Ikea

Ja sabeu que porto una mena de diari ―el diari d’un aprenent― seguint el consell dels que diuen que, per a ser escriptor, és important escriure una mica cada dia, ni que siguin unes poques línies sobre qualsevol cosa. Tant se val el tema; el fet verdaderament important és crear l’hàbit d’enfrontar-se cada dia a la pàgina en blanc i trencar el seu silenci escrivint-hi algunes paraules.

Ahir no vaig comparèixer en aquest diari. Vaig ser fora de casa tot el dia, pràcticament, a Ikea, aprofitant que feia temps que no hi anava i que m’havien enviat un val de descompte que volia aprofitar abans no caduqués. No és exactament que em passés el dia a Ikea, no. És que no tenen botiga allà on jo visc i la més propera és a més de 60 quilòmetres. Així que, quan hi vaig, he de comptar amb mig dia lliure, com a mínim. Això quan sé anticipadament què vaig a buscar i porto la llista preparada, que no era el cas d’ahir.

Ahir, a banda d’aprofitar el val que m’havien regalat, hi anava sense cap altra idea que agafar un joc de gots nous per substituir els que tinc, que ja estan tots ratllats de tant entrar i sortir del rentavaixella. No tenia pressa en comprar-los, però, ja que hi anava, volia aprofitar per mirar-me’ls. Anava sense presses, a tafanejar.

Ahir, anar a Ikea representava trencar la rutina que m’ha tingut enganxat a aquesta mateixa cadira els últims dies esforçant-me febrilment en el meu diari. Anar a Ikea ahir era fer una cosa diferent i també una mica d’exercici. Moderat, això sí, perquè el camí, tot i que serpenteja, és planer. I plaent, ja que és ple de meravelles i d’idees enginyoses a banda i banda.

Així que vaig agafar un carretó i vaig començar a caminar a poc a poc, aturant-me a esbrinar què era tot el que em resultava desconegut, a mirar amb deteniment cada cosa curiosa que veia. I n’hi ha, de coses d’aquestes, a Ikea; sempre que hi vas, trobes coses que no havies vist abans, de manera que em vaig entretenir força. I així, com qui no vol la cosa, al cap d’una bona estona em vaig trobar a la línia de caixes amb el carro ple. Duia dues butaques de plàstic de propilè Skarpö ―que són d’una sola peça i fan molt embalum―, que vaig pensar que s’esqueien per la terrassa; les peces d’una cadira giratòria Renberget ―ideal per a mi― ficades en una caixa de considerables dimensions, per substituir la que tinc a l’escriptori que ja està prou atrotinada; una dotzena de gots de vidre Godis que ocupen el que ocupen, i un petit rellotge de paret de cucut Starholk que és mut, no em servirà per a res però que em va fer gràcia i no ocupa gens. Faltava una estona per a dinar i vaig decidir que el millor seria carregar tota la compra al cotxe abans.

Després d’una hora de barallar-me amb els embalums, posant-los del dret i del revés en els espais que era capaç de generar a la part posterior del cotxe, traient safates i abatent seients, vaig aconseguir encabir-ho tot.

Suava i tenia gana i me’n vaig anar de nou a la línia de caixes, a aquell bar on et serveixen les mítiques salsitxes, acompanyades ―o no― de ceba cruixent i cogombre, que ja formen part del meu imaginari ikeà i que no puc evitar menjar cada cop que hi vaig. S’estava bé allà amb l’aire condicionat. No feia ni fred ni calor, però ara, després de tres salsitxes amb els corresponents panets i guarnicions, em sentia rebotit i vaig decidir caminar una estona per a baixar el dinar abans de ficar-me al cotxe i tornar cap a casa. A l’exterior estava fent molta calor, tanta que ja s’estaven formant alguns núvols amenaçadors de tempesta a l’horitzó, i no em venia de gust conduir amb aquella solellada. Després de tot havia decidit dedicar el dia a la visita a Ikea i no tenia pressa, així que ―per què no?― vaig començar de nou el recorregut, aquesta vegada sense embadalir-me.

Vint-i-cinc minuts em va costar arribar a la sortida sense compra. Em va semblar massa i hi vaig tornar. Vint-i-tres minuts. “Això està més bé ―vaig pensar― però encara és millorable!” I em vaig obligar a repetir. La millor marca van ser disset minuts i cinquanta-tres segons, a la sisena passada per la línia de meta, i estic segur d’haver-la millorat al setè intent. Però aleshores ja em perseguien dos vigilants jurats, alertats per empleats i clients que es queixaven d’una exhalació que passava una vegada i una altra per la botiga a una velocitat totalment inadequada. I amb les presses de la fugida per evitar que m’enxampessin, se’m va oblidar de mirar el cronòmetre en passar per la línia de caixes anant cap a l’aparcament.

2 thoughts on “Ikea

  1. Jajajajaja!!!! Es devien de pensar que estaves boig!!! Fent el recorregut una i altra vegada!! Boníssim!! M’ he divertit molt imaginant la situació!!!

    M'agrada

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s