Suficient

Tal com presumia, em vaig abaltir veient el segon episodi de “Collateral” i me l’hauré de tornar a posar, perquè entre cop de cap i cop de cap no em vaig assabentar del que passava.

Malgrat tot, en anar-me’n al llit no em vaig desvetllar gens i he dormit com un angelet fins que el rellotge intern m’ha despertat a l’hora habitual, les 7 del matí. Matinar ajuda. La soledat del pis et permet anar al teu aire i organitzar-te el dia. Amb compte de no despertar als altres, això sí, però no és problema per a mi, que sóc curós de mena. Així que, a la cuina estant, mentre feia el cafè ritual he començat a feinejar endreçant els estris que havíem deixat escorrent-se i assecant-se la nit passada. Després he fet més cafè pels qui vinguessin darrere meu i he decidit que faria macarrons a la bolonyesa gratinats per dinar, de manera que, tot seguit, he tret la carn picada del congelador.

La tranquil·litat i el silenci regnaven a casa encara quan he decidit sortir. Sigil·losament, m’he vestit i m’he esmunyit. He baixat al garatge i he muntat al cotxe sense trobar-me amb cap veí. Quan enfilava la rampa per sortir al passeig, no estava gens segur de poder sortir-me amb la meva. Era d’hora encara i, per tant, possible que trobés tancat. Però avui els fats em són favorables i està escrit que tot em vindrà de cara i es resoldrà a la meva plena satisfacció. El rentatge de cotxes ja funcionava, per bé que parcialment, ja que els operaris que netegen els interiors encara no havien arribat. Però això no ha estat obstacle i he convingut amb la dona que m’ha atès que mentre ella començava per fora i els homes que havien de venir acabaven per dintre, jo me n’anava a caminar per polígon.

Mai he suportat de bon grat rentar el cotxe. Per fora, encara, però per dintre en fa molta mandra. Des que aquesta setmana la dona ha començat a treballar, no sé on aparca ni quina mena d’éssers alats habiten els arbres d’aquell indret ―coloms no són, això és segur―, però el fet és que el cotxe estava metrallat d’enormes i estranyes cagarades d’ocell i convenia endreçar-lo. I, tal com ho he organitzat, mentre complia la promesa feta a l’Anna que li rentaria el cotxe, aprofitava l’estona per posar-me en forma i acabar de preparar-me per la caminada de demà.

Quan he arribat a casa una hora i mitja més tard, he trobat a mare i filla mandrejant al sofà nou. El noi dormia encara. Mentre em petonejaven per haver-les deixat cafè preparat, els he dit que venia de rentar el cotxe, cosa que no és mentida i és suficient.

Si vols veure la ruta, punxa aquí.

 

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.