Recepta

“La nit del Sant Jordi emmascarat, el mussol va somiar que havia trobat una història que valdria la pena d’escriure. Un cop despert, no recordava més que en el somni s’esforçava per a no oblidar el nom compost d’un animal que, pel que sembla era fonamental en la trama. I que aparcava el seu cotxe en un xamfrà, a sobre de la vorera, i que passava una bona estona col·locant-lo i tornant a col·locar-lo de manera que molestés tan poc com fos possible als vianants.” Continua la lectura de Recepta

Nit de llibres i flors

“Vaig comprar el número 5 de la seva revista a la parada de Narranación, un projecte que aplega creadors literaris i il·lustradors que amb esforç i grans dosis de voluntarisme mira de tirar endavant. El resultat és una publicació de petit format però de gran qualitat. Els continguts, per les temàtiques, poden agradar més o menys, però sempre val la pena donar suport a qui té ganes de fer coses i d’obrir-se camí, en el terreny que sigui.” Continua la lectura de Nit de llibres i flors

Cereal a La Muntanyeta

Gran Bros

“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros

El tomàquet insensat

“L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.” Continua la lectura de El tomàquet insensat

Breu, concís

Era una tarda de primavera i ell mirava un partit de beisbol a l’estadi dels Tokyo Yakult Swallows, als quals era aficionat. A partir d’aquella tarda, un cop acabada la feina al bar, es va posar a escriure totes les matinades a la taula de la cuina de casa seva. Així va escriure en sis mesos la seva primera novel·la, “Escolta la cançó del vent”, amb la qual es va presentar a un concurs destinat a autors novells i el va guanyar. Continua la lectura de Breu, concís