Les vacances de la Clara

Les vacances de la Clara

L'hotel no està ben bé a la ciutat, és en un lloc solitari i tranquil, enmig d'uns prats. És un edifici gran, de pedra, i molt antic. La recepcionista va dir que una vegada, fa molt de temps, allà s'havia fet un judici molt sonat a unes dones de la comarca i que les havien condemnat.

Declaració d’un pare

Títol per les entrades

La meva esposa deia que ja n'estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig.

Redacció, de Quim Monzó

Títol per les entrades

Després jo vaig anar al jardí, a veure la nina que hi tinc enterrada al costat de l’arbre, i la vaig treure i la vaig acariciar i la vaig renyar perquè no s’havia rentat les mans per dinar i després la vaig tornar a enterrar, i vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés.