Ahir vaig comprar dues magranes. Avui n’he pelat una, per les postres del dinar. Pelar una magrana pot semblar una feina tediosa. Demana paciència i una certa habilitat per a aplicar la pressió justa per a fer caure els grans sense aixafar-los, això sí. Però si disposes de la mica de temps que la missió requereix, és entretinguda. I addictiva, quan li agafes el punt. Quan s’acaben els grans, voldries que n’hi hagués més. Després els he rentat i colat i posat en un bol amb suc de taronja. Per a contribuir a una migdiada de dissabte com cal, he afegit un generós raig de moscatell abans de posar-los a reposar al frigorífic.
Avui és dia de Rec.018, però per a mi el repte és fer els deures del curs d’Escriptura de records i a això dedicaré la pròxima estona, aprofitant que m’han deixat sol a casa. L’exercici consisteix a explicar en primera persona i en present un moment en que algú t’explicava un conte.
…
El resultat l’he posat en una altra entrada, classificada com a ficció: Conta’m un conte.
…
No és per tirar-me floretes ―al cap i a la fi no té cap secret―, però la magrana estava molt bona.
La migdiada ha sigut inenarrable.
El mussol d'Aqualata 
Jo també tenia problemes amb les magranes, fins que vaig veure un vídeo com aquest, dos minuts i desgranada
Vaig a llegir-te el conte.
M'agradaLiked by 1 person