Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris
És un cim escàs que amb prou feines podia acollir els set culs inquiets que ahir hi van seure a esmorzar. Recolzats en la columna del vèrtex geodèsic que el culmina, els caminadors sabatins gaudien d’una panoràmica completa de l’entorn. Malgrat les previsions, ahir no feia vent a la zona i, per contra, el sol reconfortava als excursionistes que havien començat l’ascensió amb uns escassos 5 graus. Continua la lectura de Montmagastre i la Vansa
Encara que ho publiqui demà diumenge a les xarxes socials, avui escriuré en present. L’Anna i jo som a la terrassa, cadascú distret amb les seves coses. A parer meu fa més bona tarda que matí, i encara que encara hi ha alguns núvols i bufa una lleugera brisa, aquí, ara, s’hi està bé. Hi ha molt silenci i els sons ens arriben esmorteïts. No és una Pasqua normal, però la sensació que tinc és tan idíl·lica que sembla irreal la raó per la qual som confinats a casa. I tanmateix, és ben real. A data d’ahir, ja eren més … Continua la lectura de Confinament (30)
“La terrassa de l’embarcador estava més plena que de costum, aquell dia. A l’hivern, els cambrers no disposen més d’una dotzena de taules i són suficients. Aquí, els dies d’hivern solen ser rigorosos i no conviden gens a seure a l’aire lliure. Aquell matí, però, sens dubte degut al bon temps que gaudíem, totes les taules estaven ocupades.” Continua la lectura de Una relació singular
