Les investigacions de l’inspector Beck s’han reactivat a partir de la identificació del cadàver que ha resultat complicada pel fet que la noia era estatunidenca. No he d’oblidar que l’acció es desenvolupa en els anys seixanta del segle passat i que aleshores les coses anaven molt més lentes, com sé per experiència pròpia. En aquell temps ja tan llunyà, tots els processos eren manuals o, com a molt mecànics. Res no estava informatitzat com ara i la resposta a una pregunta de la policia sueca a la policia americana podia tardar setmanes a arribar. I tothom fumava a totes hores i a tot arreu, cosa impensable ara i difícil d’assimilar per a qui no ha viscut en aquella època. El que no ha canviat a Suècia és el fet que es paga en corones.
I parlant de corones, de l’espanyola se’n parla molt, últimament. Acabo de llegir que aquest matí, el president espanyol ha manifestat que (amb relació a Joan Carles I) estem sent testimonis d’informacions inquietants i que aquestes informacions ens pertorben a tots, a mi també. És espatarrant tanta solidaritat vers l’anterior cap de l’estat per part de qui es vanta de ser el president del govern més progressista que mai ha tingut Espanya des de la mort del dictador.
Ell se sent inquiet i pertorbat. Si jo em considerés espanyol, confesso que em sentiria obertament estafat per una institució desfasada, caduca i inútil com és la corona. I molt avergonyit pel fet que un parlament que es considera democràtic no hagi posat fil a l’agulla per a investigar el rei emèrit. Això d’una banda, però de l’altra, per a fer que la constitució, permeti investigar a tothom per igual, i per a convocar un referèndum que demani l’opinió dels ciutadans sobre la continuïtat de la monarquia.
La meva opinió, des de fa molt temps, és que no cal continuar mantenint uns ganduls corruptes que no serveixen de res al país, i que els diners que es destinen a la casa reial són més necessaris que mai en l’àmbit social. Els moments que vivim són crítics i hi ha moltes famílies abocades a la pobresa. Però jo no em quedaria aquí i també retallaria moltes prebendes de què gaudeixen els polítics i, en particular, els sous vitalicis que reben els qui ha ocupat determinats alts càrrecs.
Així que, a diferència de Pedro Sánchez, sentiria vergonya de viure en un país que consent el que es consent a Espanya i, sent socialista, que ja no ho sóc, se’m regiraria l’estómac de veure que els meus electes només són capaços de dir paraules que enfarfeguen amb les quals, suposadament, defensen l’honestedat i la justícia, però no tenen el coratge de revoltar-se contra l’ordre establert i actuar perquè les coses millorin efectivament, ara que estan al govern i poden. I pel que fa als podemites, penso que si tenen dignitat ja tarden a descavalcar-se del carro al qual es van enfilar. O és que ja tenen el cul enganxat amb cola d’impacte a la cadira?
Però res no canviarà. Els suecs seguiran pagant en corones i aquí els espanyols continuaran pagant la corona. I jo em moriré sense veure una Catalunya independent ni una Espanya republicana.
La Covid-19 ataca de nou. A partir de demà, màscara obligatòria a tot arreu.
El mussol d'Aqualata 