dormir com cal fins a l’hora de llevar-me. Avui m’he despertat a les 6 i, a diferència d’altres dies, he sortit del llit disposat a iniciar la jornada.

Fent el cafè, he trobat un missatge al telèfon que m’advertia d’una operació feta als Estats Units cap a les dues i mitja d’aquesta matinada amb una targeta al meu nom. Naturalment, no era jo qui intentava fer-la servir i, tot i que no podia saber-ho, no sé basant-se en quins arguments, el meu banc ha tingut el bon criteri de sospitar de la transacció i demanar-me confirmació. En el missatge hi posava a la meva disposició un número de telèfon al qual podia trucar per a resoldre els dubtes que l’operació li generava.

Consultant els últims moviments del compte des del mateix telèfon he comprovat que no hi havia cap càrrec indegut i, amb aquesta tranquil·litat i per no despertar als de casa amb la meva xerrera en mig del silenci de la nit encara tancada, he decidit esperar que la ciutat comencés a despertar i em proporcionés un nivell de soroll de fons més adequat per a fer la trucada.

M’ha respost una agradable veu de dona que semblava jove. M’ha respost en castellà, idioma amb el qual no tinc problema perquè el domino. No semblava el cas de la dona suposadament jove que hi havia a l’altra banda de la línia amb el català. Quan jo l’he saludat i he introduït el motiu de la trucada en català, ha quedat muda, literalment. El silenci s’ha perllongat fins al punt que he hagut de demanar-li si continuava allà. Quan finalment ha respost, li he preguntat si és que no entenia el català, cosa a la qual ha contestat que Sí, sí, puede hablarme, després d’un altre silenci, més breu aquest cop.

I tant que m’ha entès. Ha estat una conversa breu i bilingüe: ella en castellà, jo en català, com hauria de ser sempre quan ens entenen encara que no s’atreveixin a parlar la nostra llengua. Si no ho fem així, aquestes persones mai no s’atreviran a fer el pas. Jo penso que això encara passa avui en molts casos per la nostra tolerància mal entesa. Així que ens contesten en castellà, canviem automàticament d’idioma. Això si no ens hi dirigim directament en castellà perquè donem per fet que no parlen o entenen el català.

He posat molt mala nota a la meva entitat. Ja sé que els diners no tenen ni cor ni pàtria, però també penso que una entitat financera d’origen fundacional català podria tenir la sensibilitat de posar persones que parlin idiomes a contestar el telèfon. I entre els idiomes, el seu.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.