Miradors i amics

“Ara treballem per a trobar un dia que vingui bé a tot el petit comitè i fer una excursió tots sis plegats després de tants dies. A mi m’agradaria anar a La Font d’en Masarnau, amb els entrepans i tot. I esmorzar allà tranquils abans de tornar a casa. L’Anna m’explica que hi ha o hi havia un berenador i que l’escola els hi portava d’excursió cada Dijous Llarder quan ella era petita.” Continua la lectura de Miradors i amics

Cosa de bruixes

A causa d’un petit accident domèstic, el Nico no ha pogut acudir a la cita per prudència, però nosaltres hem seguit amb els plans que el Ramon tenia al cap per avui i hem fet la ruta de 8 km que comença i acaba a Cal Roca de la Pedrissa, on hem deixat el cotxe aparcat. Primer hem anat a les Casetes d’en Mussons, i després hem passat a tocar de la Masia del Roca —molt arreglada perquè l’han convertit en allotjament rural, diuen— i per la Vinya del Pont abans de retornar a l’inici pel camí de Can Sabater. … Continua la lectura de Cosa de bruixes

Confinament (53)

A primera hora he sortit a caminar, sol aquesta vegada que avui és dilluns, i és feiner i l’Anna treballa, i he refet el camí d’ahir cap al Mirador de Montserrat amb la intenció de continuar anella verda enllà fins on em portés, que és un tram que no fa gaire que és obert i no havia tingut ocasió de fer. Ara ja sé que mena a Can Roca, allà on Igualada marxa cap a Òdena. Des d’allà he tornat a casa fent ziga-zagues per l’asfalt. Segons el Wikiloc he caminat 6,37 km i he salvat un desnivell de 106 … Continua la lectura de Confinament (53)

Confinament (51)

Ens hem trobat al Ramon a La Masuca. M’ha semblat que estava emocionat; venia de casa de sa mare i l’ha trobat desconsolada. És normal, aquesta nit s’ha mort la tieta del Ramon (de gran, per causes naturals, res a veure amb el virus), la germana amb qui la dona estava més unida. Des de la mort del seu marit, els fonaments de la seva vida s’han esfondrat en uns pocs mesos. Nosaltres anàvem al mercat a fer una petita compra, abans de tornar a casa després de la primera sortida d’esbarjo permesa de tot el confinament. Feia bo i … Continua la lectura de Confinament (51)

Confinament (48)

Ja fa més d’un mes que tenim la primavera (astronòmica) amb nosaltres i encara fa fresca als matins. És normal, és el que toca per l’època, i per això jo cada dia surto al pati a fer exercici amb un polar lleuger i una gorra de llana que vaig comprar de record en el viatge a Noruega de fa dos anys. Quin país més bonic, Noruega, a l’estiu! I com de bé han superat aquesta crisi per haver pres mesures dràstiques des del principi, abans no s’estengués el virus. Han tingut pocs morts i ja fa uns dies que tornen … Continua la lectura de Confinament (48)

Confinament (46)

Diu el Ramon que aquesta setmana ha fet un curs molt complet de meteorologia i que els n’han parlat dels núvols i de com distingir-los, que n’hi ha de moltes menes. Jo no hi entenc, però penso que els núvols que ens cobreixen avui són com el gos de l’hortolà, que no menja ni deixa menjar. Han caigut quatre gotes quan jo caminava salvant obstacles al pati. Abans d’escriure-la, m’he documentat expressament entorn de l’expressió que es refereix al gos de l’hortolà. Jo coneixia la versió castellana, però no estava segur que la traducció literal fos l’equivalent correcte. Resulta que … Continua la lectura de Confinament (46)