Estranya desaparició d’un excursionista

Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista

Pardals

“El fet és que, durant la reclusió, els pardals han acudit en més gran nombre que mai al pati del senyor Poblet i que a ell el feia feliç tenir algú de qui ocupar-se, i els baixava cada dia les restes del pa que no es menjava. I el distreu mirar des de darrere les cortines com aterren i com guaiten de cua d’ull, entre saltirons, qualsevol amenaça, inexistent allà. I com s’enlairen, després, amb el bec carregat per alimentar els pollets.” Continua la lectura de Pardals

De màscares

“I va i ell, el doctor Almirante, li pregunta a la periodista de Tot Barcelona: Vostè creu que és necessari un semàfor en una cruïlla? I es respon: Si tothom es parés i mirés cap a les dues bandes i donés preferència a qui ve per la dreta, no caldrien els semàfors. Però, com que no tothom compliria això, podem semàfors, que només són necessaris per a algunes persones.” Continua la lectura de De màscares

La Font Trobada

Diumenge va ser un dia trist i gris i plovia al matí, quan acostumem a sortir, i plovia al vespre, quan tornàvem a tenir l’oportunitat de fer-ho. Així que, tret de quan vam anar a buscar el pollastre a l’ast, no vam trepitjar el carrer en tot el dia, no vam sortir a caminar. Però ahir em vaig resquitar. Ja que l’Anna tornava a la feina a la feina i no em podria acompanyar, vaig quedar amb un amic per anar a caminar junts. Ens vam trobar a les 7 del matí, al passeig, al Verdaguer. L’única cosa segura era … Continua la lectura de La Font Trobada

Confinament (54)

Només llevar-nos hem marxat. Ens despertem cada dia quan ja ha començat la franja horària en què ens és permès sortir de casa i hem d’aprofitar-ho. Hem tornat a la jornada partida i, si ens afanyem, podem fer una bona caminada i ser de tornada a casa abans de les 9, just a temps perquè l’Anna segui al menjador davant del seu ordinador amb el telèfon a l’abast. I això és el que hem fet avui per primer cop. I hem anat a Sant Jaume Sesoliveres, marxant cap a Jorba pel Camí de Sant Jaume. És una capella romànica declarada … Continua la lectura de Confinament (54)

Confinament (48)

Ja fa més d’un mes que tenim la primavera (astronòmica) amb nosaltres i encara fa fresca als matins. És normal, és el que toca per l’època, i per això jo cada dia surto al pati a fer exercici amb un polar lleuger i una gorra de llana que vaig comprar de record en el viatge a Noruega de fa dos anys. Quin país més bonic, Noruega, a l’estiu! I com de bé han superat aquesta crisi per haver pres mesures dràstiques des del principi, abans no s’estengués el virus. Han tingut pocs morts i ja fa uns dies que tornen … Continua la lectura de Confinament (48)

Confinament (47)

Falten dos dies per un club de lectura que no serà i just avui he aconseguit acabar “La conquista del aire”. Em ratifico en tot el que he dit anteriorment, que, resumint és que la Belén Gopegui escriu molt bé (ho dic sense cap mena de sarcasme), però la seva novel·la no m’ha agradat gens. No sé, no he pogut deduir-ho de la lectura, a quin aire es refereix la conquesta que dóna títol al llibre. L’aire és la mescla de gasos que compon l’atmosfera. L’aire es mou per causes naturals i diem que fa aire, si l’aire es desplaça … Continua la lectura de Confinament (47)