Adelaida

El senyor Poblet i Cassandra són a Adelaida, Austràlia. Estan asseguts a una taula d’una taberna selecta prenent una copa de vi, prop de l’hotel de North Terrace on s’han instal·lat. Refets del llarg viatge i relaxats, esperen que arribi la Sarah, la misteriosa tia del senyor Poblet. Ell l’ha trucat des de l’hotel per a dir-li que eren a Adelaida; ella ha suggerit el lloc de trobada.

La Sarah arriba puntual. Pot tenir 85 anys, però fa bon aspecte. El senyor Poblet pensa que és una dona elegant i la Cassandra, a més, sap apreciar que la roba que porta és cara. No és la dona corpulenta que l’home havia imaginat, sinó més aviat menuda. Fa un posat digne, porta els cabells blancs recollits al clatell i té la cara rodona i uns trets dolços que li atorguen aspecte de persona bondadosa. La situació és extraordinària: és el primer cop que es veuen i tan sols fa deu dies que el senyor Poblet ha tingut la primera notícia de sa tia; aquesta, per la seva banda, a penes fa dues hores que ha sabut que ell havia vingut a veure-la. La Sarah abraça al senyor Poblet posant-hi l’ànima. Ell troba que és una abraçada de debò; s’esborrona en sentir com l’emoció d’ella li traspassa la pell i se li instal·la a les entranyes. “Mai ningú m’ha abraçat d’aquesta manera”, pensa.

Després, el senyor Poblet presenta a la Cassandra. “És una bona amiga”, diu. Les dones es fan dos petons. Tot seguit, la Sarah se’ls mira. És un esguard breu, però que va més enllà dels seus cossos. En acabat, fa un somriure maliciós mentre deixa anar sense embuts: “Feu bona parella, vosaltres dos”. La Cassandra i el senyor Poblet intercanvien ullades i somriures avergonyits, però no diuen res. Es consideren còmplices d’un secret innocent que la Sarah acaba de deixar al descobert.

La Sarah confessa sentir-se desbordada. “Tinc les emocions a flor de pell; m’estimo més no prendre res, ara”, diu. El senyor Poblet i la Cassandra li expliquen com els ha anat el viatge mentre s’acaben les copes que havien demanat. Ella se’ls escolta i se’ls mira, ara l’un ara l’altra. És feliç i se li veu als ulls, que brillen.

Finalment surten al carrer. La Sarah pren la iniciativa i atura un taxi. “Al 10 de Todd street”, diu. El taxista condueix fins al port històric d’Adelaida i atura el vehicle just a la porta d’una cerveseria que també és restaurant i havia sigut hotel. La Cassandra llegeix en una placa que l’establiment és obert des de 1.855 i, meravellada, li ho fa saber al senyor Poblet. També a ella hom la veu contenta. El restaurant és un edifici peculiar; l’estil no agrada als dos forasters, però, un cop a dins, el lloc els resulta acollidor. Un cambrer els assigna una taula rodona, a tocar d’una finestra des de la qual es veu un ampli canal per on naveguen petites embarcacions. N’hi ha moltes d’amarrades. Són molt a prop de l’aigua.

 ―Aquest lloc agradava molt a en Larry ―diu la Sarah―. Li portava bons records. Quan ja va tenir edat, el seu pare l’hi portava de vegades i junts feien una cervesa. La serveixen molt bona. La fan ells mateixos.

La dona fa una pausa que s’allarga. Ara que ha anomenat a en Larry, sembla enyorada del seu marit, atrapada en el seu record. Emocionada, no acaba de reprendre el discurs. La Cassandra és al seu costat i, commoguda, li amanyaga l’espatlla. El senyor Poblet diu:

―Saps, Sarah? Durant el vol, no he deixat de pensar en el meu besoncle, el pare d’en Larry. Jo mai havia sentit parlar d’ell. ―Fa una petita pausa―. Ni tan sols sabia que tenia família a Austràlia! ―exclama com si acabés d’adonar-se’n―. Tal com deies a la carta, és molt probable que l’àvia no sabes res. Així que tots aquests anys jo he pensat que el llinatge Bonjorn havia desaparegut amb ma mare. Rebre les cendres d’en Larry i conèixer l’existència d’aquesta branca de la família em va deixar estabornit durant un parell de dies. És difícil de pair, tot plegat, difícil de creure… no trobes?

