La broma
I si ha arribat fins al final, ha sigut ben bé perquè s’ha obligat a acabar-la per a poder assistir al club de lectura —quan toqui i si és que es pot per la pandèmia— a parlar-ne amb coneixement de causa.
Continua la lectura de La broma
Etiqueta: Novel·la
Misteri
Avui, ja dimecres, a les portes de noves restriccions, esperant que entrin en vigor les noves disposicions del Govern que intentaran contenir l’avanç d’una segona onada de la pandèmia, el senyor Poblet ha acabat de llegir el primer dels llibres que havia de llegir pels clubs de lectura, la novel·la negra. Com que falten molts dies per la cita, per a no oblidar l’argument ha escrit un resum. Cal no oblidar que el senyor Poblet escriu sobretot per a no oblidar. Continua la lectura de Misteri
Setmana gris
Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris
Coll de Gossem
Era de vacances a La Garrotxa, amb la Cassandra, tal com havien convingut mesos enrere. S’hi havien instal·lat en un bungalou de fusta, en un càmping preciós que només tenia l’inconvenient de no tenir cobertura i, en canvi, un senyal wifi deficient la major part del temps i inexistent a estones. Tant a la Cassandra com a ell mateix els venia de gust estar en contacte amb la natura, però també els hauria agradat poder estar en contacte amb la família i els amics en condicions més normals. Continua la lectura de Coll de Gossem
Traïcions
“No, no és que el reconeixement sigui allò que busca qui escriu ni la causa de l’enveja del mussol, no. Però obtenir-lo després de tant d’esforç i tants sacrificis deu resultar molt gratificador, pensa. I se sent frustrat per no haver sabut organitzar adequadament les seves prioritats quan era el moment.” Continua la lectura de Traïcions
El temps i la política
“Efectivament plovia i assegut al sofà he avançat un parell de capítols en la investigació de John Rebus. Black & Blue és una novel·la de trama complexa. Hi surten molts personatges, cosa que em complica la vida, més quan, com és normal, tots tenen noms i cognoms anglesos, que em costen més de retenir. L’acció també es desenvolupa en llocs de diverses ciutats escoceses, que ens són desconegudes…” Continua la lectura de El temps i la política
Macs
“Avui va de macs, això; ja ho veig! No ha sigut buscat en absolut, el que escric és una total improvisació i per això em resulta tan sorprenent que hagi passat d’un mac a l’altre quan tan poc tenen a veure. L’única connexió que podria haver-hi seria molt agafada per les fulles, com el rave, i consistiria en la meva secreta aspiració que, quan sigui gran, més gran encara del que ja sóc, voldria tenir un MacBook.” Continua la lectura de Macs
Rubber Soul
“El giradiscs era el més valuós, un Garrard. L’amplificador era un Vieta de producció nacional, que no estava gens malament, i les caixes acústiques —aleshores tothom en deia bafles— eren casolanes, d’algun fabricant desconegut proveïdor de la botiga d’electrònica que ens va vendre l’equip, però sonaven —petaven— bé, i eren grans com una mala cosa.” Continua la lectura de Rubber Soul
Gran Bros
“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros
Calaixos
Llevar-se a les 7 del matí un diumenge està bé si es té un propòsit. Però jo, avui, he escapat del confort que proporcionen els llençols perquè ja en tenia prou i no sabia com posar-me per evitar el mal d’esquena. Se m’hi posa sempre quan ja fa massa hores que jec. I què puc fer tan d’hora a casa mentre dorm la resta de la meva exigua família? Escriure, i avui encara no sabia què ni sobre què escriure ni si escriuria, o llegir. Mirar la televisió no era una opció i no podia sortir a caminar en pijama. … Continua la lectura de Calaixos
