La pala

La mare ens esperava dreta, al costat del moble bar. Semblava enfadada i brandava una botella. El pare es va reunir amb nosaltres arrossegant els peus descalços; estava baldat i se li notava a la cara, que també reflectia l'enuig que el rosegava per dins. Per a no fer mullader en tot el pis s'havia… Continue reading La pala

El meu amic

En aquells anys, tots els nois en teníem una i jugàvem amb la del primer que la hi portava. Passàvem tardes senceres jugant a futbol en un pati al qual donava la part de darrere dels nostres pisos, un espai tancat a l'escàs trànsit de llavors, i tan proper a casa nostra que els nostres pares podien veure'ns i cridar-nos des de les finestres.