La Sarah calla, però assenteix amb un suau moviment del cap. Hom la veu emocionada, fent un esforç per contenir les llàgrimes que ja se li aboquen als ulls. Agafa les mans del senyor Poblet entre les seves. Assegut davant seu, ell continua:

―He de confessar que al principi vaig dubtar que el que em deies a la carta fos veritat. Però la vaig tornar a llegir i… aleshores vaig trobar que els detalls encaixaven. I com més cops la llegia, més coherent em semblava la informació que em donaves. Així que, de mica en mica, vaig anar esvaint els meus recels fins que vaig acabar donant per bo el que em deies. Però, tot i així, em calia una confirmació, ho entens, oi?

La Sarah ho admet agitant el cap, més enèrgicament, ara. Somriu dolçament al seu nebot, que diu:

―Així que vaig decidir deixar de banda l’assumpte fins a tenir una confirmació convincent. Primer havia pensat fer una gestió al Registre Civil de Nornèlia…  Allà, al poble del meu avi, m’haurien dit si havia tingut un germà, com tu afirmes. Però no ho vaig fer, finalment.

Decebuda, la Sarah deixa que les mans del senyor Poblet se li escapin i, com si no hagués d’agradar-li el que estava a punt de sentir, es fa enrere fins a tocar el respatller de la cadira. Una primera i solitària llàgrima li regalima galta avall temorosa, com una tímida avançada de totes les que la poden seguir:

―Digues-me estrafolari, si vols, ―diu el senyor Poblet― però en comptes d’anar a Nornèlia, que és a dues hores i mitja de casa en cotxe, vaig decidir deixar-me portar per la meva intuïció i venir a Adelaida, a l’altra punta del món. ―Fa una pausa que impacienta a la Sarah―. I és que la meva intuïció em diu que t’he de creure, que no cal fer cap comprovació perquè em dius la veritat! ―ara, gairebé ha cridat―. I que si tu tenies ganes de conèixer-me, jo havia de venir perquè em coneguessis i per poder abraçar-te, que a mi també m’agrada que m’estimin i que m’ho demostrin.

Emocionades, les dues dones ploren a cor que vols.

El dinar avança i el bon humor presideix la taula. El senyor Poblet fins i tot s’ha atrevit a explica que en Larry encara és en una postada de casa seva i la Sarah ho ha encaixat sense plorar. És clar que, ha plorat tant, abans, d’alegria quan ha comprovat que els seu nebot l’acceptava, que potser és que ja no li queden llàgrimes per treure. No paren de xerrar. Xerren tots tres, però sobretot el senyor Poblet, a qui la Sarah interroga constantment, delerosa de saber coses del seu nebot. I, com no pot ser d’altra manera, la seva curiositat no exclou la relació que mantenen la Cassandra i el senyor Poblet. Quan l’aborden, ells dos semblen una parella de còmics actuant damunt d’un escenari. Complementen les respectives explicacions, s’interrompen mútuament per fer ara un matís, ara un afegitó, o es rectifiquen l’un a l’altre. I riuen, riuen molt, perquè són conscients que la seva història deu resultar peculiar, escoltada per una tercera persona, però sobretot riuen perquè són feliços quan estan junts. S’avenen i es nota, i la Sarah, a més, ho sap d’ençà que els ha vist.

―I la vaig convidar a venir amb mi ―diu ara el senyor Poblet―. “Tu estàs tocat de l’ala!”, va dir ella. “No, no ho estic”, vaig dir jo. “A tu et convé un canvi d’aires tant com a mi! Deixa’m ser agraït, m’ho puc permetre! Au, va, vine, ens ho passarem bé als antípodes! I coneixerem la Sarah i un país desconegut”, insistia jo. Però ella es va resistir fins que vaig trobar l’argument definitiu ―la Sarah espera intrigada―. El servei d’ocupació del nostre país fa cursos de reciclatge als aturats i la Cassandra tot just fa un mes ha acabat un curs de perfeccionament d’anglès molt complet. Tu ja has pogut comprovar que l’ha aprofitat molt bé. Així que, quan li vaig dir que difícilment tindria una altra ocasió de parlar anglès cap per avall, es va acabar la seva resistència i hi va accedir!

Tots tres riuen per les butxaques.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s