No sortirà

Joaquim Forn

Per més que intento distanciar-me, em resulta impossible. Sempre passa alguna cosa o apareix algú que diu o fa alguna cosa que fan que la realitat del moment torni a fregar-me la pell i a fer-me bullir la sang.

La filtració dels what’s up entre Puigdemont i Comin havien estat com una sacsejada per als independentistes que, juntament amb l’ajornament de la sessió d’investidura ―just després de la qual es van conèixer―, semblava haver-nos deixat en estat de xoc. Potser sí que ens hi va deixar durant unes hores, però només les justes i necessàries perquè cadascú de nosaltres analitzés la situació amb serenor i s’adonés que tampoc no era tan greu, que al capdavall els nostres líders també tenen moments de debilitat perquè són humans, i que és normal que entre ells es confessin els seus dubtes, més quan es troben en la situació d’aïllament lluny de casa seva en què es troben els dos protagonistes de la notícia.

Les coses són com són i no les podem canviar un cop ja han passat. Però per a mi és evident que el fet que s’hagi conegut aquella conversa privada no significa en absolut que el procés independentista hagi mort, com han volgut interpretar alguns. Molt desesperat per la seva força s’hi ha d’estar i molt poc coneixement de com som els catalans s’hi ha de tenir per a inferir d’unes quantes frases dites en confiança, que més de dos milions de persones es donaran per vençudes tan fàcilment i s’aplegaran a la voluntat totalitària del corrupte M punto Rajoy com si res no hagués passat.

I no és que hagi abandonat les meves conviccions, sinó que pretenia prendre’m la qüestió de la república a què aspiro amb una mica de distanciament i de calma, si més no durant uns dies, però no és possible. A Espanya ja ningú es molesta en dissimular les seves intencions i fins i tot els jutges de les més altes instàncies fan servir arguments polítics per a prendre les seves decisions, en comptes d’interpretar la llei amb independència de les seves pròpies conviccions personals i dels interessos del govern de torn, que és com hauria de ser. Acaba de tornar a passar; Llarena denega de nou la llibertat condicional a Quim Forn, malgrat que ha renunciat al seu escó i a la política. I això m’indigna, i molt. I ―encara que jo ja fa 20 anys que fa 20 anys que tinc 20 anys― em fa bullir la sang, com deia Serrat en una cançó, i jo a l’inici d’aquesta entrada d’avui en el meu diari. I em pregunto, dorm aquest home a les nits? Li ho permet la seva consciència? Quan arriba a casa, ¿pot mirar als ulls a la seva dona i els seus fills ―si els hi té, que no ho sé ni m’importa. És una pregunta retòrica―?

Ja fa dies que podem dir que tot l’aparell de l’estat espanyol està duent a terme una “causa general contra l’independentisme”, una autèntica “caça de bruixes” al més pur estil MacCarthyà, però aquests últims dies ja és d’una manera desvergonyida i sense embuts, tot i els advertiments que arriben de fora en el sentit que Espanya perdrà la categoria de país democràtic per passar a ser considerat una “democràcia imperfecta”, que és una manera eufemística de dir que no és tan salvatge com altres, però que igualment es passa pel forro els drets fonamentals de les persones. No és que a mi aquesta segona divisió democràtica em digui gaires res, ja que estic segur que no tindrà cap efecte punitiu, però sí que penso que hauria d’importar als dirigents espanyols a escala de prestigi internacional. I això no obstant, el govern espanyol no només no sembla preocupat ―en una entrevista a la COPE, el ministre de Justícia opina sense rubor sobre els dirigents encausats donant per fet que els inhabilitarà. No és això un missatge al jutge del Suprem?―, sinó que està disposat a assumir el cost polític i de prestigi que aquesta reiterada vulneració del dret internacional pugui suposar pel país, tal com ha manifestat aquests dies l’eminent socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

Mentrestant, el seu partit calla i atorga.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.