He llegit tots els contes que s'han publicat fins ara i trobo que, en general, hi ha molt nivell. No compto, doncs, amb passar d'aquí, però, de moment, he passat la primera garbellada i això ja m'omple de satisfacció. I entre els contes que ja s'han publicat hi ha un que m'ha agradat molt...
En el moment present, el protagonista d'aquesta història és un oficinista gris, de poca presència i de prop de seixanta anys, que intenta amagar una esplèndida calba amb els escassos pèls rossos que li creixen als parietals.
La carretera dibuixava un traçat de moltes corbes. El senyor Poblet conduïa concentrat en mig d'un silenci que també semblava haver abduït els seus companys. Era d'hora, tot juts clarejava, com sempre que sortien d'excursió.
Finalment el dia s'ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n'hi ha d'haver, tardarà més del previst i això l'incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge...
És un cim escàs que amb prou feines podia acollir els set culs inquiets que ahir hi van seure a esmorzar. Recolzats en la columna del vèrtex geodèsic que el culmina, els caminadors sabatins gaudien d'una panoràmica completa de l'entorn. Malgrat les previsions, ahir no feia vent a la zona i, per contra, el sol reconfortava als excursionistes que havien començat l'ascensió amb uns escassos 5 graus.
El mussol d'Aqualata 