
La broma
I si ha arribat fins al final, ha sigut ben bé perquè s’ha obligat a acabar-la per a poder assistir al club de lectura —quan toqui i si és que es pot per la pandèmia— a parlar-ne amb coneixement de causa.
Continua la lectura de La broma
I si ha arribat fins al final, ha sigut ben bé perquè s’ha obligat a acabar-la per a poder assistir al club de lectura —quan toqui i si és que es pot per la pandèmia— a parlar-ne amb coneixement de causa.
Continua la lectura de La broma
Avui, ja dimecres, a les portes de noves restriccions, esperant que entrin en vigor les noves disposicions del Govern que intentaran contenir l’avanç d’una segona onada de la pandèmia, el senyor Poblet ha acabat de llegir el primer dels llibres que havia de llegir pels clubs de lectura, la novel·la negra. Com que falten molts dies per la cita, per a no oblidar l’argument ha escrit un resum. Cal no oblidar que el senyor Poblet escriu sobretot per a no oblidar. Continua la lectura de Misteri
Sovint té la sensació d’haver perdut el control, de no ser ell qui marca del ritme de les seves passes, però després s’asserena una mica en adonar-se que no li passa només ara que s’està fent gran, sinó que si mira enrere i reflexiona, comprova que, en realitat, només en unes poques ocasions ha governat el timó de la seva vida. Continua la lectura de Si del dia vols profit…
Així, doncs, el senyor Poblet, que durant l’estiu no ha deixat de llegir novel·les negres, gènere que el fa xalar tant que va oblidar que havia de llegir un opuscle en francès per a les classes que ara ha reprès, s’ha trobat de cop i volta amb el repte de llegir l’opuscle i dues novel·les de considerable extensió. Continua la lectura de Dràcula
“Efectivament, els agressors de Martin Beck estan relacionats amb la recerca que duia a terme del periodista desaparegut, per bé que indirectament. L’interrogatori dels dos facinerosos ha permès a la policia hongaresa descobrir les activitats delictives a les quals es dedicaven, però a l’inspector Beck no li ha aportat cap llum quant al parador del seu conciutadà i ara sent que es troba en una mena de cul de sac que no el condueix enlloc. Matsson, així es diu el periodista, sembla talment L’home que es va esfumar.” Continua la lectura de Sant Jordi emmascarat
“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.” Continua la lectura de Arribem
“Recordo que m’aterria no saber-me la lliçó si aquell professor de dits com botifarrons em feia sortir a la pissarra i em preguntava. Si et pegava, la mà et quedava marcada a la cuixa, si et picava a la cuixa, perquè a més d’un li havia fet sang en haver-li colpejat a la cara. Em feia tanta por, que era capaç de renunciar al joc i a l’esbarjo amb els amics al carrer, que era com ens distrèiem abans, per assegurar-me que havia memoritzat la lliçó amb tots els seus ets i uts.” Continua la lectura de Epístola
“Avui hem anat a petjar el cim del Pujol de la Guàrdia (488 m), a cavall entre els municipis de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, una magnífica talaia a quatre aigües, des de la que hom té magnífiques vistes, en particular sobre Igualada i Montserrat.” Continua la lectura de Nuvolositat violenta
“La sensació d’acabar convertit en un simple instrument de la història que vol explicar, sigui basada en la realitat sigui pura invenció, és una sensació que només pot haver experimentat qui ha intentat escriure, encara que es tracti només d’un aprenent.” Continua la lectura de Hokusai
Era una tarda de primavera i ell mirava un partit de beisbol a l’estadi dels Tokyo Yakult Swallows, als quals era aficionat. A partir d’aquella tarda, un cop acabada la feina al bar, es va posar a escriure totes les matinades a la taula de la cuina de casa seva. Així va escriure en sis mesos la seva primera novel·la, “Escolta la cançó del vent”, amb la qual es va presentar a un concurs destinat a autors novells i el va guanyar. Continua la lectura de Breu, concís