Collateral

Havent sopat estrenarem sofà. És mecànic i reclina el respatller i treu un reposapeus a voluntat de l’usuari. Amb tantes comoditats, cansat com estic avui que m’està sortint el cruiximent de l’última sessió de manteniment, dura pel meu estat de forma, segur que em quedo adormit veient el segon capítol de la sèrie que començàvem a veure ahir.

Es diu “Collateral”, és anglesa i pinta bé. Va d’investigacions policíaques aparentment rutinàries. Un assassinat com n’hi ha tants a Londres. Però el zel i la professionalitat que hi aplica la inspectora de torn a les seves indagacions, la fan sospitar que el mòbil no és gens clar i hi ha implicacions més profundes del que sembla.

Tornant al cruiximent, em sap greu que m’hagi passat per alt la concentració de protesta pels cinc mesos d’empresonament que acumulen Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Havia sortit de casa a fer un encàrrec i m’he forçat a caminar una mica més enllà, per tonificar les cames. Me les noto pesades i és, sens dubte, conseqüència de la sessió d’exercici d’ahir. El fet és que, finalment, he tornat a casa amb ganes de descansar, sense ni recordar-me de la protesta. Perquè avui, sense tant d’exercici intensiu però sense parar de fer coses, puc ben bé dir sense exagerar gens ni mica que no m’he assegut més que a l’hora de dinar d’ençà que m’he llevat a les set del matí.

El meu descuit també ha estat una conseqüència col·lateral. Del meu cansament, en aquest cas.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.