La pala

La mare ens esperava dreta, al costat del moble bar. Semblava enfadada i brandava una botella. El pare es va reunir amb nosaltres arrossegant els peus descalços; estava baldat i se li notava a la cara, que també reflectia l’enuig que el rosegava per dins. Per a no fer mullader en tot el pis s’havia tret les botes i els mitjons al safareig; eren xops. També hi havia deixat la pala, que encara regalimava. Jo no em sentia les mans, la mare em passava un vaset i a punt va estar de caure a terra. ―Beu! ―em va dir―. A … Continua la lectura de La pala