És estrany tot plegat

Ahir, poc després d’haver penjat l’última entrada al blog, es va saber que havia mort el fiscal Maza d’una greu infecció renal quan es trobava a l’Argentina, participant en una trobada de ministeris públics iberoamericans.

David Fernández, exdiputat cupaire, va piular: “A l’escola pública catalana vaig aprendre a respectar sempre el dolor aliè”. Un encert de reacció, trobo. A mi també em van ensenyar a no posar-me amb els morts, i aquest cas no serà una excepció. Però tampoc no cauré en el parany de la lloança fàcil, típica i tòpica amb qui acaba de traspassar, com ja han fet aquells que el van col·locar a la Fiscalia General de l’Estat malgrat la reprovació del Congrés. “El meu reconeixement i agraïment per una vida de feina al servei de l’Estat”, ha dit Mariano Rajoy a Twitter.

Rafael Catalá, Ministre de Justícia ―també reprovat per Congrés―, es va apressar a dir: “Un extraordinari jurista i servidor públic. La justícia i el dret perden un dels seus professionals més destacats”. Jo ignoro si era un bon jurista o no, però penso que no devia ser una bona persona, perquè ningú que ho sigui pot acarnissar-se com ell ho va fer amb els qui, a hores d’ara, són els únics presos polítics que hi ha a l’Europa de la unió.

El president de la Unió Progressista de Fiscals ha dit avui que “Maza no va ser un bon fiscal general” i que des que ell va arribar-hi, la Fiscalia General “ha perdut molta autonomia” i s’ha convertit “pràcticament en un negociat del Ministeri de Justícia”. I això està molt més en la línia del que jo penso.

He de dir que em va sorprendre molt la seva mort. Com a tothom, suposo. És estrany tot plegat, no sé, Argentina, una infecció… Deu ser que sóc malpensat, però confesso ara ―en aquest diari que porto― que dues coses em van venir al cap simultàniament quan vaig saber que Maza havia mort. Ho dic de debò. Una és aquella notícia que va aparèixer fa uns dies que deia que no havia fet cas dels senyals que se li feien arribar des del govern en el sentit que no era oportú empresonar els consellers que es van presentar a l’Audiència Nacional. La segona cosa que em va venir al cap és tot el sospitós reguitzell de morts que s’han produït d’un temps ençà, de gent que podia ser molesta en casos que la justícia segueix contra el Partit Popular.

Ara ―quan seia a escriure aquestes ratlles―, he llegit que no es descarta de fer-li l’autòpsia a Maza, ja que sembla que la mort podria haver-li sobrevingut per una errada en el tractament que rebia, i se m’han posat els pèls de punta.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s