La platja era buida. Feia goig passejar-s'hi en mig de tota aquella immensitat. El cel i l’aigua, de diferents tons de gris, es confonien en l’horitzó i la badia era la viva imatge de la calma, l’escenari més idoni pel relaxament més absolut.
Ahir al vespre, en la trobada quinzenal que duem a terme, els lletraferits distants ens vam acomiadar fins passat l'estiu. Fins ara havíem intercanviat, analitzat i comentat texts que ja teníem redactats, però ara ens hem proposat...
Manresa o Balsareny? Sembla que el senyor Poblet s'ha begut l'enteniment, oi? Doncs no, no se l'ha pas begut, perquè el Petit Comitè ahir va resseguir la Séquia de Manresa des del seu origen a Balsareny fins al Parc de l'Agulla de la capital bagenca, on aboca la seva aigua.
El mussol d'Aqualata 