Orgull

—L’última vegada que em vaig empassar l’orgull fou a l’antesala d’un judici. Ells no hi havien de ser allà, que la cosa no anava amb ells, però allà hi eren, acompanyant la seva mare per a fer-li costat i testificar de part seva; o en contra meu, que ve a ser el mateix. Suposo, que no ho he sabut mai perquè el judici no es va celebrar. Però amb tot i això, em vaig empassar l’orgull i vaig anar a saludar-los. Aleshores ja feia molt temps que no volien saber res de mi. Però jo els enyorava cada dia i, en trobar-los allà tan inesperadament, em van venir moltes ganes de fer-los una abraçada. Però ells em van ignorar, van fer com si jo no hi fos, com si no em veiessin ni em sentissin. Per a mi va ser una fuetada molt forta. “Ja sap que els pot desheretar?”, va dir aleshores la meva advocada. Astorada, havia presenciat l’escena. Aquell va ser l’últim cop que he vist els meus fills— va dir el senyor Poblet.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.