Can Pascual

Malgrat estar en un bloc que dóna al passeig, la nostra és una planta baixa tranquil·la, a la qual no arriba el brogit del tràfic perquè està orientada a la plaça que havia ocupat la indústria tèxtil de Can Pascual.

Acostumat a l’enrenou que feien les últimes setmanes, així que m’he llevat m’he adonat que avui les màquines no treballaven i que el silenci imperava en l’entorn. Hauran acabat ja les obres?, m’he demanat. De la terrassa estant, veiem el gasogen i la xemeneia de Can Pasqual ―una raresa única a Catalunya i, probablement, a Europa^(*)―, però no arribem a veure el carrer per culpa de la tanca que ens hi separa. De manera que, per a sortir de dubtes, un cop dutxat i vestit, i amb l’excusa de llençar als contenidors de reciclatge quatre envasos que teníem, he sortit al carrer per a veure què passava que no sentia les màquines.

No han acabat, encara. Tot el paviment del tram que va del passeig fins al carrer de Sant Carles està aixecat, esperant que passin la màquina que escampa l’asfalt i la piconadora que l’aplana. Mentrestant, una mínima brigada està desmuntant el magatzem a l’aire lliure que ha ocupat aquest temps una part de la plaça. Les tanques que l’encerclaven ja no hi són, ni el vàter químic, ni la barraca metàl·lica on es canviaven els obrers.

Pels senyals informatius que ha col·locat la Policia Municipal per a regular l’aparcament de l’entorn, sé que han d’acabar avui, però de moment no hi ha cap moviment. Deu ser que la màquina treballa en un altre lloc.

^(*)  Era una instal·lació destinada a l’obtenció de gas per fer funcionar els telers i donar llum a la fàbrica. Aquest tipus de gas fou una font d’energia que s’utilitzà poc temps donat que l’energia elèctrica la va desbancar ràpidament. Es va emprar entre els cicles del vapor i l’electricitat, en un període que va de final del segle XIX a principis del segle XX.

El gasogen de Can Pascual també va funcionar durant la postguerra, en moments d’escassetat i restriccions, i cedia corrent elèctric per il·luminar les aules ―molt pròximes― dels Germans Maristes durant les hores de talls d’electricitat.

P. S. Ara sí, ara les maquinotes aquestes fins fan tremolar les parets quan passen al costat de l’edifici.