La magrana

Ahir vaig comprar dues magranes. Avui n’he pelat una, per les postres del dinar. Pelar una magrana pot semblar una feina tediosa. Demana paciència i una certa habilitat per a aplicar la pressió justa per a fer caure els grans sense aixafar-los, això sí. Però si disposes de la mica de temps que la missió requereix, és entretinguda. I addictiva, quan li agafes el punt. Quan s’acaben els grans, voldries que n’hi hagués més. Després els he rentat i colat i posat en un bol amb suc de taronja. Per a contribuir a una migdiada de dissabte com cal, he afegit un generós raig de moscatell abans de posar-los a reposar al frigorífic.

Avui és dia de Rec.018, però per a mi el repte és fer els deures del curs d’Escriptura de records i a això dedicaré la pròxima estona, aprofitant que m’han deixat sol a casa. L’exercici consisteix a explicar en primera persona i en present un moment en que algú t’explicava un conte.

El resultat l’he posat en una altra entrada, classificada com a ficció: Conta’m un conte.

No és per tirar-me floretes ―al cap i a la fi no té cap secret―, però la magrana estava molt bona.

La migdiada ha sigut inenarrable.

One thought on “La magrana

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.