Les mentides i el ventilador

Visc amb els cinc sentits posats en el que passa al meu voltant, pendent de notícies i opinions que em permetin entendre la realitat que m’envolta, que és molt inestable i canviant, com correspon a un període transició cap a una realitat diferent. La República arribarà i, un cop instaurada i en funcionament, evolucionarà d’acord amb la voluntat del poble que l’està il·luminant. Només és qüestió de temps.

No resulta fàcil mantenir-se al dia. Aquesta setmana es preveia tranquil·la ―fins al divendres vinent el President i els consellers exiliats no han de comparèixer davant el jutge belga que entén la petició de detenció europea cursada per la jutgessa Lamela contra ells, i no obstant això, des de dissabte, no parem de rebre estímuls de tots els colors.

De la banda independentista s’han intensificat els contactes ―complexos per la situació― per preparar la contesa electoral. Finalment sembla que hi concorreran 3 candidatures diferenciades però amb un pacte de no-agressió entre elles i amb acords en comú quant al full de ruta a seguir per a assolir la independència. També sembla que totes 3 estan d’acord en el fet que ―si es dóna― una victòria sobiranista ha de servir per a restituir Puigdemont ―que es presenta en una d’elles― com a President legítim de la Generalitat. Ja que no ha estat possible una llista única que superés el projecte de Junts pel Sí, com el President i molts ciutadans volíem, està bé que estiguin d’acord i disposades a col·laborar en aspectes essencials, si més no.

Aquesta vegada no hi va haver guerra de xifres. Ningú va qüestionar que fossin 750.000 els assistents a la Gran Manifestació per la Llibertat dels Presos Polítics i això, precisament, és el que va escamar a algú que, havent sigut allà, pensava que aquesta estimació es quedava molt curta, i va fer un estudi molt més rigorós i documentat que el de la Guàrdia Urbana. Resultat? Que no havien sigut menys d’un milió dues-centes mil persones ―pel cap baix, fent servir la raó de densitat per metre quadrat d’entre 4 i 5 persones que es desprenia del càlcul de la policia local.

L’èxit d’aquella protesta de dissabte passat rau en l’origen de la intensa activitat de descrèdit que ha engegat l’estat espanyol contra el sobiranisme, tergiversant i traient de context algunes declaracions de polítics que defensen la independència. La intenció és clara: ens volen fer creure que els líders ens han enganyat amb un projecte impossible per el qual, a més ―diuen― no estaven preparats. Volen desanimar les bases nacionalistes amb mentides, ja que no poden fer-ho d’altra manera.

No és veritat el que diuen. L’única cosa que no es va calcular prou bé és l’extrema brutalitat de la reacció del govern espanyol abans de l’entrada en vigor del 155. Encara que ells neguin les evidències, la realitat d’aquesta violència la vam viure en primera persona l’1 d’octubre. Però n’hi havia més, perquè s’ha sabut que el dia 10 hi havia desplegat entorn del Parlament de Catalunya tot un dispositiu de forces d’elit disposades a assaltar-lo i detenir tot el Govern, com a poc. No sé com la revista Interviu ha tingut accés a aquesta informació, però que se sàpiguen aquestes coses no interessa al govern ni al PP i per això han declarat secreta la informació relativa al dispositiu policial de l’1 d’octubre. Julian Assange, molt actiu en favor del procés, ha ofert una recompensa de 20.000 € a qui el reveli.

Després, amb l’aplicació del 155, Rajoy es pensava que tindria carta blanca, però el President del Consell Europeu li va advertir que Europa no toleraria la raó de la força i que esperava que s’imposés la força de la raó ―un advertiment no gaire subtil, a l’alçada intel·lectual dels més ineptes. Per això, perquè no pot fer ús de la força policial com li agradaria i perquè l’independentisme sembla més sòlid cada dia com es va veure dissabte, el govern espanyol i tot l’aparell polític del seu partit han de recórrer a la utilització de la intoxicació i la mentida.

Ara que ja funciona el 155 a Catalunya ni que sigui d’aquella manera, tinc la impressió que ni PSOE ni Ciudadanos compten gaire en les decisions que pren el govern del PP. Per a executar les mesures repressives no els necessita. Només li han servit per legitimar la proposta al Senat d’aplicació del controvertit article de la Constitució espanyola. Els de Ciudadanos ja han dit alguns cops que ells haurien arribat més lluny i, de fet, no perden ocasió d’esperonar a Rajoy perquè hi vagi. Però al PSOE sembla que encara no se n’han assabentat que els han utilitzat, a hores d’ara. O si més no, no diuen gran cosa.

El PSC sí que bada boca, per dir que no pactarà amb ningú que defensi la sobirania de Catalunya. I, tanmateix, han fitxat algú contrari al matrimoni homosexual com a número 3 de la llista. Espadaler, es diu, i procedeix de l’extinta Unió Democràtica i és democristià, com Duran i Lleida, que ja va anunciant a bombo i plateret que votarà al PSC sense complexos. Com si a algú li importés un rave el que farà.

I, mentrestant, el govern del PP continua menystenint el poble espanyol i nega la seva evident corrupció en seu parlamentària. Rajoy es fa l’orni. I Soraya diu: “I tu més” i engega el ventilador.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s