Agitació

Estimat/da amic/ga:

Des de l’1 d’octubre no dormo bé. Em desperto agitat a mitjanit com a conseqüència de somnis inquietants en els quals sempre apareixen, d’una manera o altra, aguerrits policies nacionals o benemèrits guàrdies civils. Pensaràs que exagero, però lamentablement no és així, no exagero. Et semblaré feble si vols -o sensible, que segons qui ho diu resulta més ofensiu-, però el que acabo de dir-te és cert i acabaré anant al psicòleg i presentant una denúncia per maltractaments psíquics contra qui va ordenar aquella salvatjada.

Eren les 4 quan m’ha sobrevingut aquesta agitació aquesta passada matinada, i ja no he pogut dormir com déu mana. Després de despertar-me així, només agafo el son intermitentment, a estones breus que no proporcionen descans, i acabo aixecant-me. En aquestes hores encara primerenques ja he sortit a buscar el diari i he vist marxar cap a Barcelona un parell d’autocars amb gent de la meva zona que s’hi adhereixen a la manifestació per la unitat d’Espanya. Sense aldarulls ni crits de rebuig de ningú, és clar, com ha estat la marca distintiva d’aquesta Catalunya meva.

Recordaràs que ahir et vaig dir que volia explicar-te com veig la situació, no? Doncs començaré avui. Abans de res, vull recordar-te que la composició del nostre Parlament no té res a veure amb la del teu, i que el partit que governa Espanya no governa Catalunya, on va obtenir només uns pocs vots més que les tan criticades CUP a les últimes eleccions, que daten del 27 de setembre de 2015. Que la majoria parlamentària la constitueixen formacions que defensen el dret a l’autodeterminació que incorporaven el full de ruta cap a la independència en el seu programa electoral. I et recordo també que si són majoria -més gran o més petita, però majoria- és perquè van obtenir més vots que els altres en unes eleccions democràtiques. En aquest punt em permeto fer-te una puntualització, per si tens la temptació de dir-me, com sovint s’ha dit, que la majoria independentista -per exigua- no està legitimada a declarar la independència: ¿has vist alguna vegada que el teu Parlament hagi deixat d’aprovar alguna llei i de portar-la a la pràctica pel sol fet d’haver guanyat una votació per escàs marge de vots? No, veritat? Doncs no em sembla raonable que s’utilitzi això com a argument, perquè no ho és. Et dic més, ara mateix el Sr. Montoro ha desistit momentàniament d’aprovar els pressupostos de l’any que ve perquè sap que en aquest moment no té els suports necessaris i no els tiraria endavant. L’aritmètica parlamentària funciona a les verdes i a les madures, no ho oblidis.

Resumint, el moviment que s’està vivint a Catalunya és el que resulta de la voluntat de la majoria del poble català, i el Parlament i el Govern només estan intentant dur a la pràctica aquesta voluntat. Jo crec que és això el que no s’entén en altres llocs d’Espanya, que aquí, ara, el Parlament i el Govern estan executant el mandat del poble i no a l’inrevés, com succeeix per allà.

Si entens això, haurem avançat molt. Demà continuaré.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s