Una colla entranyable

Avui les màquines fan més soroll que mai. Des de primera hora estan repicant l’asfalt del carrer veí per a substituir-lo. Amb això culminaran aquestes obres que van començar a l’inici de l’estiu, encara que a nosaltres ens han afectat especialment les darreres setmanes.

Des de dissabte N ja és a casa. Ha arribat amb la pell molt més bé i més animat i comunicatiu. Ara es tracta de mantenir les pautes d’aplicació dels remeis integrant-les a la vida diària, de ser constants i sistemàtics.

Encara que ja fa dies que tinc a casa els llibres dels propers clubs de lectura ―Total Khéops, novel·la negra del francès Jean-Claude Izzo, i El túnel, de l’argentí Ernesto Sabato, sense accent―, no vull començar a llegir-los. Esperaré que la data de trobada sigui més pròxima, perquè si no la memòria em traeix i quan arriba el moment de debatre’ls ja no recordo alguns detalls. Segons diuen, això també passa a molts dels altres participants. Deu ser cosa de l’edat.

Mentrestant, per entretenir-me i per no perdre el costum de llegir cada dia una mica, he descarregat en préstec a l’eBiblio ―el lector virtual de les biblioteques― El lladre de pastissets, d’Andrea Camilleri. Una altra novel·la negra. Manuel Vázquez Montalbán va aconseguir aficionar-me a aquest gènere amb les aventures del seu Pepe Carvalho. Per cert, que Montalbano, el protagonista de les novel·les de l’italià, és una picada d’ullet al seu admirat i amic Manolo.

Aquesta, també amb tocs humorístics, com les dues de la Sophie Hénaff que acabo de llegir pel mateix procediment. És evident que l’autora francesa no guanyarà el premi Goncourt amb aquestes novel·les, però no és menys evident que són llibres ben escrits, que tenen la seva gràcia. Diria que el de menys, gairebé, són els casos que investiga la brigada dels maldestres que dirigeix Anne Capestan, que el que importa és que, a partir de les vicissituds que han de viure, la comissària aconsegueix cohesionar a un equip i que aquest vincle fa que els individus que l’integren recuperin l’autoestima. Els personatges tenen vida pròpia i una història que anem coneixent progressivament, així com els seus neguits i els seus pensaments. És una colla entranyable, si més no per a mi.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.