L’objectiu perseguit era el de donar a conèixer al gran públic aquesta part del territori. Els expedicionaris, amb alguna llicència, han seguit la traça del sender GR11 que va des del Cap de Creus fins al Tuc de Molières, a la Vall d’Aran, i més enllà.
Continua la lectura de Transpirinenca
Una calma estranya planava ahir a la tarda sobre els nostres caps, o almenys jo la sentia. Intentava llegir i no podia, m’endormiscava. I, finalment, vaig decidir canviar la lectura estant assegut còmodament a la butaca d’orelles, per una activitat de moviment, física però lleugera, que m’impedís d’acabar tancant els ulls. Era només mitja tarda. El dia, el temps, havia estat ensopit, ja ho comentava ahir, i potser tenia a veure. El fet és que, recollir les fulles seques a grapades, acotat o assegut a la gatzoneta, també em relaxava. Tocar la terra amb les mans, acaronar-la escombrant les fulles … Continua la lectura de Confinament (55)
A 53 anys ha mort un conegut a qui apreciàvem i la tristesa ha enterbolit i entelat el record de Beltane. A primera hora, la Paula s’ha posat en contacte amb nosaltres per a dir-nos-ho. Estava molt afectada perquè les filles de l’Amadeu han sigut alumnes seves a l’Acadèmia Dell’Arte i ella també el coneixia i sabia, com nosaltres, que era una bona persona. Avui fa justament un any que érem participant de la celebració de Beltane. El viatge a Tintagel i Glastonbury va esdevenir una experiència iniciàtica impossible d’oblidar, una primera incursió en un món totalment nou i desconegut … Continua la lectura de Confinament (50)
Finalment no ens hem instal·lat a la caseta de fusta a passar la Pasqua. Ens va fer mandra fer i desfer maletes per a tan poc viatge. Com deia aquell, per a això no cal córrer! Però ahir vam passar bona part del dia a la terrassa, fent coses, i dinant. I, a la tarda, havent fet la migdiada, vàrem fer una sessió familiar de cinema. A instàncies del Nil, vam veure “Okja”, una pel·lícula que hem trobat a Netflix, coproduïda pels Estats Units i Corea del Sud de la qual li n’havien parlat. És un film estrany, difícil de … Continua la lectura de Confinament (29)
Les jornades passen i s’acumulen: ja són vint-i-set dies de confinament. Sembla com si les idees comencessin a escassejar i els ànims a defallir. Tot just ahir s’aixecaven les restriccions més fortes, aquelles que afectaven exclusivament a la part de la Conca d’Òdena dins de la qual ens trobem i ja comença a notar-se en l’ambient. Sembla que corren més cotxes pel carrer, i llegeixo a les xarxes que la policia local continua fent controls demanant a la gent les raons dels seus desplaçaments. És normal, perquè, de fet, res no ha canviat. Seguim confinats a les nostres cases i … Continua la lectura de Confinament (26)
