Per tant, puc dir que per a mi, seguidor habitual dels seus escrits, ha sigut una mena de relectura d’històries amb què ja m’havia entretingut abans. L’Eulàlia és una bona narradora que explica històries…
Continua la lectura de Adeu, quadern d’estiu
Entrada fixada
L’hotel no està ben bé a la ciutat, és en un lloc solitari i tranquil, enmig d’uns prats. És un edifici gran, de pedra, i molt antic. La recepcionista va dir que una vegada, fa molt de temps, allà s’havia fet un judici molt sonat a unes dones de la comarca i que les havien condemnat.
Continua la lectura de Les vacances de la Clara
Que “Bon dia, tristesa” no sigui un llibre voluminós, ha ajudat a la consecució del rècord, però el que ha sigut fonamental és el fet que la història enganxa. No crec que sigui una obra mestra,
Continua la lectura de Bonjour, tristesse
És més, només m’agraden i m’enganxen les lectures que em distreuen.
I, per altra banda, quant a la meva concepció de l’escriptura, penso que tot el que precedeix…
Continua la lectura de Dimecres
La humitat va traspassar la roba i les fulles del llibre la van xuclar com si estiguessin assedegades. Una pena!
Continua la lectura de Diumenge
És una novel·la de dones —no en sentit pejoratiu sinó en el sentit que elles i els seus sentiments i les seves reflexions en són les protagonistes— i està ambientada a Mallorca.
Continua la lectura de Records narrats
La qualitat narrativa de W. G. Sebald és indiscutible. La traducció li fa els honors i trobo que és molt bona, encara que no tingui arguments per a defensar la meva opinió. Però…
Continua la lectura de Llibres
El mapa em serveix per a seguir els moviments dels personatges sense desorientar-me massa segons avança la trama. La novel·la no és nova, té pràcticament vint anys, i no obstant el temps transcorregut des de la seva aparició mai no n’havia sentit a parlar. Ni del llibre ni de la seva autora.
Continua la lectura de On ets, Mar?
L’afició a la lectura del senyor Poblet mai ha arribat a aquests extrems, però quan fa balanç i rememora temps pretèrits, conclou que ha llegit bastant. Des de jove, des de petit quan agafava els minúsculs volums de l’Enciclopedia Pulga de la modesta biblioteca del seu pare, que els col·leccionava.
Continua la lectura de Lletraferits distants
Amélie Nothomb —Fabienne Claire Nothomb, en realitat— és belga i escriu en francès, idioma en què es va publicar “Estupor i tremolors” per primer cop el 1999. Prestada per la Biblioteca Central d’Igualada pel seu posterior debat en un club de lectura que no s’ha pogut celebrar a causa de la pandèmia de coronavirus, jo he llegit la traducció al català, de 112 pàgines, que va fer l’Antoni Dalmau per l’editorial Labutxaca del Grup 62 i que es va publicar el 2017.
Continua la lectura de L’última novel·la que he llegit, de moment
I si ha arribat fins al final, ha sigut ben bé perquè s’ha obligat a acabar-la per a poder assistir al club de lectura —quan toqui i si és que es pot per la pandèmia— a parlar-ne amb coneixement de causa.
Continua la lectura de La broma
Sovint té la sensació d’haver perdut el control, de no ser ell qui marca del ritme de les seves passes, però després s’asserena una mica en adonar-se que no li passa només ara que s’està fent gran, sinó que si mira enrere i reflexiona, comprova que, en realitat, només en unes poques ocasions ha governat el timó de la seva vida. Continua la lectura de Si del dia vols profit…
El mussol d'Aqualata 