Un dijous sense excursió

La massatgista diu que estava molt engarrotat i ha dedicat la sessió a desfer contractures i a relaxar tota la musculatura de cuixes, cames i peus. Des d’una altra perspectiva, puc dir que és inversemblant la quantitat de punts de dolor que poden trobar en el teu cos unes mans expertes. També és difícil de creure que puguis sentir-te tan bé després de ser maltractat de tal manera, però és cert. I alleugerit. També et sents lleuger com una ploma i tens la sensació que els peus no et toquen a terra, quan camines. I no obstant això, estic segur … Continua la lectura de Un dijous sense excursió

Confinament (56)

Haruki Murakami és l’autor japonès de més prestigi arreu del món. Nascut el 1949, és un autor de culte que escriu llibres que es converteixen en èxits de vendes. Ha rebut diversos premis, i el seu nom sona repetidament com a candidat al premi Nobel de Literatura. Jo ni sóc japonès, ni tinc prestigi. Tampoc no he sigut mai candidat al Nobel de Literatura, de manera que l’única cosa que tinc a favor meu en comparar-me amb Murakami és que sóc 5 anys més jove que ell. *** Hi ha companys que ahir deien que aquests últims dies noten que … Continua la lectura de Confinament (56)

Confinament (49)

Aquestes notes veuran la llum un dia de festa: l’1 de maig, dia del treball. Hauria de ser un dia de reivindicació, de defensa dels nostres drets com a assalariats i, en el cas d’Espanya, de reconquesta dels que els governs de Mariano Rajoy ens han usurpat els últims anys. No podrà ser, perquè estem confinats i no podrem manifestar-nos. Però no ens enganyem, encara que ho poguéssim fer, no ho faríem. La nostra falta de combativitat ha quedat palesa amb escreix els últims anys. Per això precisament ens han pogut arrabassar el que ja era nostre després de tantes … Continua la lectura de Confinament (49)

Confinament (43)

La classe virtual de francès que he rebut avui, ha introduït una mica de novetat en la meva rutinària vida. La Judith, la professora, ja ens havia suggerit aquest procediment d’estudi de bon principi, però tant la Carme, l’altra alumna, com jo vam refusar la idea perquè ens semblava que ja teníem prou problemes amb el francès en directe per a interposar-hi la tecnologia. A més, optimistes que som, ens pensàvem que això seria cosa de quinze dies. Així que, aquestes setmanes de confinament ja passades, la Carme i jo ens havíem limitat a fer els deures que la Judith … Continua la lectura de Confinament (43)

Confinament (42)

I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada. De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom. Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni … Continua la lectura de Confinament (42)