Llibres
La qualitat narrativa de W. G. Sebald és indiscutible. La traducció li fa els honors i trobo que és molt bona, encara que no tingui arguments per a defensar la meva opinió. Però…
Continua la lectura de Llibres
Etiqueta: Sant Jordi
Recepta
“La nit del Sant Jordi emmascarat, el mussol va somiar que havia trobat una història que valdria la pena d’escriure. Un cop despert, no recordava més que en el somni s’esforçava per a no oblidar el nom compost d’un animal que, pel que sembla era fonamental en la trama. I que aparcava el seu cotxe en un xamfrà, a sobre de la vorera, i que passava una bona estona col·locant-lo i tornant a col·locar-lo de manera que molestés tan poc com fos possible als vianants.” Continua la lectura de Recepta
Nit de llibres i flors
“Vaig comprar el número 5 de la seva revista a la parada de Narranación, un projecte que aplega creadors literaris i il·lustradors que amb esforç i grans dosis de voluntarisme mira de tirar endavant. El resultat és una publicació de petit format però de gran qualitat. Els continguts, per les temàtiques, poden agradar més o menys, però sempre val la pena donar suport a qui té ganes de fer coses i d’obrir-se camí, en el terreny que sigui.” Continua la lectura de Nit de llibres i flors
Sant Jordi emmascarat
“Efectivament, els agressors de Martin Beck estan relacionats amb la recerca que duia a terme del periodista desaparegut, per bé que indirectament. L’interrogatori dels dos facinerosos ha permès a la policia hongaresa descobrir les activitats delictives a les quals es dedicaven, però a l’inspector Beck no li ha aportat cap llum quant al parador del seu conciutadà i ara sent que es troba en una mena de cul de sac que no el condueix enlloc. Matsson, així es diu el periodista, sembla talment L’home que es va esfumar.” Continua la lectura de Sant Jordi emmascarat
Confinament (42)
I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada. De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom. Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni … Continua la lectura de Confinament (42)
