Confinament (55)

Una calma estranya planava ahir a la tarda sobre els nostres caps, o almenys jo la sentia. Intentava llegir i no podia, m’endormiscava. I, finalment, vaig decidir canviar la lectura estant assegut còmodament a la butaca d’orelles, per una activitat de moviment, física però lleugera, que m’impedís d’acabar tancant els ulls. Era només mitja tarda. El dia, el temps, havia estat ensopit, ja ho comentava ahir, i potser tenia a veure. El fet és que, recollir les fulles seques a grapades, acotat o assegut a la gatzoneta, també em relaxava. Tocar la terra amb les mans, acaronar-la escombrant les fulles … Continua la lectura de Confinament (55)

Confinament (42)

I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada. De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom. Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni … Continua la lectura de Confinament (42)

Confinament (38)

És diumenge i plou, però no és a traïció. Es tracta d’una pluja anunciada que durarà diversos dies. Ja que estem confinats, que faci sol i faci bo anima i ens permet prendre l’aire a balcons i terrasses. Però no ens queixarem, ara, de la pluja, que se suposa que ens agrada la natura i que creiem que aquesta experiència ens farà més forts i més adaptables. He acabat fatigat escrivint els tres episodis de la Lucia Bella. Això d’escriure de cop al bot, cansa. “De cop al bot” és una expressió que feia servir en Puyal en les retransmissions … Continua la lectura de Confinament (38)