Confinament (42)

I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada. De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom. Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni … Continua la lectura de Confinament (42)