Conta’m un conte

En Jaume m’ha dit que sa mare li explica contes a l’hora d’anar a dormir. Que l’acotxa i seu al seu costat i li explica històries fins que ell s’adorm.

M’ha fet enveja, perquè a mi la mama no me n’explica mai de contes. Avui, mentre sargia els mitjons foradats de tots nosaltres, li he dit això del meu amic i m’ha dit que ella no té temps per històries, que té molta feina amb quatre fills i la porteria de la finca per atendre. No com la mare d’en Jaume, que és fill únic, i deu ser que li sobra l’estona. A més a més, m’ha dit que, quan ella era petita com jo, les monges del col·legi on era interna no n’explicaven de contes, i que ella no en sap. Que li pregunti al papa, que ell va viure sempre amb els seus pares i en deu saber. I m’ha demanat que no fes soroll i se n’ha anat a engegar la cuina econòmica per a fer el dinar. Ara ja pela les patates i neteja la mongeta.

El papa dorm des que ha tornat de treballar quan jo encara era al llit. El papa treballa a la companyia de tramvies i diu la mama que aquest juliol li toca el torn de nit, per això sempre ens demana silenci. Ara no li puc demanar que m’expliqui un conte, però deu ser veritat que el papa en sap. Un dia que parlava amb un amic seu, vaig sentir que li deia que, quan era jove i encara vivia a Saragossa, n’havia escrit un, i que l’havia presentat a un concurs i que li havien donat un premi. No vaig entendre ben bé de què va, però em penso que és molt avorrit, perquè algú es dedica a ajuntar tiges de blat fins que ja no pot trencar-les ni fent molta, molta, molta força. Deu ser un conte per gent gran perquè em sembla que es titula La unión hace la fuerza.

Però el pare no és d’explicar contes. Encara que els escrigui, encara que recordi els de quan era petit. Sort encara que un dia de festa, havent dinat, ens va contar de la història d’El llenyataire honrat. Potser es va cansar de contar-li contes cada nit al Jesús mentre era fill únic. El meu germà és molt més gran que jo i potser el papa ha oblidat tots els altres contes després de tant temps sense explicar-los. No ho sé, però m’agradaria molt sentir-lo explicant-me una història. Quan es llevi per dinar li diré que em faria molta il·lusió que, quan no treballi de nit, vingui el meu llit a explicar-me de nou El llenyataire honrat.

Deu ser tan bonic que el teu pare et digui bona nit amb un conte… I que la teva mare t’acotxi i et faci un petó quan tu ja fas com que dorms?

2 thoughts on “Conta’m un conte

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.