El matalasser

Plam! La porta del pis es tanca violentament.

– Aquests fills nostres sempre van junts, en grup. Que l’Ernest estigués amb ells no vol dir que li pegués, així que, si no pot estar segur del que diu, li desitjo bona nit!

– Doncs el meu fill diu que ell també hi era! Diu que eren uns quants, sis o vuit, que l’han acorralat i que l’Ernest l’ha picat.

– Què? Que l’Ernest ha picat al Ramonet? No pot ser, el seu fill es deu haver confós, perquè el meu mai ha pegat ningú. És un nen molt tranquil i no li agraden les baralles.

– Ah, però és que potser l’Ernest no li ha explicat que aquesta tarda ha picat al meu fill.

– Ei, ei, Marià, tranquil·litzi’s i no amenaci! No es truca a les portes de la gent i se l’amenaça sense més explicació!

– Escolti’m bé, Isabel! -l’home parla brandant l’índex, amenaçador- vigili que el seu fill no s’acosti mai més al meu o m’encarregaré jo mateix de fer-li-ho entendre. Digui-li que com torni a passar una cosa semblant se les haurà amb mi.

Han trucat a la porta i la mare del senyor Poblet va a obrir. És el senyor Marià, el matalasser del local de sota casa. Està molt enfadat.

ring-ring-ring.

Quan era petit, el senyor Poblet pensava que podria refer al seu gust coses que no li agradaven com havien passat. De pensament, abans d’adormir-se, reculava en el temps fins al punt des del qual podia avançar de nou introduint les variacions que li convenien. Ho havia fet moltes vegades. I no es conformava amb un únic desenllaç sinó que se n’imaginava diversos, per poder triar. ¿Quants cops no havia imaginat mil maneres de marcar aquell gol que havia fallat a la tarda? Els efectes benèfics d’aquella pràctica innocent eren que el nen que era aleshores s’adormia plàcidament mentre esmenava errades o imaginava accions heroiques, i que l’endemà ja no se’n recordava de la ràbia o de la frustració que havia sentit. I així, era més feliç.

El nen Poblet té vuit o nou anys, acaba de dir les seves oracions i s’ha posat al llit. Però, a diferència d’altres nits, no es disposa a dormir encara, sinó que, a la fosca de la seva habitació, repassa cap endarrere els fets de la tarda. Però, per més que s’hi esforça, no aconsegueix anar més enllà de la trucada del matalasser, i no ho entén perquè aquest estratagema sempre li ha funcionat.

En general, ha estat una tarda normal, com tantes. Després de sortir de l’escola, passa per casa a deixar la cartera i a agafar el berenar, un tros de pa amb xocolata. Fa un petó a sa mare, enfeinada com sempre sargint mitjons, entrant vores o repassant traus. Son pare no hi és, aquest mes fa torn de tarda. A través del celobert se sent la sintonia enfarfegant del “Consultorio de Elena Francis”. Fa la primera queixalada baixant l’escala a cuita-corrents; tem que els amics marxin sense ell, si arriben abans. No sap per què, però li aterra la idea de quedar-se sol. És un temor sense fonament perquè no li ha passat mai. Però el nen Poblet pensa que potser és perquè ell sempre arriba el primer a la parada del tramvia, el seu lloc de trobada.

A la colla són nou habituals; tenen edats similars, però els més grans, de vegades, ja marxen al seu aire. Tots viuen al mateix bloc d’habitatges, construït pel Patronato Municipal de la Vivienda. Un placa amb la insígnia de la Falange Espanyola, ho recorda a la porta de cada una de les tres finques. Els amics juguen molt a futbol al pati de darrere, però també juguen a “aventis”, aventures que explica als altres qui les inventa i que després tots escenifiquen corrents amunt i avall pels carrers del barri. És un barri nou, encara, amb molts solars buits. El passeig principal és de voreres amples i no circulen gaire cotxes.

Aquesta tarda decideixen jugar a una aventura de “lladres i serenos”. Ramonet, el fill del matalasser, no és dels habituals. És un nen capritxós i consentit que no els cau bé -ni tan sols va a la mateixa escola que ells- però normalment l’accepten en els seus jocs quan els ho demana, com avui, tot i que no ho fa sovint. A Ramonet li ha tocat de ser lladre i perdre, com està dit en el guió no escrit. Però a Ramonet no li agrada perdre i, sense encomanar-se a ningú, altera el guió de l’aventura.

Hi ha una discussió sobre com han de ser les coses. A la colla hi ha un parell de galifardeus que no estan disposats que ningú posi en dubte el seu evident prestigi. I, molt menys, que ho faci al davant dels seus gregaris. De les paraules passen a les empentes i de les empentes als cops. Res important, una petita batussa amb quatre macadures. Tots hi han participat. Uns més que altres, això sí, i el nen Poblet potser ha deixat anar un cop de puny des del darrere de la pinya que s’ha format entorn de Ramonet, per sobre dels caps dels altres. Fet i fet, no ha estat res; coses de canalla, com diu la gent gran.

Però, tot i així, el nen Poblet està penedit, perquè aquest no és el seu tarannà. I voldria canviar el decurs dels fets i a la nit els recompon, reculant en el temps, com havia fet sempre, però no funciona i no ho entén.

No ho va entendre aleshores ni ho va entendre mai quan hi havia pensat. Al senyor Poblet avui ha tornat a venir-li al cap aquella tarda i s’adona que aquell dia sa mare li demostrava el seu amor, defensant-lo sense dubtar d’aquell home que feia por. I amb aquella fermesa, ella que era tan poc decidida!

I exclama en veu alta: “Ara ho entenc! Per això no podia canviar la història! Tot i que fins avui no he sigut capaç de veure-ho, preferia guardar el record d’una acció reprovable abans que esborrar la visita del matalasser. Si jo hagués aconseguit canviar els fets aquella nit, hauria esborrat l’incident de la meva memòria i mai m’hauria adonat, com me n’adono ara, que ma mare m’estimava. Ella no em feia mai petons, ni m’abraçava, però m’estimava”. Fa una pausa i torna a dir: “Sí, la mama m’estimava!”.

El senyor Poblet somriu i és feliç com poques vegades.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s