Misteri

Avui, ja dimecres, a les portes de noves restriccions, esperant que entrin en vigor les noves disposicions del Govern que intentaran contenir l’avanç d’una segona onada de la pandèmia, el senyor Poblet ha acabat de llegir el primer dels llibres que havia de llegir pels clubs de lectura, la novel·la negra. Com que falten molts dies per la cita, per a no oblidar l’argument ha escrit un resum. Cal no oblidar que el senyor Poblet escriu sobretot per a no oblidar. Continua la lectura de Misteri

Recepta

“La nit del Sant Jordi emmascarat, el mussol va somiar que havia trobat una història que valdria la pena d’escriure. Un cop despert, no recordava més que en el somni s’esforçava per a no oblidar el nom compost d’un animal que, pel que sembla era fonamental en la trama. I que aparcava el seu cotxe en un xamfrà, a sobre de la vorera, i que passava una bona estona col·locant-lo i tornant a col·locar-lo de manera que molestés tan poc com fos possible als vianants.” Continua la lectura de Recepta

Nit de llibres i flors

“Vaig comprar el número 5 de la seva revista a la parada de Narranación, un projecte que aplega creadors literaris i il·lustradors que amb esforç i grans dosis de voluntarisme mira de tirar endavant. El resultat és una publicació de petit format però de gran qualitat. Els continguts, per les temàtiques, poden agradar més o menys, però sempre val la pena donar suport a qui té ganes de fer coses i d’obrir-se camí, en el terreny que sigui.” Continua la lectura de Nit de llibres i flors

Sant Jordi emmascarat

“Efectivament, els agressors de Martin Beck estan relacionats amb la recerca que duia a terme del periodista desaparegut, per bé que indirectament. L’interrogatori dels dos facinerosos ha permès a la policia hongaresa descobrir les activitats delictives a les quals es dedicaven, però a l’inspector Beck no li ha aportat cap llum quant al parador del seu conciutadà i ara sent que es troba en una mena de cul de sac que no el condueix enlloc. Matsson, així es diu el periodista, sembla talment L’home que es va esfumar.” Continua la lectura de Sant Jordi emmascarat

Confinament (44)

  És diumenge i és d’hora, però ja clareja. Jo sempre em llevo d’hora, i això que estic jubilat i no tinc gens de pressa i tant se me’n dóna quin dia sigui. I ara, confinats, encara més, que estar confinat és com estar jubilat però en bèstia. *** La bona notícia d’avui serà que els nens de fins a catorze anys podran sortir per primer cop en sis setmanes. A passejar durant una hora si van acompanyats d’un adult i per anar, com a màxim, a un quilòmetre de casa seva. Res de jugar amb els amics que es … Continua la lectura de Confinament (44)

Confinament (43)

La classe virtual de francès que he rebut avui, ha introduït una mica de novetat en la meva rutinària vida. La Judith, la professora, ja ens havia suggerit aquest procediment d’estudi de bon principi, però tant la Carme, l’altra alumna, com jo vam refusar la idea perquè ens semblava que ja teníem prou problemes amb el francès en directe per a interposar-hi la tecnologia. A més, optimistes que som, ens pensàvem que això seria cosa de quinze dies. Així que, aquestes setmanes de confinament ja passades, la Carme i jo ens havíem limitat a fer els deures que la Judith … Continua la lectura de Confinament (43)

Confinament (42)

I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada. De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom. Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni … Continua la lectura de Confinament (42)