Tardor

Dilluns, N va tornar a anar a classe a l’institut després del lapse de l’estada a l’hospital. Ahir, quan es completava una setmana des que va sortir, el visitava la seva dermatòloga titular: li ha tret els antibiòtics que encara prenia i li ha dit que aviat començarà un tractament nou que ha donat resultats molt esperançadors allà on l’han experimentat. Bones notícies.

Així que anem recuperant la normalitat de mica en mica i jo vaig poder tornar a la meva classe setmanal de francès. Tinc la impressió de no haver-me endarrerit gaire. El nostre grup és molt divers i entre els molts alumnes que el conformen hi ha bastants que mai havien tingut relació amb l’idioma del país veí. Això fa que el ritme de progrés global sigui lent, cosa que ja em va bé. La meva capacitat de retenció de continguts ja no és la que havia sigut i, en conseqüència, el meu ritme d’aprenentatge és tan lent o més que el de la classe. Sort en tinc del que vaig aprendre a l’institut, que em dóna cert avantatge sobre la majoria.

Ara ja penso en la sessió d’aquesta tarda del curs d’Escriptura de records. Crec que va ser una bona pensada apuntar-m’hi. Escriure “Conta’m un conte” m’ha estimulat la memòria i ara sembla que els records em vinguin més fàcilment. Deu ser una poca-soltada això que acabo de dir, però és la sensació que tinc.

Dies enrere l’Anna va fer una subscripció familiar a l’Spotify. Ens podem connectar tots quatre i resulta més econòmica que la que estava pagant P. Això ha fet que ara, quan vull sentir música, la senti a través d’aquesta aplicació, per allò d’amortitzar la inversió. He posat a la meva biblioteca algunes llistes de reproducció de música de quan era jove i de tant en tant les poso. És curiós comprovar com la nostra vida té banda sonora i com aquesta banda sonora pot contribuir a treure la pols a situacions viscudes que teníem oblidades.

De jovenet, jo no era gaire d’escoltar música. No he tingut mai cantants, grups o bandes preferides. No he sigut mai seguidor de ningú. Ni he tingut discs, com tenien alguns dels meus amics. Per les meves limitacions econòmiques, no me n’hauria pogut comprar i, probablement, aquest fet hi va influir molt, ja que ni tan sols em plantejava formar la meva pròpia discoteca. No va ser fins més endavant que no vaig poder tenir el meu propi equip de música, giradiscs,  amplificador, altaveus… i alguns discs. Vaig descobrir la música de més gran.

I, no obstant això, quan ara sento cançons d’aquells anys de joventut a l’Spotify, revisc sensacions i situacions oblidades i m’agafa una melangia que sé que és inevitable. I em dóna per pensar en totes les coses que segurament no he fet prou bé en la meva vida i que, com que probablement no he sigut prou bon alumne, hauré de repetir curs.

Però també em venen unes tremendes de viure i de fer les coses que m’agradaria i sé que encara puc fer. Ahir també l’Anna va arribar de la feina dient que ens hem de replantejar algunes coses i viure la vida i fruir el moment. Casualitat? Em penso que no. Jo sempre he dit que la tardor és època de renovació i d’inici de nous projectes.

One thought on “Tardor

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.