Amics

Esmorzar de forquilla i ganivet

Savis com ja ens hem fet a aquestes altures de la vida, ja sabem el que volen dir les Ítaques. N'hi ha d'altres, de camins per etapes. I de més propers. Jo faria algun —o un tros—, per la travessia en si i per la convivència, perquè Ítaca només és l'excusa per fer la travessia, sense ella no sortíem.

On ets, Mar?

Títol per les entrades

El mapa em serveix per a seguir els moviments dels personatges sense desorientar-me massa segons avança la trama. La novel·la no és nova, té pràcticament vint anys, i no obstant el temps transcorregut des de la seva aparició mai no n'havia sentit a parlar. Ni del llibre ni de la seva autora.

Dones

Títol per les entrades

Vinc de fer el cafè amb un amic. Probablement ha sigut un dels cafès més llargs de la meva vida, perquè hem parlat llargament de famílies i de coses que no ens agrada com són.

Dràcula

Títol per les entrades

Així, doncs, el senyor Poblet, que durant l'estiu no ha deixat de llegir novel·les negres, gènere que el fa xalar tant que va oblidar que havia de llegir un opuscle en francès per a les classes que ara ha reprès, s'ha trobat de cop i volta amb el repte de llegir l'opuscle i dues novel·les de considerable extensió.

Avancem

Títol per les entrades

“El metge es diu Josep i és un xicot jove en comparació amb nosaltres dos. Deu tenir uns quaranta anys i és nascut a Igualada, casualment. M'ho deia dilluns mentre seguíem pels passadissos de l'hospital la llitera on anava el José Luis camí del quiròfan. És molt eixerit, correcte i agradable. I molt planer en les seves exposicions, capaç d'explicar coses tan complexes com la intervenció que li anava a fer al José Luis, de manera entenedora per a qui no sap res de cardiologia, en el poc temps que costa arribar des de l'habitació, on el va venir a buscar amb un portalliteres, fins a la porta dels quiròfans, on ens vam acomiadar.“