Mestissatge

Ahir vaig anar a sentir a la Llucia Ramis a la Biblioteca Central. De primer, l’entrevistava la Maria Enrich. Després se sotmetia a les preguntes dels assistents a l’acte. El Club del Llibre és una activitat orientada als diferents clubs de lectura de la comarca que els acosta periòdicament un autor amb qui poder debatre sobre les seves obres i de lectura i literatura. Un encert de la biblioteca amb un format molt acadèmic. Rengleres de cadires encarades a la tarima. Dues butaques, una tauleta. Salutació, presentació, vida i obra de l’autora, pregunta i resposta. Penso que guanyaria amb un format menys rígid, més informal, però està bé. Sempre m’agrada treure el cap, sempre s’aprèn alguna cosa nova. Tot i que, com ahir, encara no hagi llegit res de l’autor en qüestió. És molt jove, mallorquina i periodista. Ha publicat 4 novel·les, dues d’elles guardonades.

He acabat de llegir Total Khéops de Jean-Claude Izzo abans que N deixés l’hospital, com preveia. És el llibre que hem de comentar en el proper club de lectura de novel·la negra i, com que encara falten prou dies, m’he proposat d’escriure una ressenya que m’ajudi a fixar en la memòria els aspectes que considero més destacats. Aquesta és una altra de les coses que deia ahir que no volia deixar-me en el tinter.

El primer que he de dir és que m’ha agradat molt el primer terç del llibre, quan Izzo descriu la ciutat. Després, la trama es complica massa, pel meu gust. Hi ha més morts dels que trobo que calen per reblar el que ens ha donat a entendre des de l’inici: Marsella és ciutat d’acollida, de mestissatge. Una amalgama de cultures dipositades per allaus migratòries que conviuen en precari equilibri i que no tothom accepta de bon grat. I caldo de cultiu ideal per la delinqüència que genera la manca d’expectatives: “No teníamos nada. No teníamos futuro. Sólo la vida. Pero la vida sin futuro es menos que nada”. A més d’un cau perfecte per les màfies i els seus negocis.

Izzo utilitza un estil lacònic, amb frases molt breus. I això m’agrada. Deixa marge a la imaginació i a la intel·ligència del lector. La novel·la està narrada en primera persona. Al principi, el narrador és espectador que s’inclou entre els protagonistes, utilitzant el plural en un parell d’ocasions. Després passa a ser narrador i protagonista absolut.

Està bé, és una bona novel·la. La presentació de Fabio Montale ―policia detectiu escèptic―, dels seus orígens i de les raons que el van dur a fer-se policia. L’escenari de tot plegat és la ciutat nadiua d’Izzo. Resulta molt evident que la coneix i estima profundament.

2 thoughts on “Mestissatge

  1. La tasca de les biblioteques —almenys les de DIBA, que són les que conec— són de merescut reconeixement. Han aconseguit convertir lacònics cementiris de llibres en centres de recursos, estudis i una infinitat d’activitats culturals, res a veure amb les que hi vaig conèixer en la meva època d’estudiant. Em satisfà tenir-les sempre a prop.

    Té bona pinta el llibre i pel que expliques; dinàmic i de lectura lliure al ritme, pretensions o necessitats del lector, això ho aconsegueix molt pocs autors.

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.