Que “Bon dia, tristesa” no sigui un llibre voluminós, ha ajudat a la consecució del rècord, però el que ha sigut fonamental és el fet que la història enganxa. No crec que sigui una obra mestra,
Continua la lectura de Bonjour, tristesse
És més, només m’agraden i m’enganxen les lectures que em distreuen.
I, per altra banda, quant a la meva concepció de l’escriptura, penso que tot el que precedeix…
Continua la lectura de Dimecres
És una novel·la de dones —no en sentit pejoratiu sinó en el sentit que elles i els seus sentiments i les seves reflexions en són les protagonistes— i està ambientada a Mallorca.
Continua la lectura de Records narrats
La qualitat narrativa de W. G. Sebald és indiscutible. La traducció li fa els honors i trobo que és molt bona, encara que no tingui arguments per a defensar la meva opinió. Però…
Continua la lectura de Llibres
El mapa em serveix per a seguir els moviments dels personatges sense desorientar-me massa segons avança la trama. La novel·la no és nova, té pràcticament vint anys, i no obstant el temps transcorregut des de la seva aparició mai no n’havia sentit a parlar. Ni del llibre ni de la seva autora.
Continua la lectura de On ets, Mar?
I embrancat en això estic, perquè em demana que ho faci en un màxim de dues pàgines i la sinopsi que he fet ja me les ocupa, gairebé. I encara he d’encabir la justificació de per què he escollit aquest tema, explicar quin tema vull desenvolupar, una mena de línia temporal i detallar una mica el que hi aniria en cada capítol. Mare meva! Com ho faré?
Continua la lectura de Deures
I si ha arribat fins al final, ha sigut ben bé perquè s’ha obligat a acabar-la per a poder assistir al club de lectura —quan toqui i si és que es pot per la pandèmia— a parlar-ne amb coneixement de causa.
Continua la lectura de La broma
Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris
Era de vacances a La Garrotxa, amb la Cassandra, tal com havien convingut mesos enrere. S’hi havien instal·lat en un bungalou de fusta, en un càmping preciós que només tenia l’inconvenient de no tenir cobertura i, en canvi, un senyal wifi deficient la major part del temps i inexistent a estones. Tant a la Cassandra com a ell mateix els venia de gust estar en contacte amb la natura, però també els hauria agradat poder estar en contacte amb la família i els amics en condicions més normals. Continua la lectura de Coll de Gossem
“No, no és que el reconeixement sigui allò que busca qui escriu ni la causa de l’enveja del mussol, no. Però obtenir-lo després de tant d’esforç i tants sacrificis deu resultar molt gratificador, pensa. I se sent frustrat per no haver sabut organitzar adequadament les seves prioritats quan era el moment.” Continua la lectura de Traïcions
“Efectivament plovia i assegut al sofà he avançat un parell de capítols en la investigació de John Rebus. Black & Blue és una novel·la de trama complexa. Hi surten molts personatges, cosa que em complica la vida, més quan, com és normal, tots tenen noms i cognoms anglesos, que em costen més de retenir. L’acció també es desenvolupa en llocs de diverses ciutats escoceses, que ens són desconegudes…” Continua la lectura de El temps i la política
“Avui va de macs, això; ja ho veig! No ha sigut buscat en absolut, el que escric és una total improvisació i per això em resulta tan sorprenent que hagi passat d’un mac a l’altre quan tan poc tenen a veure. L’única connexió que podria haver-hi seria molt agafada per les fulles, com el rave, i consistiria en la meva secreta aspiració que, quan sigui gran, més gran encara del que ja sóc, voldria tenir un MacBook.” Continua la lectura de Macs
El mussol d'Aqualata 